La defensa de Forcadell acusa el TS d’una instrucció ‘ad hoc’

La defensa de Carme Forcadell dubta que ni ella ni la resta de polítics imputats pel procés rebin un judici just. És una sensació que s’estén de fet a les defenses de tots, i que ahir va exposar amb uns contundents raonaments un dels advocats de l’equip de l’expresidenta del Parlament, Raimon Tomàs, a Prada. “El procediment d’instrucció del Suprem està dissenyat ad hoc, i vulnera totes les garanties que l’haurien de fer equitatiu”, lamentava, per llançar un crit d’alarma: “Creiem que no tindrem un judici just.”

Tomàs denunciava que cap dels tres nivells de garantia a nivell intern –habeas corpus, recursos al tribunal i empares al TC– “no ha estat efectiu” fins ara per evitar la vulneració al llarg del procediment de nombrosos drets fonamentals inclosos en el Conveni Europeu dels Drets Humans i en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. D’aquí ve que confiï que el quart i últim, el Tribunal d’Estrasburg, els acabi donant la raó. L’advocat citava els drets que creu vulnerats, entre els quals hi ha el dret a un jutge predeterminat per llei, a una segona instància, a un jutge imparcial i a la defensa, ja que “s’han acceptat totes les peticions del fiscal i s’han desestimat gairebé tots els recursos de la defensa”, que no ha tingut la mateixa informació i a qui s’han escurçat terminis legals. A més, la mateixa acceptació a tràmit afecta la inviolabilitat dels diputats.

Tomàs confia que la previsible presència d’observadors internacionals, tot i que no la propiciïn directament les defenses, ajudarà a atenuar la temuda agressivitat de fiscals i jutges, com ho pot fer el fet que el judici sigui retransmès íntegrament per televisió, com demanaran. Els advocats, a més, reclamaran abans del judici el sobreseïment del cas –asseguren que no negociaran ni veuen acceptable cap condemna, ni tan sols per desobediència–, i davant la més que probable denegació demanaran una ampliació de terminis per redactar l’escrit final de defensa, fet que fa preveure que el judici no començarà fins a final de novembre, com a molt aviat. Per cert, en espera de definir estratègies, Tomàs admet que es plantegen demanar la declaració per videoconferència dels exiliats. Precisament Forcadell rebia ahir a Tarragona la visita del president Quim Torra.

Segurament les defenses usaran aquests mateixos arguments, i el jurista i vicepresident del Parlament Josep Costa encara n’aportava un altre: una sentència del 2017 d’Estrasburg que anul·lava un pronunciament per “manca de previsibilitat del delicte imputat” arran dels fets reals. “No podíem imaginar que convocar un referèndum podia donar lloc a rebel·lió i sedició, i més amb el precedent del 9-N”, reblava Costa, que concloïa: “No hi ha estat de dret si no és previsible.”

El catedràtic de filosofia del dret Joan Josep Moreso alertava per la seva banda que “la política sense el dret és cega, i porta a una drecera impossible”. Segons ell, “no és legítim un procés unilateral en un marc democràtic”, i al·ludia a la solució que proposa la cort canadenca al Quebec, que passa per un procés bilateral de bona fe. Costa, però, reivindicava un altre punt de la sentència: “El mandat democràtic és allò que t’obliga no a saltar-te la llei, però sí a modificar-la per fer possible que la voluntat popular es pugui fer realitat.”