Una Unió opaca i allunyada dels seus ciutadans
DEBAT
Els partits euroescèptics carreguen contra la falta de democràcia i de transparència en la presa de decisions europees
Gairebé el 40% de la població reconeix que no sap com funcionen les institucions comunitàries
A menys d’un any d’unes eleccions clau per redefinir el panorama polític europeu, es reobre el debat sobre el caràcter democràtic (o no) de la Unió Europea. En plena remuntada dels euroescèptics, Brussel·les ha de tornar a sotmetre’s a l’escrutini públic sobre si els ciutadans del carrer realment tenen veu o no en el que es decideix a escala europea.
Un dels retrets més habituals dels partits xenòfobs com ara la Lliga o el Front National francès (ara, Rassemblement National) a les institucions europees és que no tenen en compte els interessos del poble, que ells asseguren representar. Aquestes crítiques, més enllà de si són populistes o no, reobren el vell debat sobre el dèficit democràtic en la presa de decisions a la UE.
El sociòleg britànic William Outhwaite, autor d’El futur de la Democràcia Europea, creu que aquesta entitat supranacional “és certament democràtica”, però reconeix l’existència d’un dèficit, i apunta la complexitat de les estructures institucionals com el problema principal. Si en general a la majoria d’estats els parlaments proposen i voten lleis i els governs les impulsen i executen, a escala europea aquest esquema no es replica de manera tan senzilla.
A la UE, l’òrgan legislador és doble (estats i eurodiputats pacten les polítiques), l’executiu europeu que teòricament defensa l’interès comú del bloc les proposa i aplica, mentre que les capitals europees vigilen que el rumb vagi en la direcció que els interessa. Un complex sistema d’equilibris que planteja dubtes sobre qui és responsable de les decisions que es prenen.
Segons el director d’estratègia del think tank Friends of Europe, Dharmendra Kanani, això genera un cert “distanciament” entre la UE i els ciutadans que governa. Mentre un 50% de la població tendeix a confiar en les institucions nacionals i un 54% en les regionals, només un 42% es fia de les europees, segons les últimes dades de l’últim estudi d’opinió de la UE. De fet, els europeus fins i tot tenen menys recels de les Nacions Unides.
Tot i la llunyania de la bombolla europea, els interessos dels ciutadans també es vehiculen a través dels nombrosos lobbies i organitzacions no governamentals instal·lats a Brussel·les. “Els grups de pressió i les ONG tenen més oportunitats de ser escoltades a les institucions europees que a casa seva”, assegura el professor Outhwaite. Tot i això, reconeix que per als ciutadans “és més difícil” perquè els seus eurodiputats els queden lluny.
Les culpes, a Brussel·les
Un altre de les deficiències democràtiques d’aquesta organització transnacional única pel seu funcionament i poder és la transparència sobre com es prenen les decisions. Els tecnòcrates europeus acostumen a queixar-se que quan hi ha un problema les culpes s’atribueixen a Brussel·les, però quan la UE obté resultats positius, les capitals ràpidament rendibilitzen l’èxit. Per això el director d’estratègia del Friends of Europe exigeix al Consell de la UE, on negocien els estats, que expliqui més obertament com arriben a acords.
Però per molt que els governs estatals informin sobre com funciona la seva enginyeria diplomàtica per dissenyar la política europea, si la gent del carrer no sap exactament què són ni què fan cadascuna de les institucions europees que hi ha a Brussel·les i que els representen, difícilment poden reclamar responsabilitats. I és que gairebé el 40% de la població europea reconeix que no sap com funciona la UE, segons les enquestes d’opinió. Una situació encara més crítica a l’Estat espanyol, el membre del bloc on els seus ciutadans tenen menys coneixement sobre el projecte europeu. Kanani proposa que la Comissió Europea subvencioni més programes com l’Erasmus per donar a conèixer” el projecte europeu entre els més joves. A més, critica l’estratègia comunicativa de Brussel·les i veu crucial de cara a les eleccions del 2019 que desenvolupi “una marca o relat que la gent entengui”.
LES XIFRES
L’eix dreta-esquerra sobreviu
Natàlia Segura RaventósMalgrat l’auge dels anomenats partits populistes, la distinció entre l’esquerra i la dreta continua sent rellevant per als europeus. Segons un estudi del think tank nord-americà Pew Research, les divisions ideològiques de l’eix esquerra-dreta continuen vives en la política europea. El centre assegura que aquestes diferències “pesen més que les simpaties populistes”. En concret, l’anàlisi, basada en una enquesta d’opinió a Alemanya, Holanda, Dinamarca, Itàlia, Suècia, l’Estat espanyol i el francès, conclou que la divisió esquerra-dreta és “particularment gran” en qüestions com ara la immigració o el paper del govern en l’economia. “Aquest patró revela que els enquestats amb simpaties populistes no són partidaris dels partits populistes independentment de la ideologia, sinó que són més aviat partidaris dels partits que són coherents amb els seus principis ideològics”, expliquen els investigadors.