Ferida oberta entre JxCat i ERC
Els grups independentistes es llancen els plats pel cap en acusar-se mútuament del desacord sobre la suspensió de Puigdemont
Els socis desconvoquen el ple per guanyar temps, però la confiança queda tocada
El desacord ahir i els recels acumulats entre els grups de JxCat i ERC per l’aplicació de la suspensió del jutge Llarena als seus sis diputats –i específicament per si havia d’afectar l’expresident Carles Puigdemont, a qui els seus denuncien que els republicans volen treure del mapa, fet que aquests neguen taxativament– va derivar en una inusitada batalla a camp obert entre els dos socis, plena de retrets i acusacions mútues en públic, que ningú sap l’abast que pot tenir per a l’estabilitat del pacte de legislatura, per bé que ahir tots dos ho van voler cenyir a l’àmbit parlamentari i en mantenien el govern al marge. “S’han trencat clarament confiances”, resumia el portaveu republicà, Sergi Sabrià, en una dura compareixença en què acusava els seus socis de mentir sobre l’existència d’un suposat acord que ERC hauria trencat. “Lluitarem per recosir-les altra vegada, però s’ha sortit i no s’ha dit la veritat, és inadmissible el que acaba de passar”, reblava, en relació amb l’acusació feta minuts abans.
A la tarda, en un to conciliador, el conseller republicà Ernest Maragall mirava de calmar els ànims i negava que “l’incident menor” del matí, per bé que “dona mala imatge”, tingui cap efecte en la cohesió del govern. “És l’hora d’asserenar i treballar”, subratllava. I és que potser caldrà començar per l’executiu, al més alt nivell, per refer ponts en els propers dies, quan baixi la inflamació de les ferides obertes ahir, que molts ja comparaven amb les del 30 de gener, quan un Torrent amenaçat pel TC es va negar a convocar el ple que havia de reinvestir Puigdemont a distància.
La trencadissa real, de fet, més que pel desacord a la mesa va venir ahir per la manera d’explicar-lo, i de buscar-hi culpables. Sabrià va esclatar després que la direcció de JxCat sortís a denunciar que tenien un pacte “verbal” entre els grups però el president del Parlament l’havia obviat a la mesa. “Lamentem i ens sap greu que Torrent s’hagi saltat un acord d’ERC amb JxCat i hagi prioritzat l’entesa amb el PSC”, acusava el portaveu adjunt, Eduard Pujol, que instava els republicans a triar entre si “defensen els drets dels diputats o blanquegen el PSC del 155”.
El suposat acord, que per a ERC mai es va tancar però a què segons fonts de JxCat havien arribat dimarts a última hora la consellera de Presidència, Elsa Artadi, i el vicepresident Pere Aragonès, tenia tres punts, segons el portaveu Albert Batet: que la solució pactada fos “específica i puntual” per a aquest ple –l’únic que admet ERC–, que Puigdemont quedés al marge de qualsevol suspensió i substitució, i que el seu cas fos enviat a la comissió de l’estatut del diputat perquè l’estudiés, com a pas previ a una eventual votació en el ple segons l’article 25 del reglament. I és que JxCat entén que, segons apunta l’informe dels lletrats per interpretar la interlocutòria de Llarena, la suspensió no s’hauria d’aplicar si l’afectat no és a la presó (per als republicans, tot i que l’informe ho diu no arriba a aquesta conclusió), i a més afirma que les circumstàncies han canviat, ja que dies després un tribunal alemany va decidir extradir l’expresident però no per rebel·lió, per la qual cosa entenen que la mesa tenia marge per donar-li un tracte a banda. “No donarem suport a cap proposta que validi la seva suspensió o substitució, és una línia vermella”, afirmava Batet, que també explicava que, per evitar acusacions judicials, el grup s’havia ofert –com va fer ERC en el seu dia quan hi havia dubtes amb Toni Comín– a no fer servir aquest ple la delegació de vot de Puigdemont, ja que tampoc la veien imprescindible per aprovar cap punt.
Segons la versió de JxCat, l’acord estava embastat en aquests termes (la reunió d’alt nivell que ahir hi va haver abans de la mesa segons ells era per tancar serrells, i segons ERC per fer un últim intent, en va), però a l’últim moment Torrent els va presentar un text que posava “en el mateix sac” els sis diputats, inclòs Puigdemont, a l’hora de permetre’n una substitució temporal de funcions, arran segons ells d’un pacte amb el PSC que havia fet saltar fins i tot l’explícita provisionalitat de la solució. Va ser per això que els dos diputats a l’òrgan, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, es van negar a validar-lo. Això sí, després que demanessin en va que es votés per separat l’aplicació per als diputats empresonats, en què sí que estaven d’acord, per la qual cosa justifiquen que votessin coses diferents: el primer, contra la proposta, i el segon, amb una abstenció. El grup ho justificava després com a “estratègia de defensa dels advocats”, que jurídicament “donava cobertura” als presos, i altres fonts afegien que l’empat que això va propiciar a tres vots –els d’ERC i el del PSC contra els de Cs i un sol de JxCat– permetia que la mesa no pogués resoldre a favor ni en contra, i facilitava la sortida d’emergència de desconvocar el ple, com va passar al final, per guanyar temps per assolir un acord que no en fes enrere cap altre.
Això sí, des d’ERC sostenen que dos vots en contra haurien tingut el mateix efecte, i asseguraven que les intervencions de Campdepadrós en la mesa havien estat favorables a la proposta –ho explicaven per una suposada divisió interna a JxCat–, i els va sorprendre que en l’últim moment s’abstingués, fet que atribuïen a suposades pressions internes. “La discrepància principal ha estat dins un grup, no entre grups, i ho prova que han votat diferent; si tenen un cap de setmana difícil no és el nostre problema”, els acusava Sabrià. El republicà defensava que l’acord que ERC proposava era “reversible i provisional” per aquest ple, i a més evitava l’objectiu d’alterar majories, que si no hagués votat Puigdemont, com deia JxCat, no s’acomplia. A més, segons els republicans “preservava” els drets actuals de Puigdemont i també els futurs, ja que el blindava de possibles recursos del govern espanyol al TC que podrien acabar assenyalant-lo inequívocament com a suspès. “La proposta funcionava per totes les parts, ens semblava que era bona i en cap cas se’n va concretar cap altra”, assegurava Sabrià, que es negava a crear “diputats de primera i de segona”.
En tot cas, diguin el que diguin els grups la suspensió segurament sí que serà immediata en el sou, ja que el pagament no depèn d’un acord polític sinó que l’ordena directament l’Oïdoria de Comptes de la cambra, a qui la interlocutòria de Llarena no dona cap marge.