Trump ven un triomf després de la batalla en la reunió de l’OTAN
Segons la Casa Blanca, els socis transatlàntics han accedit a gastar més en defensa
França i Itàlia neguen cap nou compromís per incrementar la despesa militar
Un Trump victoriós ven a casa un acord beneficiós sobre la despesa militar en el marc de l’aliança de seguretat transatlàntica que part dels seus socis europeus neguen. La cimera de l’OTAN, marcada per les discrepàncies entre els aliats sobre quants diners ha de destinar cadascú a defensa, va acabar amb una declaració triomfalista del controvertit president dels Estats Units, Donald Trump: “Els membres pagaran més diners que mai i estan contents de fer-ho.” Tanmateix, diversos líders europeus com el president francès, Emmanuel Macron, van desmentir aquesta concessió afirmant que no han fet promeses més enllà dels acords que ja estaven marcats abans d’aquesta reunió.
La trobada d’alt nivell de dos dies entre els aliats transatlàntics ha estat clarament dinamitada per la proposta informal de Trump d’elevar les partides de defensa de tots els membres al 4% del seu producte interior brut. Actualment l’objectiu de despesa militar marcat per l’OTAN per al 2024 és el 2% del PIB dels estats membres, una xifra que només assoliran cinc països el 2018. Segons fonts diplomàtiques europees, en el segon i últim dia de la cimera, el líder nord-americà va elevar el to contra els seus socis d’Europa i el Canadà saltant-se l’agenda de la reunió –en què s’havia de parlar sobre l’Afganistan, Ucraïna i Geòrgia– i tornant a reclamar per segon dia consecutiu que es gastessin més diners en seguretat. Fins i tot Trump va interpel·lar directament la cancellera alemanya, Angela Merkel, a qui el dia anterior havia acusat d’estar “totalment sota control” del Kremlin. “Hem tingut una cimera molt intensa”, va reconèixer la mateixa Merkel. Trump va vendre en la seva roda de premsa posterior a la reunió que havia aconseguit un compromís de la resta de països, sense concretat a quines quantitats exactes s’haurien compromès.
L’enfrontament pels diners va arribar a tal punt que diversos mitjans van informar al matí que Trump havia amenaçat d’abandonar l’OTAN, un fet després desmentit per ell mateix i altres líders. Interrogat sobre una possible sortida dels EUA de l’aliança, va respondre arrogant que “probablement podria” però que era “innecessari”.
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, superat per una turbulenta cimera, va esquivar les preguntes sobre la demanda de Trump de dedicar el 4% del PIB a despesa militar, però va confirmar que l’estratègia nord-americana havia funcionat. Stoltenberg va afirmar que “en gran mesura per aquest missatge tan clar del president Trump en aquesta reunió” els aliats ara “entenen aquesta necessitat” de dedicar més diners a les partides de defensa.
Negació
Diversos líders europeus van explicar una història ben diferent de la de Trump als respectius països. Macron, per exemple, va dir que no hi havia hagut concessions als nord-americans i que els compromisos anaven en línia amb el que ja feia anys que s’havia acordat. “Tothom ha pactat elevar la despesa, en línia amb els compromisos fets el 2014”, va aclarir referint-se a l’objectiu del 2% Els italians van ser fins i tot més taxatius. El primer ministre d’Itàlia, Giuseppe Conte, que s’estrenava en una cimera de l’OTAN, va afirmar que els seus “compromisos no han canviat” i que “no hi haurà cap increment” en la seva despesa.
Per la seva banda, el també nouvingut a les trobades de l’aliança atlàntica, el president espanyol, Pedro Sánchez, també es va mantenir en la línia dels pactes anteriors. Així, el govern socialista va assumir ahir el compromís de l’anterior executiu del Partit Popular de dedicar el 2% del PIB a defensa el 2024. Tot i això, Sánchez va reivindicar que no es pot avaluar la contribució dels aliats de l’OTAN només en termes econòmics, sinó que s’hauria de tenir en compte també les “capacitats militars” i les aportacions a les operacions.