Fractures que són impagables
deute
Els veïns de Girona afectats pel TAV veuen que hi ha greuges econòmics i socials difícils de quantificar
Donen suport a l’Ajuntament en les reclamacions a Adif
Passats justos 10 anys des que Adif va obrir en canal l’epicentre de la ciutat de Girona, hi ha greuges que els diners no poden pagar. Divendres, l’Ajuntament va fer pública una factura de 5,2 milions d’euros de costos que ha hagut d’assumir la ciutat i una ampliació de 4,8 milions d’obres que encara a hores d’ara hi ha pendents de fer. Uns diners que des de les associacions de veïns consideren curts tenint en compte tot el que han viscut i el que han perdut pel camí. En tot cas, els representats dels barris afectats directament per les obres del TAV donen suport a la reivindicació del consistori, que d’una manera o altra ha reclamat aquesta factura, i Adif l’ha de pagat, com sigui, per fer justícia a la ciutat.
El president de l’associació de veïns del barri de Sant Narcís, Xavier Reyner, valora en positiu la tasca feta en aquest informe, però lamenta que acabi sent “tou i descafeïnat”. “És un informe pericial, una memòria econòmica completa de tot allò que ha desembutxacat l’Ajuntament”, afirma, però alerta que tot el que hi surt des de l’associació “ja ho sabien” i que “no aporta res de nou”. Una de les coses que no reflecteix, segons el representant veïnal, són els greuges morals. “Hi ha gent que ha perdut el negoci perquè no es van fer les coses bé en el seu moment, i ara no poden reclamar a ningú”, sosté. En tot cas, diu, estan en espera de veure els pròxims passos que fa el govern municipal: “Si es queda aquí, l’informe és fluix.” Reyner demana també “ser positius” perquè “s’està veient el final, i ara toca recuperar la vida al parc i mirar endavant”. Sobre aquest futur també alerta que l’Ajuntament no confiï tant que Adif faci les obres que té pendents, com és el cas de la plaça Espanya. “Sempre van dient que sí, que ho faran, però al final tots sabem que és que no, com reflecteix l’informe.”
Dolors Hernández, presidenta de l’associació de veïns de Sant Narcís Sud, considera que fa falta una factura “molt més difícil de quantificar”, que és la de l’impacte econòmic i social. “Les obres van coincidir amb l’època més complicada de la crisi, i que ha afectat de ple l’entorn de l’estació i el parc Central”, assegura la representant veïnal, que posa èmfasi en el fet que no s’han d’oblidar les afectacions al polígon Mas Xirgu i a l’entorn del carrer Oviedo, on moltes empreses i botigues han anat desapareixent.
Cal fer pinya
Hernández és de l’opinió que cal fer pinya entre tots els barris, perquè és un afer de ciutat. “Hem d’empènyer moltíssim i entre tots; està molt bé tenir una visió de barri, però també cal mirar en el seu global, en la ciutat”, afirma. Recorda que un dels principals motors econòmics de la ciutat és el turisme. “Quina impressió tenen els turistes quan arriben?”, es pregunta, alhora que denuncia que l’edifici que hi ha muntat actualment “no és una estació, és un forat on entres a les vies” i la del tren convencional “no és digna”. Hernández lamenta que, amb l’espai que hi ha, no s’hagi fet “una zona comercial que reflecteixi el comerç de qualitat que hi ha a la ciutat”. En la mateixa línia sosté que amb l’arribada del TAV no n’hi ha prou i que hi ha molta feina per fer encara. “A Girona ha arribat el tren i res més; però ara cal dignificar la zona, que al cap i a la fi és la cara que dona la benvinguda a la ciutat”, alerta. “Els de Madrid ens han deixat penjats del tot” i recorda que a l’estació de Sans de Barcelona ha passat el mateix, s’ha fet un nyap que divideix en dos una instal·lació ja feta en comptes de fer-ne una de decent pel TAV. La presidenta assegura que donen suport a l’Ajuntament: “No estan sols, estarem al seu costat perquè el que ha passat és un enorme greuge per a la ciutat”. Pel que fa a l’informe de greuges que va presentar el govern municipal divendres passat, considera que “és correcte” i “gens exagerat”.
LES FRASES
“Hi ha coses perdudes, potser per sempre”
Òscar Pinilla
L’Ajuntament de Girona, amb el seu informe de greuges del TAV, vol passar comptes i, almenys, passar factures d’uns perjudicis immensos que ha suportat la ciutat. Però n’hi ha d’altres que no es poden quantificar, però sí qualificar. El barri de Sant Narcís va quedar aïllat i desenes de tanques van afogar uns negocis que van haver de conviure amb les grues i la polseguera dels camions que van envair la zona. A molts d’aquests negocis els van escanyar tant que van haver de tancar. “El gran sacrifici de les obres el va suportar el barri de Sant Narcís, i hi ha coses perdudes, potser per sempre”, lamenta Josep Maria Castanyer, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Girona. Una d’aquestes és la flora, ja que el gruix del parc Central és ara una llosa de formigó “que no deixa créixer res”, assegura el representant veïnal: “No es pot fer un parc amb arbres”. En aquest sentit, recorda que hi ha obres pendents de fer, i d’altres que han quedat al calaix. “Sant Narcís encara té les nafres de les obres i podem dir que continua en el postoperatori”, assegura metafòricament Castanyer. “El que queda és inevitable”, afirma. Pel que fa a les tasques pendents, el president veïnal recorda que “el tren ha molestat molt” i que ha fet de barrera en dos sectors de la ciutat, i demana que es busqui una solució. “A hores d’ara el barri de Sant Narcís i el de Palau estan incomunicats per la part sud perquè la ciutat està absolutament partida”, lamenta. Sobre aquest projecte, recorda que “el paquet inicial” incloïa fer subterrànies les línies del TAV i del tren convencional. Això, de retruc, permetia la desaparició del viaducte.