Les càrregues de l’1-O tripliquen les denúncies per violència policial el 2017
La Policía Nacional i la Guàrdia Civil van acumular només en la jornada del referèndum el 6% de les queixes des del 2004
L’informe de la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura assenyala que 55 persones van morir l’any passat sota custòdia de l’Estat
El 2017 es van denunciar més d’un miler de casos de violència policial, tres vegades més que l’any anterior, segons les dades de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT). Les càrregues de l’1 d’Octubre expliquen aquest espectacular augment, ja que només aquell dia la Policía Nacional espanyola (CNP) i la Guàrdia Civil van actuar en un total de 60 situacions denunciables que van afectar un total de 538 persones.
La Coordinadora ha presentat aquest dijous l’informe La Tortura a l’Estat espanyol el 2017 , que recull un total de 224 “casos de maltractaments, tortura i morts sota custòdia policial” a un total de 1.014 persones. L’estudi constata que almenys 55 persones haurien mort l’any passat per algun tipus de negligència o responsabilitat de funcionaris públics. Les xifres tripliquen les del 2016, quan hi va haver 117 episodis d’agressions que van afectar 259 víctimes.
L’ONG ha destacat el gran impacte de la intervenció de les forces de seguretat espanyoles durant el referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya, que ha registrat el màxim històric de persones afectades per la repressió policial des que va començar a recopilar dades, el 2004. De fet, els dos cossos van acumular en aquella jornada el 6% de totes les denúncies per violència policial a l’Estat espanyol des d’aquell any.
La policia espanyola va estar implicada en 38 actuacions polèmiques l’1-O, amb 333 afectats. La Guàrdia Civil va tenir 22 actuacions qüestionades, amb 205 afectats. Aquell mateix dia, la policia espanyola va ser denunciada per una actuació a Madrid, que va afectar tres persones que es manifestaven a favor de l’1-O i contra la repressió policial. Si l’1-O es compara amb altres anys, en un sol dia suposaria el segon any amb més persones afectades des del 2012, només superat pel 2014.
Segons l’advocada Laia Serra, l’1-O “va ser un escarni col·lectiu, un laboratori europeu de repressió per fer més dany psicològic que físic”. Segons ella, més enllà de la violència física, la repressió de l’1-O va suposar violència moral i simbòlica. Per Serra, a més d’“il·lícita” i “il·legítima”, l’actuació policial d’aquella jornada “encaixa” en la definició internacional que es fa de la tortura i el maltractament.
La CPDT ha comptabilitzat entre el 2004 i el 2017 3.602 situacions amb 9.085 persones afectades. Del 2004 al 2010 es produïen entre 240 i 320 situacions polèmiques anuals, amb entre 540 i 755 afectats. El 2011, 2012 i 2014 les mobilitzacions socials per la crisi econòmica i el 15-M van provocar un augment de persones afectades, amb més de 850 anuals. El 2015 i 2016 es va reduir la tensió social, però aquest passat 2017 les xifres s’han tornat a disparar a causa sobretot de l’1-O. Més de la meitat de les situacions i persones afectades per la policia espanyola i la Guàrdia Civil en tot l’any van tenir lloc a Catalunya el dia del referèndum.
Carlos Hernández, de l’Associació Salhaketa Bizcaia, ha interpretat les dades dels catorze anys en els quals s’ha redactat l’informe i ha conclòs que hi ha una tendència a l’alça d’“agressions contra immigrants” i que a més els anys en els quals més denúncies s’han comptabilitzat coincideixen amb períodes de nombroses mobilitzacions, com en el cas del 15-M en l’any 2011.
Durant el 2017 es van produir 705 morts sota custòdia de funcionaris a tot l’Estat, dels quals 55 podrien ser responsabilitat de funcionaris públics. 36 persones van morir en privació de llibertat i 19 en altres espais. La meitat dels morts, 27, van tenir lloc en presons, 10 sota custòdia de la Guàrdia Civil, quatre de la policia espanyola, i vuit dels Mossos d’Esquadra. Altres casos denunciats han estat els del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE( que es va instal·lar provisionalment a la presó andalusa d’Archidona, els altres CIE, el tracte a venedors ambulants o les identificacions per qüestions racials.
La Coordinadora ha afirmat que, com la resta d’anys, enviaran l’informe als Ministeris de l’Interior i de Justícia, tot i que mai han rebut una resposta, així com a diferents entitats.
Pel que fa als nous ministres, la Coordinadora ha reconegut que les “sensacions no són bones” d’entrada i que tampoc esperen una reacció diferent aquest any. L’entitat ha recordat que diverses condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans a l’Estat espanyol per tortures han estat per casos instruïts pel nou titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.