Quim Monzó rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Aquest dilluns, malgrat la situació d’excepcionalitat, a causa de la situació en què es troba Jordi Cuixart –empresonat a Soto del Real–, president d’Òmnium Cultural, entitat organitzadora de l’acte, s’ha celebrat la cinquantena edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en un acte celebrat al Palau de la Música.

L’escriptor Quim Monzó (Barcelona, 1952), autor d’una obra extensíssima que l’ha fet excel·lir com a contista, narrador, novel·lista, traductor, articulista o cronista, ha estat aquest any seleccionat per l’entitat organitzadora com a destinatari del guardó.

El premi ha estat lliurat en un acte solemne al Palau de la Música Catalana i els assistents han fet crides a la llibertat al començament de la cerimònia.

L’acte ha començat amb la lectura d’una carta enviada per Jordi Cuixart des de Soto del Real. “El 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que avui et lliurem és una gran celebració, perquè representa mig segle d’autoestima, determinació i esperança en la cultura” diu Cuixart a la carta adreçada a Monzó. I afegeix que “aquesta és la tercera carta que t’escric, i la més difícil. Jo, que em dedico a vendre màquines, em trobo en una presó, davant d’un full en blanc, amb el propòsit d’escriure una carta pública a un narrador consagrat.”

Sobre la situació política actual, Cuixart explica que “Òmnium va néixer per salvar els mots i ara, en democràcia, tenim el repte de salvar els drets humans. Enmig d’una deriva autoritària global, els escriptors i els artistes sou armes de destrucció massiva de la ignorància.”

Més endavant, Cuixart parla del que Òmnium ha fet i pot fer en el futur: “davant els qui atien l’odi i la divisió, reivindiquem el diàleg, l’empatia i la pluralitat que defineix una societat unida en la diversitat” i afegeix, “que la nostra injustícia contribueixi a enfortir els drets humans i la llibertat d’expressió arreu del món, i a fer que mai més ningú sigui empresonat enlloc per allò que pensa, diu o escriu.”

Òscar Dalmau, presentador de l’acte ha donat pas al guanyador i a les autoritats que han vingut al Palau de la Música.

També s’ha passat un vídeo en el qual el vicepresident i portaveu d’Òmnium, el periodista Marcel Mauri, entrega una carta a Quim Monzó escrita per Cuixart en la qual li comunica que serà ell qui rebrà aquest any el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A continuació, diferents personatges del món de la cultura i el periodisme, o alguns dels traductors de la seva obra fan un repàs de la carrera del guardonat.

Marcel Mauri puja a l’escenari i dirigeix unes paraules als assistents i retrata els anys d’història d’Òmnium: “enmig de tanta injustícia, o precisament a causa d’ella, no volem renunciar a fer-lo present. Ni a gastar fins a l’últim bri de la nostra veu en exigir el seu alliberament i el de tots els presos polítics i exiliats.” “El franquisme va poder amb nosaltres, si bé llavors no van tancar el nostre president a la presó. No els agradava Òmnium. No els agradem. Perquè sabien, perquè saben, que la cultura i l’educació són els fonaments del pensament crític que fa lliures les persones. El que potser ignoren és que ni els embargaments, ni els escorcolls intimidatoris, ni les vexacions no ens faran renunciar mai a la nostra voluntat de servei a Catalunya, que vol dir a la ciutadania d’aquest país.”

Mauri entrega el guardó a Monzó mentre el públic assistent aplaudeix l’escriptor que al seu discurs explica la seva relació amb el món de la literatura des que de petit llegia tebeos o llibres fins que “com que una cosa porta a l’altra, llegir impel·lia a escriure. Perquè, en certa mesura, quan escrius repliques o matises textos que t’han agradat.”

L’acte acaba amb els aplaudiments del públic assistent al discurs de Monzó i a continuació es canta l’himne d’Els Segadors i es torna a reclamar la llibertat dels presos polítics.