Política
NICOLA MAI
VICEPRESIDENT EXECUTIU A PIMCO LONDRES
“Els mercats tenen por d’unes eleccions a Itàlia”
“Prefereixen un govern de la Lliga i el M5E en versió moderada, que no pas una nova campanya que se sap que seria molt agressiva”
“El BCE no intervindrà davant governs que tendeixen a la irresponsabilitat fiscal i que juguen amb la idea de la possible sortida de l’euro”
“Espanya ja s’ha contagiat de la crisi italiana”
UN EXPERT EN DEUTE
Nicola Mai acumula setze anys d’experiència en el sector d’inversions i serveis financers. Llicenciat en economia per la London School of Economics i màster en economia per la Universitat Pompeu Fabra, va començar la seva carrera professional com a economista al govern britànic i va treballar per al banc JP Morgan durant set anys. Actualment, és el vicepresident executiu de la seu londinenca de Pimco, una de les gestores de bons més grans del món.
La crisi italiana reforça encara més els dubtes d’Alemanya sobre la integració de l’euro
Després d’un vet inicial del president de la República, Itàlia ja té finalment un govern populista format per la ultradretana Lliga i el Moviment 5 Estrelles (antisistema). Les tensions polítiques dels últims dies es van traslladar a les borses i als mercats del deute, amb noves pujades de la prima de risc. Nicola Mai, expert en crisis sobiranes a la zona euro, analitza aquestes reaccions dels mercats financers.
Quan el president Mattarella va bloquejar un govern populista a Itàlia i, al seu lloc, en va proposar un de tècnic liderat per un exdirectiu de l’FMI, la prima de risc italiana va continuar pujant i les borses van caure. Com és que el missatge de Mattarella no va calmar els mercats?
No crec que fos el govern tècnic el que fes posar nerviosos els mercats, sinó la percepció que aquest seria només un pas cap a noves eleccions. Ara la pregunta és: per què als mercats els inquieten unes eleccions anticipades? Jo interpreto que prefereixen un govern de la Lliga i el Moviment 5 Estrelles (M5E) en versió més moderada, és a dir, sense [Paolo] Savona com a ministre de Finances, que no pas una nova campanya, que se sap que seria molt agressiva.
Creu que hi ha un perill real que Itàlia surti de l’euro?
El risc és contingut, en el sentit que quan els partits arriben al govern han de fer front a la realitat; quan t’aboques a l’abisme... Això ja ho vam veure a Grècia amb [Alexis] Tsipras. Requereix una responsabilitat molt gran fer passos cap a aquesta direcció. Crec, per tant, que al final hi haurà una moderació en les actuacions d’aquest govern, que està dient que vol renegociar el pacte fiscal amb Europa i que, si no ho aconsegueix, estaria disposat a accions extremes, com ara reconsiderar la pertinença a l’euro. Em sembla que, si s’arribés a aquest punt, el govern no trauria Itàlia de l’euro. Però, és clar, s’ha apujat molt el to i no es pot dir mai que no hi hagi un risc...
Com creu que haurien reaccionat els mercats si, finalment, s’haguessin convocat eleccions a l’octubre, tal com s’havia rumorejat?
Crec que la volatilitat dels mercats s’hauria mantingut elevada encara. Pel que comentava, perquè la campanya hauria estat probablement molt agressiva i s’hauria fet enmig d’un clima de volatilitat contínua, amb el risc que la prima de risc anés augmentant.
Tem que la inestabilitat d’Itàlia es pugui contagiar a tot el sud d’Europa i, concretament, a Espanya?
El contagi ja s’ha donat. La prima de risc espanyola ha pujat, en part per la moció de censura a Rajoy, però crec que el factor principal dels moviments que hi ha hagut aquests dies es deu a Itàlia. Espanya té uns pilars econòmics més sòlids: creix més, ha fet més reformes... però, alhora, si els mercats estan preocupats per Itàlia, aquest risc té conseqüències sobre l’estabilitat financera i macroeconòmica més enllà de les fronteres italianes. També Espanya, doncs, està exposada al contagi.
Si el gran taló d’Aquil·les de l’economia italiana és el gegantí deute públic, quins són els punts febles de l’espanyola?
Continua sent el seu nivell elevat de deute exterior. Hi ha hagut desendeutament, però el nivell de deute amb relació als inversos estrangers es manté encara alt, i també hi ha una elevada desocupació. Aquests serien els principals factors de debilitat. Dit això, per mi Espanya, des del punt de vista dels pilars econòmics, és més sòlida que Itàlia.
El Banc Central Europeu (BCE) va apaivagar els efectes de l’última crisi financera. Quina capacitat de reacció creu que manté ara respecte a la que tenia el 2012?
Quan la crisi ve dictada per dinàmiques polítiques com les que estem veient a Itàlia, per governs que tendeixen a la irresponsabilitat fiscal i que juguen amb la idea de la possible sortida de l’euro, en aquest cas crec que el BCE no hi pot fer massa. En aquest sentit, no crec que puguem esperar una contenció per part del BCE com la que hem vist en el passat.
Amb el quadre que tenim, què es pot esperar de la cimera de juny sobre l’euro?
Crec que no hi haurà cap avenç cap a la integració. Alemanya no n’està convençuda –ja no ho estava abans dels últims esdeveniments a Itàlia–, i aquesta crisi reforça encara més els seus dubtes. Per mi, la cimera no aportarà res.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.