Política

L’ANC apunta a una vaga general si es reedita el 155

L’Assemblea aposta per respondre al “xantatge” de l’Estat amb la via “legítima, democràtica i pacífica” de la desobediència

Milers de persones al carrer protesten pel bloqueig del govern

Representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i de la Intersindical es trobaran divendres vinent per explorar una estratègia de resposta a la situació de bloqueig de l’autogovern de Catalunya per l’enduriment dels plantejaments del govern de Mariano Rajoy. Davant de 3.000 persones concentrades ahir a la plaça Comercial de Barcelona, davant el recinte del Born, la president de l’ANC, Elisenda Paluzie, va advertir que el moment polític demana passar a l’acció, més enllà de les protestes de carrer, i va posar nom a aquesta estratègia: “desobediència”. La concentració de Barcelona va tenir la seva rèplica a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, on s’hi va llegir un manifest elaborat per totes les entitats convocants que acabava amb dues consignes: “Prou xantatge” i “desobediència”.

Aquesta formulació va ser acollida pels concentrats, que van respondre amb un crit clar i concret: “vaga general!”. En la seva intervenció, Paluzie va reconèixer que aquesta és l’opció que està damunt la taula, però va matisar que en tot cas s’haurà de convocar “quan tindrà més èxit”. Paluzie va explicar que hi ha acord unànime entre les associacions de caire independentista que “cal fer accions per demostrar al món que la societat d’aquí no ha acotat el cap”. La màxima responsable de l’Assemblea va deixar clar que la via de la “desobediència” és “legítima sempre que sigui democràtica i s’exerceixi de forma pacífica”. L’espai del Born va debutar ahir com a punt de concentració d’actes de carrer del sobiranisme i ho va fer en una manifestació que va ser secundada per diverses organitzacions independentistes, algunes de creació recent com l’Assemblea de Defensa de les Institucions Catalanes. L’ADIC s’organitza en unes 40 assemblees de treballadors de la Generalitat, però també del món local i altres administracions del país i en representació seva va intervenir Sara Pérez per manifestar el seu ple suport al president elegit pel Parlament. Després del parlament de Pérez va ser el torn de l’advocat Jordi Domingo, que, en representació de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, va carregar contra la decisió del govern Rajoy de bloquejar el nomenament dels consellers al DOGC assegurant que “estan prevaricant i ho saben”. Domingo va insistir que la publicació al diari oficial dels noms dels nous consellers és un “acte reglat” que s’ha de complir i no es pot aturar per una decisió política. “La llei els obliga a publicar-ho”, va dir.Un dels futurs consellers afectats per aquesta bloqueig, Ernest Maragall, va ser present a l’acte, al costat d’altres diputats d’Esquerra Republicana, del grup de Junts per Catalunya i també la CUP. A Barcelona el manifest unitari va ser llegit per l’actor Joel Joan que va fer una crida a fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre i a plantar cara a la voluntat “d’humiliar” del govern d’Espanya.

En la concentració davant la subdelegació del govern espanyol a Girona, que va reunir més de 2.000 persones, Montse Bassa, la germana de la consellera Dolors Bassa, va compartir amb els assistents la trucada que just acabava de rebre des de la presó . “No puc esperar a Estrasburg, necessito que torni l’1 d’octubre”, va destacar Montse Bassa. Els manifestants van respondre amb proclames a favor de la vaga general. En nom del Col·legi d’Advocats de Girona, Josep Viella va recalcar que la feina dels advocats “ara que s’està matant la democràcia, és estar al costat de la gent”. “I això no és ideologia”, va reblar. El portaveu dels advocats voluntaris que porten la querella dels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva per les càrregues de l’1-O, Albert Carreras, va agrair la persistència de les víctimes a mantenir la denúncia, cosa que ha permès “que ara un jutjat investigui la Guàrdia Civil i la Policía Nacional per tortures”. El president de l’AMI, Josep Maria Cervera, va insistir que es vol inhabilitar “la primera línia política” amb els càrrecs elegits als ajuntaments però també “els seus votants”.

Torrelameu i Sant Cugat rebategen carrers i places

El municipi de Torrelameu, a la Noguera, dedicarà nou carrers als líders independentistes empresonats i una plaça als que han marxat a l’exili, informa l’ACN. L’alcalde Carles Comes, d’ERC, ha explicat que, si bé es mantindrà el nomenclàtor actual, es col·locaran les noves plaques amb els noms dels presos als diferents carrers, de manera que els nous noms conviuran amb els actuals de forma simbòlica. D’altra banda, la plaça de l’Església passarà a dir-se plaça dels Exiliats i a la placa hi figuraran els noms dels set polítics que són a l’estranger. L’estrena de les plaques es farà el proper cap de setmana.

També Sant Cugat del Vallès ha optat per canviar el nom a una de les seves places. A partir d’ara, la plaça del Rei passa a ser la plaça de l’1 d’Octubre, segons va aprovar ahir el ple municipal. El canvi del nomenclàtor era una proposta presentada per l’ANC, Òmnium Cultural i el grup CDR de Sant Cugat.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.