Política
HIVIN KAKO
DIRECTORA DE MARAM FOUNDATION A JORDÀNIA
“El pes de la guerra a Síria el carreguen les dones”
“La igualtat de gènere no pot ser només una casella a omplir”
“En un conflicte el gènere femení té molt més risc de ser víctima de violacions”
“L’acció militar dels estats europeus i els Estats Units no es va fer per ajudar els ciutadans”
“Els sirians hauríem de ser els amos del procés de pau”
Ajudant els refugiats
Originària de la ciutat kurda d’Afrin, al nord de Síria, Hivin Kako és directora de Maram Foundation a Jordània, una organització que proporciona ajut humanitari sobre el terreny a determinades zones de Síria i als països veïns que acullen refugiats. Després de la primavera àrab i l’esclat del conflicte sirià, Kako va fer un voluntariat des del Regne Unit, país on vivia des de principis dels 2000, a l’Observatori Sirià per als Drets Humans. Va deixar l’entitat sis mesos més tard per unir-se a l’ONG amb la qual treballa actualment ajudant refugiats.
Defensora del paper de les dones sirianes en la futura reconstrucció del país, la coordinadora de projectes humanitaris de l’ONG Maram Foundation a Jordània, Hivin Kako, nascuda a Afrin (Síria), va participar en les activitats realitzades al marge de la Conferència de Síria a Brussel·les el mes d’abril passat. Una trobada d’alt nivell que va estar protagonitzada per les representacions dels grans actors internacionals implicats en el conflicte com Rússia, l’Iran, els Estats Units o la Unió Europea, però on la població siriana, que pateix la guerra des de fa més de set anys, va tenir un paper secundari. Per això, per mitjà d’una de les ONG més potents a escala mundial, Oxfam, aquesta treballadora humanitària va intentar fer sentir la seva veu al màxim possible a través de diverses entrevistes amb mitjans de comunicació al marge de la conferència. Ara bé, marcada per la situació de parents i amics encara en zones de conflicte, Kako va ser molt reticent a parlar obertament sobre les condicions en què es troben en el terreny.
Diverses organitzacions denuncien un canvi demogràfic organitzat a Afrin, recentment ocupada per Turquia, i acusen Ankara i Baixar al-Assad de traslladar refugiats sirians a cases anteriorment ocupades per kurds. Com és la situació que li expliquen aquests parents?
Molt dolenta.
Pot donar-ne detalls?
No.
Com de diferent pateixen les dones aquesta guerra?
La vulnerabilitat de les dones s’incrementa en un conflicte perquè molts homes estan involucrats en la guerra. Moltes no podien treballar i, de cop, van veure que havien de mantenir soles la família. En un conflicte les dones tenen molt més risc de ser víctimes de violacions o abusos. El pes de la guerra de Síria el carreguen les dones.
Però Síria és diversa. Per exemple, a la zona kurda també passa el mateix?
Hi pot haver una mica de diferència, però no gaire, perquè aquesta zona també acull molta gent no kurda.
La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, els va fer una picada d’ullet en el seu discurs durant la conferència amb una crida per garantir el rol de la dona en el futur procés de pau. Què n’opina?
Les promeses i el diàleg estan molt bé, però quan s’han de dur a la pràctica llavors és més difícil. Fins ara hem vist una falta de participació de les dones. La igualtat de gènere no pot ser només una casella a omplir. Cal proporcionar un espai real a les dones en aquest procés, així com en general a tots els sirians.
Aquesta trobada a Brussel·les per parlar de Síria n’és un exemple?
Hi ha hagut un nombre limitat de ponents sirians en els esdeveniments principals. La comunitat internacional hauria de donar més veu als sirians perquè aquest és el nostre conflicte.
De quina manera?
Deixant-nos liderar, no fent-nos convidats en la presa de decisions. Els sirians hauríem de ser els amos del procés de pau.
Però, ho poden fer sols després de set anys de guerra?
No dic sols, però sent els líders. Sempre que en un procés de pau s’intenta aplicar un enfocament de dalt a baix, es fracassa.
Què en pensa dels últims bombardejos liderats pels Estats Units i amb participació d’estats europeus com França i el Regne Unit?
La comunitat internacional no és seriosa a l’hora de trobar una solució, perquè aquell bombardeig es va produir després que ja s’hagués evacuat Guta. L’acció militar que van portar a terme els estats europeus i els Estats Units no es va fer per ajudar els sirians.
Quina solució veu per al seu país?
Els grans actors han d’arribar a un acord i llavors portar tots dos bàndols a la taula de negociació. Ara bé, cal fer responsable el govern sirià del mal que ha causat. Hi ha d’haver espai per a la justícia i també la responsabilitat. Sense això no hi pot haver una solució sostenible a Síria.
Què té previst fer un cop acabi la guerra?
Ara estic estudiant un màster per internet sobre desenvolupament internacional perquè, malgrat que encara queda molt camí al davant, potser el meu país necessitarà algú com jo per ser part del procés de reconstrucció, en comptes de portar experts de la Unió Europea o del Banc Mundial que no coneixen Síria. Evidentment, si no hi ha un clima polític que ho permeti no podrem fer res.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.