La CUP deixa investir Torra
La formació independentista mantindrà l’abstenció com a única complicitat amb JxCat i ERC per no “bloquejar” la investidura
Avisa que des d’avui passarà a fer oposició activa tenint en compte la previsió que serà un govern autonomista
L’abstenció de la CUP permet avui la investidura, amb 66 vots contra 65
La CUP permetrà avui la investidura de Quim Torra, però no garantirà la governabilitat a l’executiu de Junts per Catalunya i ERC. Els anticapitalistes van decidir ahir en consell polític extraordinari mantenir les quatre abstencions previstes per tal de deixar que Junts per Catalunya (JxCat) i ERC formin govern. Però la posició i les paraules dels anticapitalistes un cop presa la decisió donen a entendre que aquest serà l’únic gest que poden esperar els dos partits de govern. Des de demà mateix, la CUP passarà a fer “oposició activa” i els deixa clar que no pensin en els cupaires per assegurar-se la governabilitat si no estan disposats a sortir del marc constitucional espanyol.
El resultat de la votació en la reunió del consell polític nacional (CPN), juntament amb el grup d’acció parlamentària (GAP), va ser de 40 vots favorables a permetre la investidura, 24 en contra i una abstenció, segons va informar l’ACN. Una majoria “àmplia”, segons un dels portaveus de la formació, Lluc Salellas. La CUP “no bloquejarà la formació d’un nou govern” en un “moment complex” com l’actual, “marcat per la repressió i la vulneració de drets polítics i civils” que exerceix l’Estat espanyol, s’al·legava en el comunicat fet públic després de prendre la decisió. Tot seguit, però, i en la línia del que ha expressat la formació des del 3 de març i del que repetia dissabte en el ple el diputat Carles Riera, els anticapitalistes consideren que el programa polític de JxCat i ERC per al nou mandat “no avança en la construcció de mesures republicanes ni socials” i suposa “un gir autonomista” que els obliga a passar a l’oposició. De fet, la formació dona per acabat un cicle de col·laboració amb les altres dues formacions independentistes que va fer possible el referèndum de l’1-O.
“Oposició activa”
La CUP reafirma, quan falten poques hores perquè es faci efectiva la investidura de Torra, que farà “oposició activa” al seu govern i que es dedicarà a treballar, tant a dins com a fora del Parlament, per “un nou cicle del moviment independentista” que acabi sent “rupturista i d’autodeterminació” i que permeti “construir una república”. Queda clar que la CUP no espera que el nou govern de JxCat i ERC surti del marc constitucional i es prepara per a temps futurs.
De fet, la decisió es prenia ahir a Cervera, on precisament les bases de la formació celebraven una assemblea nacional extraordinària per fixar l’estratègia a mitjà i a llarg termini. Que es tracta d’un final d’etapa ho ratifica el document que ERC vol aprovar a finals de juny per abandonar la unilateralitat al·legant que, amb un 50% de població independentista, no n’hi ha prou per fer efectiva una república de manera pacífica, cívica i democràtica. La ruptura, ve a dir, no es pot tornar a plantejar unilateralment fins que no hi hagi una majoria independentista molt més àmplia i clara al carrer i al Parlament.
Encara que no es coneix l’estratègia de futur de JxCat ni del PDeCAT, el candidat Quim Torra llançava dissabte en el seu discurs d’investidura una reflexió que l’apropa més al postulat d’ERC que al de la CUP. Torra assenyalava que potser ara calia substituir les paraules ruptura i desobediència per moments i oportunitats.
Col·laboració per desobeir
Tanmateix, la CUP deixa la porta oberta a col·laborar amb el govern presidit per Quim Torra i amb els grups parlamentaris de JxCat i ERC en cas que facin passos per construir un nou marc republicà. En aquesta línia es va expressar la diputada Maria Sirvent en la roda de premsa posterior al consell polític de Cervera.
La diputada va reafirmar l’oferta que Carles Riera va fer dissabte: els cupaires estan disposats a entrar al govern o a la mesa del Parlament per “assumir responsabilitats si és per fer república”. En canvi, si l’executiu limita les seves funcions al marc autonòmic, “a la CUP no la trobaran”.
En la mateixa compareixença, Lluc Salellas assegurava que la formació havia pres nota del discurs de Quim Torra perquè creu “que cal anar molt més enllà perquè la república catalana sigui efectiva i garanteixi els drets socials i polítics”.
Les quatre abstencions de la CUP, doncs, han de permetre avui investir Quim Torra com el 131è president de la Generalitat de Catalunya, amb els 66 vots de JxCat i ERC contra els 65 de Ciutadans, el PSC, Catalunya en Comú i el PP. El ple d’investidura que desbloqueja la legislatura després de cinc mesos es reprèn a dos quarts d’onze del matí, amb noves intervencions del candidat i de tots els grups parlamentaris abans d’una votació en què ja només cal una majoria simple per ratificar Torra en el càrrec.
Ha estat possible arribar fins aquí per l’abstenció de la CUP, però també perquè el govern espanyol ha evitat recórrer al Tribunal Constitucional contra les delegacions de vot dels diputats Carles Puigdemont i Toni Comín. A pesar de la petició i les crítiques de Ciutadans, el mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va afirmar aquesta setmana en una entrevista a Antena 3 que els serveis jurídics li ho havien desaconsellat.
El nou cicle polític en què JxCat i ERC no tindran el suport legislatiu de la CUP si no s’opta sortir del marc autonòmic obre una etapa incerta d’aliances diverses i fins i tot de diàleg si s’acaben confirmant les ofertes públiques. El candidat Torra demanava diàleg al govern espanyol i mediació al president europeu, Jean-Claude Juncker, però també n’oferia als grups parlamentaris. El candidat a la investidura es mostrava “disposat a assumir riscos”, i demanava a grups parlamentaris com el PSC i Catalunya en Comú que també estiguessin disposats a assumir-ne.
ERC donava per fet en el consell nacional d’ahir que la intervenció política del 155 s’aixecarà en els pròxims dies. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ho confirmava en una entrevista i també oferia diàleg.
LES FRASES
Millo confirma que es posarà fi al 155 i que es dialogarà amb el nou govern
Amb la presa de possessió del nou govern català, es posa fi a l’aplicació del 155 i s’obre “automàticament” el diàleg amb l’executiu de Torra. Així ho afirmava ahir en una entrevista a RAC1 el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, que reafirmava que no té sentit “especular” sobre el manteniment de les mesures del 155 perquè l’acord del Senat no ho preveu. Des que s’ha constituït el Parlament, recorda Millo, la legalitat autonòmica i constitucional no s’ha trencat, i només si la majoria parlamentària o el govern de Torra la trenquen l’Estat tornarà a actuar. Millo avisa que el govern espanyol estarà “vigilant” que es compleixi la llei. Per exemple, el delegat espanyol va deixar clar que la Generalitat podrà tornar a obrir delegacions a l’exterior si són oficines comercials o culturals com les que tenen altres comunitats autònomes. Tot i que va considerar molt negatiu el discurs de dissabte de Torra –creu que només planteja més confrontació amb els grups parlamentaris i els ciutadans no independentistes–, Millo deixa clar que el diàleg es reprendrà “automàticament” amb el govern de Torra un cop constituït, perquè se l’ha de jutjar per les actuacions i no pel “discurs abrandat”. Millo diu que s’oferirà a Torra per iniciar el diàleg i va recordar que el president Rajoy ja ha dit que també ho farà. Per la seva banda, la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, també va reiterar ahir que l’aplicació del 155 s’acaba amb la constitució del nou govern i, tot i carregar contra el discurs de Torra, va dir que confia que “s’obri una legislatura autonomista”. El líder popular català, Xavier García Albiol, després de conèixer la decisió de la CUP, lamentava: “Més de la meitat dels catalans tindrem un president que no ens representa. I el que és pitjor: no ho pretén.” En la línia d’atac de Cs i el PP, la diputada socialista Eva Granados va criticar la CUP i ERC per haver investit “un ultranacionalista supremacista de dretes”.