Cas Cipriano Martos

El periodista Roger Mateos (Barcelona, 1977) ha reconstruït a Caso Cipriano Martos (Anagrama) la mort per la ingesta d’una ampolla d’àcid d’un militant del FRAP a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus el 1973, una mort que es va produir uns dies abans de la detenció del militant llibertari Salvador Puig Antich, executat a la Model el març del 1974.

El final del franquisme va contrastar amb la relativa calma dels anys seixanta durant l’anomenat desarrollismo, amb els ministres tecnòcrates i la secta de l’Opus operant en el sistema nerviós del Règim. Quan el franquisme es va veure atacat per les organitzacions armades de l’extrema esquerra, va reaccionar al seu més pur estil iniciàtic, pel broc gros, matant sense contemplacions. Aquest va ser, gairebé amb tota seguretat, el cas de Cipriano Martos, un jove andalús que havia arribat a Sabadell el 1969 per substituir les feines de jornaler per les d’obrer o paleta. Alliçonat per companys, es va allistar al PCE (marxista-leninista), escissió del PCE del 1964, que fundaria aquest mateix 1973 un braç armat anomenat FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota), que va desplegar la seva activitat terrorista durant l’últim franquisme i la Transició, fins i tot amb tres dels seus militants afusellats el 27 de setembre de 1975, Baena Alonso, Sánchez Bravo i García Sanz, paral·lelament als etarres Otaegi i Txiki. Van ser uns anys de plom, amb pràctiques tan lamentables com la tortura, com la que va patir Cipriano Martos durant el final de l’estiu del 1973. Moriria el 17 de setembre del 1973 a l’hospital Sant Joan de Reus, després de ser traslladat des de la caserna de la Guàrdia Civil de la capital del Baix Camp.

Després de caure en una acció propagandística del partit a Igualada, Martos i alguns dels seus companys van experimentar les carícies de les forces de l’ordre. En l’autòpsia li van detectar, a més de les múltiples ferides per les tortures, la ingesta d’àcid. Fonts policials van especular amb la possibilitat que el detingut, desesperat, s’empassés el contingut d’un còctel molotov, un fet de ciència-ficció perquè el contacte amb la boca hauria impedit que s’ho pogués beure, a més dins una sala on estaria emmanillat i envoltat de guàrdies. Algú es pot creure que un es pot beure una ampolla d’àcid sense posar en flames la boca i la resta de l’aparell digestiu?

Aquesta truculenta història ha estat recreada al detall per Roger Mateos a través d’infinitat d’entrevistes amb familiars, amics i companys de militància de la víctima. El resultat és un exhaustiu treball de gairebé 350 pàgines, on la investigació demostra fets obviats sobre el més que possible assassinat, però també sobre el modus vivendi i funcionament de l’organització estalinista on va militar Martos abans de la seva desaparició: un catàleg sobre la resistència com el “morir callando antes que vivir como un traidor”, que figurava en els decàlegs per a la militància dels ML i el FRAP. En la roda de premsa, Roger Mateos va descriure les 50 hores de tortures patides per Martos, un calvari que el seu germà, present davant els periodistes, va comentar. Per exemple, va recordar quan, entre ambigüitats, el van avisar que es desplacés des del poble de Granada perquè Cipriano “havia patit un accident”.

Malgrat haver identificat un dels oficials de la Guàrdia Civil de la caserna, mort fa anys, Roger Mateos no ha pogut trobar els altres responsables del crim, tot i que la jutgessa argentina que investiga els crims del franquisme podria aconseguir revelar la identitat dels torturadors i dur-los a la banqueta, com a mínim, a donar explicacions. Cipriano Martos va estar involucrat en un incipient FRAP, encara sense l’historial d’assassinats i atemptats que va protagonitzar els anys posteriors. L’opacitat de la guerra bruta entre les forces de l’Estat i un grapat de grups revolucionaris ha quedat, paradoxalment, eclipsat per la llei d’amnistia. Algú es va preocupar d’arxivar la veritat rumb a l’oblit.