Rajoy “jutjarà” Torra pels fets i es guarda el 155
Hi veu un “precedent”, si s’incomplís la llei
Les finances de la Generalitat deixaran d’estar sotmeses al control setmanal i es tornarà a la situació del 2015 amb el FLA
Les piulades que va fer el Quim Torra del 2011 són el primer que ha arribat a La Moncloa com a carta de presentació del possible nou president de la Generalitat, però Mariano Rajoy no es vol deixar dur pel passat i “jutjarà pels fets” el Quim Torra del 2018. Amb un to allunyat de la bel·licositat d’Albert Rivera, que exigeix ara prorrogar el 155 en contra del mandat del Senat, Rajoy va instar el Parlament a investir un president “legal” que “tregui Catalunya de la seva excepcionalitat” i va invocar la suspensió de l’autonomia com un “precedent” que es guarda per si s’incomplís la llei. Quan hi hagi la presa de possessió del nou govern, no només s’aixecarà l’article 155, sinó que també desapareixerà el control setmanal de les finances catalanes vigent des del juliol del 2017 per tornar a la situació del 2015 amb el FLA ordinari.
La irrupció de Torra com a presidenciable va agafar Rajoy a Cadis, on –imbuït de l’ambient de l’oratori San Felip Neri que va donar a llum la Constitució del 1812– va recordar que sota el seu mandat el 155 ha deixat de ser un simple article de la Constitució pendent de ser estrenat per esdevenir un “precedent” per a aquells futurs governants que gosin desviar-se del marc del 1978. “És un procediment que quedarà per al futur si fos necessari”, va dir d’aquest article que els pares de la Constitució van copiar de l’article 37 de la llei de Bonn del 1947 precisament per no haver de ser mai utilitzat.
Sense citar-lo pel nom
Sense citar en cap moment Torra pel seu nom, el president espanyol sí que va mostrar les ganes que té de girar full al 155 i que això li permeti el vot sense complexos del PNB en el pressupost del 2018. “És necessari que el Parlament esculli un president legal, que es posi al seu lloc i que governi amb normalitat. És necessari que s’imposi la sensatesa, el sentit comú i la legalitat”, va confiar. A la taula del Consell de Ministres, el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, es vantava d’haver llegit el perfil biogràfic de Torra, un desconegut fins ahir a La Moncloa. “El senyor Torra va ser venedor d’assegurances una època de la seva vida, i qualsevol venedor d’assegurances valora perfectament el risc del que diu i fa”, li va etzibar Méndez de Vigo.
El portaveu no només no es va acarnissar amb les piulades a Twitter de Torra sobre “els espanyols” i es va cenyir al mandat de Rajoy de “jutjar pels fets”, sinó que va avalar que el control setmanal de les factures de la Generalitat que Hisenda mantenia des del juliol s’esvaeixi amb el 155. Tot i que l’article va ser activat amb posterioritat, el 27 d’octubre, el zel sobre les finances que s’aplicava des de tres mesos abans va quedar “subsumit” en la intervenció, així que per Rajoy té tot el sentit que el nou conseller d’Economia recuperi també les mans lliures a l’hora de gestionar l’erari més enllà de les servituds del FLA, que no permet acudir als mercats motu proprio.
Cs: “La declaració del fi”
Que Rajoy obeeixi el Senat a l’hora d’aixecar el 155 quan hi hagi la presa de possessió del govern i que no hagi portat al Tribunal Constitucional el vet del vot delegat de Carles Puigdemont i Toni Comín, però, continua enervant el líder de Cs, Albert Rivera. Segons Rivera, el 155 s’ha d’aplicar “fins que no hi hagi una declaració explícita, nítida i clara de la fi del procés separatista”. Dit això, però, Rivera va demanar al PP i el PSOE “unitat” sobre Catalunya dos dies després de ser ell qui donés per trencat el suport a Rajoy.
Des del PSOE, el secretari d’organització, José Luis Ábalos, exigia a Torra que sigui un president “autònom” i se sotmeti a una “desprogramació de certa xenofòbia”. “No sembla que sigui precisament un candidat al Nobel del diàleg aquest any”, ironitzava sobre Torra l’exlíder del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba, que, tot i així, va dir que prefereix que Catalunya surti d’aquest carreró sense sortida “insostenible”. “Ni persones que venguin odi a La Moncloa ni al Palau de la Generalitat”, va reivindicar Pablo Echenique (Podem).
La Moncloa, en la presa de possessió
Després d’haver-se implicat en el boicot de la investidura de Carles Puigdemont –i de fer-ho en la primera ocasió fins i tot desobeint l’informe del Consell d’Estat– i d’haver rebut amb satisfacció el vet de Pablo Llarena tant a Jordi Sànchez com a Jordi Turull, el govern espanyol encreua ara els dits perquè hi hagi aviat una investidura d’un president operatiu i propiciar el que Mariano Rajoy anomena un “retorn a la normalitat”.
Per evidenciar que aquest retorn a la normalitat és alguna cosa més que bones paraules, el govern espanyol va avançar ahir la seva predisposició a enviar un representant als actes de presa de possessió del nou president de la Generalitat en cas que la investidura de Quim Torra –“o de sigui qui sigui”– resulti reeixida. Tot i que el cas no és comparable, Méndez de Vigo va recordar ahir que a ell “li va tocar” en el seu dia acudir a la presa de possessió de l’aragonès Javier Lambán. Dijous al Congrés, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ja va felicitar la seva previsible homòloga, Ester Capella (ERC).