No manaflegeu l’institut El Palau, sisplau

Com a catedràtic d’Institut i consultor de la UOC fins la meva jubilació, i com a familiar d’un dels professors de l’Institut El Palau acusats d’un delicte d’odi, lamento profundament que hagin arribat als mitjans informacions incompletes de Fiscalia abans d’arribar als interessats, que han estat sotmesos a una condemna mediàtica i política abans del pronunciament de cap jutge. Per tot això, voldria manifestar el següent:

 1) Durant anys ha existit una convivència perfecta entre professors i alumnes de l’Institut El Palau, fossin o no fills d’agents de la Guàrdia Civil; sóc testimoni d’això perquè, almenys un parell de vegades o tres he estat convidat per presentar algun llibre o parlar d’algun tema en aquest centre.

2) El dia 1-O dit institut era col·legi electoral; alguns professors i pares d’alumnes s’hi van tancar amb la finalitat de preservar les urnes de votació. Alguns agents de la Guàrdia Civil, complint ordres, el dia 1-O van forçar violentament les portes del centre i, encarant-se amb pares de família i professors, es van emportar les urnes. Evidentment, al matí següent, els mateixos alumnes, amb la passió recent dels fets, van voler parlar-ne. (Quedi clar: si no ho haguessin permès, els professors haurien incomplert amb la seva tasca educadora.) Alguns alumnes, tant els fills d’agents de la Benemèrita com els que no ho eren, no s’explicaven la lamentable agressivitat amb la qual s’havia actuat en aquell centre i en molts altres de Catalunya. Els mitjans de comunicació qualificaven les càrregues de salvatges i desproporcionades (i amb altres adjectius pitjors). Alguns alumnes van argüir a favor seu que els seus pares complien ordres, cosa que van admetre i acceptar els professors (fet, entre d’altres, que oblida la Fiscalia). Aquell dia 2, els professors que van voler van guardar 15 minuts de silenci davant la porta del centre en senyal de protesta a migdia, acte al qual voluntàriament van poder afegir-s’hi alumnes de batxillerat; no així els d’ESO, que havien d’anar al pati, ja que, segons normativa, no poden sortir del centre durant els esbarjos? com sí que poden fer-ho els de batxillerat. Ni el dia 3 ni els dies següents cap família no es va anar a queixar a cap responsable de l’Institut. No obstant això, en saber-se que un agent de la Guàrdia Civil, el senyor Bartolomé Barba, coordinador a Catalunya de l’Associació Espanyola de Guàrdies Civils (AEGC), volia procedir per la via judicial, Inspecció va obrir una investigació sense trobar cap motiu d’expedient per a cap docent. Aquesta investigació va arribar el passat novembre al Consell Escolar, màxim òrgan de govern del centre, amb representació de l’Ajuntament (la regidora d’ensenyament és de Cs), direcció, professorat, alumnes i membres de l’AMPA (entre ells, agents de la Benemèrita). Dit Consell Escolar, per unanimitat, va elaborar un manifest-carta favorable al treball educatiu en valors democràtics dels docents de l’Institut, sense trobar ni a més lleu actuació inapropiada en cap dels professors, manifest-carta que havia d’enviar a totes les famílies. Inexplicablement la Direcció del Centre, seguint ordres d’una Conselleria d’Educació –sotmesa al 155–, no va cursar la carta ni va promoure reunions de pares alhora que demanava als professors el silenci més absolut sobre els fets.

3) Aquesta situació va ser aprofitada per l’esmentat senyor Bartolomé Barba Romero, expedientat per haver assistit a una manifestació ultradretana del 18 d'octubre de l'any 2009 , que va construir un relat de delicte d’odi, absolutament fals, amb el qual va denunciar alguns professors (en principi 11) i va anar aglutinant algunes famílies en el seu suport, que han quedat reduïdes només a sis de les divuit inicials, d’un total d’una quarantena que té fills de la Benemèrita al centre. Aquest senyor no s’ha estat de manifestar als mitjans que no es fia en absolut del sistema educatiu català ni de criticar al ministre Íñigo Méndez de Vigo per no intervenir-lo.

 4) Mentrestant, a l’institut va augmentar la tensió ambiental (els mateixos alumnes expliquen que alguns companys, fills d’agents de la Guàrdia Civil, es feien els gallets per ser qui eren) i es va patir una certa pèrdua en qualitat d’ensenyament ja que alguns professors de prestigi van causar baixa per estrès, ansietat i depressió (alguns han necessitat tractament mèdic) i d’altres, com un magnífic professor de matemàtiques segons diuen els alumnes, va demanar trasllat. Altres –i els mateixos alumnes ho agraeixen–, s’han mantingut ferms en el seu treball convençuts de no haver comès cap delicte d’odi el passat dia 2. Segons el criteri dels seus propis companys, aquests docents han contribuït en grau màxim a la normalitat de centre.

 5) La publicació en els mitjans a partir del passat 23-IV-18 de les acusacions de Fiscalia –abans de cap notificació als interessats– va trencar la llosa de silenci a la qual estaven sotmesos els docents, de manera que familiars d’aquests, col·legues i delegats sindicals van trencar una llança a favor seu i els mitjans van començar a parlar de l’assumpte com va fer El Punt Avui el 26-IV. Un diari com La Vanguardia ho va fer el 28-IV explicant com els propis alumnes de 4t ESO contradeien a qui assegurava que hi va haver al·lusions que no s’havien produït. “És mentida. S’ha exagerat tot. Hi va haver debat, però els professors es van comportar bé.” Un altre testimoni, alumna de batxillerat, hi diu: “Jo vaig tenir un problema amb una professora a tutoria: ella estava en contra de les càrregues policials i li vaig dir que me n’anava de classe i me’n vaig anar, però sense rancor per cap de les parts. Després d’allò, hem continuat bé, com sempre.” Un altre mitjà com El Mundo (29-IV), sense investigar ni consultar amb la direcció del centre, ni amb la Inspecció d’Ensenyament ni amb el Consell Escolar, s’acarnissava damunt dels professors —els titllava de “mestres de la infàmia”— i aprofundia la fractura que tot Sant Andreu de la Barca voldria superar. El president del Consell Escolar de Catalunya se’n queixava l’endemà.

6) Ara molts alumnes són els primers a lamentar que una minoria de famílies hagi causat l’enrariment de les relacions entre els mateixos alumnes i amb els professors i tutors, sobretot quan la majoria dels agents de la Guàrdia Civil —tot i que, com és obvi, ni volen ni poden deixar en entredit a cap company— no està d’acord amb la via judicial empresa per aquesta minoria, dins de la qual tampoc no hi ha acords unànimes.

7) Els pedagogs de tot el món han deixat dit que l’educació no és neutra ni asèptica perquè, com coincidien a dir Freire i don Milani, tot acte educatiu és un acte polític. Al matí següent d’un dia tan nefast i significatiu com el passat 1-O, la situació no era normal. El Barça havia jugat el seu partit a porta tancada. Els mitjans internacionals titllaven de vergonyoses (i amb qualificatius pitjors) les càrregues de la vigília. Hi havia tensió social. Es preparava una vaga de protesta. ¿I es pretén ara que en un centre d’ensenyament com El Palau, amb 1.200 alumnes, on la vida bull cada dia, aquella jornada la vida hi deixés de bategar?

Per tot plegat, demano que no s’instrumentalitzin més ni els alumnes ni els docents de l’Institut el Palau. Que no es maneflegin situacions, que no es tiri més llenya al foc des de cap banda (Segons els meus informes, ja hi ha tota una parafernàlia muntada amb el Delegat del Govern inclòs.) Sisplau, deixin que el bon fer i la professionalitat dels docents (alguns amb més de 20 anys al centre) surti a la llum. El Palau sempre ha educat l’esperit crític dels alumnes perquè es converteixin en ciutadans lliures i respectuosos de l’alteritat, en una societat democràtica. Deixin aflorar la veritat. Deixin actuar a la justícia sense pressions.