L’univers en perill
‘Vengadores: infinity war’ porta fins a l’extrem l’acumulació de superherois de Marvel i estrelles de cinema en una gran producció plena d’acció i efectes digitals
La lògica implacable de les superproduccions de Hollywood, que tendeix a crear artefactes més grans, més cars, amb més estrelles i amb efectes visuals més espectaculars, arriba amb Vengadores: infinity war a la seva màxima expressió. Més de vint superherois prenen part en aquesta pel·lícula, que s’ha estrenat entre abans-d’ahir i avui en una vuitantena de països d’arreu del món. Ja fa deu anys de la primera estrena de Marvel Studios, Iron Man, i l’associació d’aquesta companyia amb Walt Disney ha donat lloc a un fabulós negoci, que inclou dinou pel·lícules, tres de les quals són de la saga Vengadores.
No s’han facilitat xifres del pressupost d’aquesta nova pel·lícula, però deu ser astronòmic, per les espectaculars batalles que s’hi produeixen i per les estrelles que hi participen. El repartiment de superherois inclou Robert Downey Jr. (Iron Man), Chris Hemsworth (Thor), Mark Ruffalo (Hulk), Scarlett Johansson (Viuda Negra), Benedict Cumberbatch (Doctor Strange), Zoe Saldana (Gamora), Chris Evans (Capità Amèrica)... Fins hi participen els protagonistes de Black Panther, èxit recent de Marvel.
La història és complexa si ens fixem en els detalls, però de línia argumental general molt senzilla: el malvat Thanos vol aconseguir les sis gemmes que li donaran el poder per destruir l’univers, i els Venjadors lluiten per evitar que les aconsegueixi. Diuen les lleis dramàtiques que un gran heroi necessita un malvat de la mateixa categoria perquè la història funcioni. La troballa més important de Vengadores: infinity war és Thanos, un dolent que capitalitza tot el protagonisme del costat fosc. Aquest personatge gegantí, musculós i amb el cap rapat, interpretat per l’actor Josh Brolin, es converteix en la veritable estrella de la funció. El costat dolç i amable que mostra en algunes escenes i les raons que l’empenyen a actuar el doten, curiosament, d’una humanitat i una profunditat psicològica poc vistes en els personatges malvats, que es troba a faltar en els superherois bons. Tot no pot ser, i si hi ha 25 superherois, és insuficient allargar la pel·lícula fins a les dues hores i 36 minuts per mostrar alguna cosa més que unes pinzellades d’acció de cadascú.
Però aquesta és l’aposta de Marvel i Walt Disney, i, atès que el públic hi respon molt bé, hem de suposar que se li està oferint exactament el que demana. Fins i tot la crítica s’ha mostrat benvolent amb aquesta nova proposta, amb algunes ressenyes elogioses de mitjans de prestigi com The Guardian o Rolling Stone.
