Política

Compte enrere

Avui falta un mes exacte per a la data límit per intentar trobar un acord que permeti una investidura i un govern

Hi ha temps per fer la votació fins a la mitjanit del dia 22 de maig i si no es convocarien eleccions immediatament

JxCat i ERC es conjuren per evitar uns nous comicis

Puigdemont es planteja tornar a explorar la seva investidura
Si el TC tomba la llei de presidència es podria activar el pla D

El deadline s’acosta. Avui queda exactament un mes perquè els partits sobiranistes puguin trobar el desllorigador per investir un president i configurar un govern. A l’abisme hi ha l’amenaça d’unes noves eleccions, que ningú no vol, però que tampoc ningú no s’atreveix a descartar. El comte enrere fins al 22 de maig comença.

Ja fa setmanes que JxCat i ERC han pactat el nou full de ruta de l’executiu i també l’estructura que tindrà, tant a Catalunya com a l’exili, amb el Consell de la República. Després de quatre investidures fallides –Puigdemont, dos cops Sànchez i Jordi Turull–, els esdeveniments feien presagiar que per Sant Jordi hi hauria nou president. Un cop el jutge del Suprem Pablo Llarena impedís, per segona vegada, el ple de Jordi Sànchez, tot estava preparat per prémer el botó del famós pla D, el nou candidat “efectiu” que pogués ser investit sense cap problema i activés un nou govern que, de retruc, servís per aixecar aquesta llosa immensa que és el 155.

Però l’alliberament de Puigdemont de la presó d’Alemanya i la negació de la justícia alemanya del delicte de rebel·lió i de la violència han fet tornar la partida a la casella de sortida. El pla A, Carles Puigdemont, torna a estar sobre la taula de JxCat com l’opció més factible. La formació sospesa aprovar la reforma de la llei de presidència –que permet la investidura a distància– en lectura única i celebrar un ple a inicis de mes de maig per jugar aquesta carta, que consideren la més potent i la que posa contra les cordes l’Estat.

Amb tota la probabilitat aquesta normativa seria recorreguda a l’instant pel Tribunal Constitucional i la investidura de Puigdemont podria quedar en un simple gest. Llavors podria ser quan JxCat es decidís pel pla D i es desencallés la situació. De moment, l’organització no vol parlar d’aquesta possibilitat ni tampoc de qui seria el substitut però han sonat noms com ara Elsa Artadi, Marta Madrenas i Ferran Mascarell. Això sí, asseguren que hi ha temps, encara que els marges són bastant estrets.

Segons fonts del Parlament, hi ha temps fins al dia 22 de maig per poder celebrar el ple d’investidura, però la votació hauria de ser abans de la mitjanit d’aquell dia.

La CUP es mostra completament partidària de votar Puigdemont, com ha anunciat reiteradament les últimes setmanes. Això sí, demana que no s’aposti per un pla D i que es faci cas omís de la decisió del TC si tomba la investidura del president legítim, perquè seria la manera de demostrar que el nou executiu és republicà, segueix el mandat de l’1 d’octubre i fuig de l’autonomisme. Si per contra JxCat i ERC es decanten per un altre candidat, els cupaires també han repetit per activa i per passiva que només donarien el seu sí sempre que hi hagués més elements de República en el pacte de govern.

Efectivitat

De moment les negociacions entre JxCat i ERC s’han congelat mentre es tramita la reforma de la llei de presidència, però els republicans no comparteixen la jugada de dilatar la investidura i reclamen que hi hagi immediatament un president i un govern efectiu per començar a treballar, tornar a ocupar les institucions i així eixamplar la base independentista. Segons la seva opinió, no es pot allargar més el 155 perquè La Moncloa podria tornar a actuar en qualsevol moment i atacar elements tan sensibles com TV3 –com ja ha insinuat Cs els últims dies. A més, consideren que l’aprovació de la nova llei de presidència ha d’anar acompanyada de la reforma del reglament de la cambra, que requereix uns terminis molts més llargs. Però si finalment es fes aquesta investidura de Puigdemont –continuen els republicans–, el TC la tombaria en el minut zero i no serviria per a res.

ERC defensa que aquest nou executiu podria guardar la cadira a Puigdemont i esperar que al cap d’un temps pogués ser investit amb totes les garanties i les normatives reformades.

El denominat pla D només podria tirar endavant, en segona votació, si es continués permetent el vot delegat de Puigdemont i si s’aprovés també el del conseller Antoni Comín –és possible que registri la sol·licitud els pròxims dies. JxCat i ERC argumenten que no hi hauria d’haver problemes perquè la reactivació de l’euroordre fa que no puguin sortir d’Alemanya ni Bèlgica, respectivament, i, per tant, hi ha una “incapacitat efectiva” per poder votar. Si finalment la CUP es desmarqués i també es vetés els vots delegats de Puigdemont i Comín, una altra maniobra seria intentar convèncer els comuns. El mateix Comín, abans que se suspengués el segon ple per a Sànchez, ja va demanar a la formació de Xavier Domènech que cedís dues abstencions “perquè la repressió i la vulneració de drets no siguin el que determini les majories al Parlament”. Aquesta hipòtesi, però, s’albira molt complexa perquè En Comú Podem ja ha avisat que només es plantejaria un canvi d’opinió si ERC proposés un candidat.

Una altra alternativa si hi ha aquest vet seria que Puigdemont i Comín renunciessin a l’acta de diputat, però aquesta possibilitat és també complicada perquè Puigdemont perdria llavors la potestat per poder ser escollit president, ja sigui ara o més endavant.

Si s’acabessin esgotant els terminis, les eleccions es convocarien automàticament i se celebrarien el diumenge dia 15 de juliol, coincidint, curiosament, amb la final del mundial de futbol de Rússia.

Tothom vol evitar aquest escenari i ahir el president del grup del PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, es mostrava convençut, en una entrevista amb Efe, que “el 22 de maig hi haurà govern” i que serà Carles Puigdemont qui decidirà qui serà el nou president.

Mentre des de Catalunya s’intenta guanyar la cursa al rellotge, ahir Mariano Rajoy va assegurar que fa “tot el possible” perquè Catalunya “recuperi la normalitat i la sensatesa” i va tornar a parlar de diàleg, però sempre en el marc de la “llei, que això és la democràcia, l’estat de dret i els valors en què es funden Europa i Espanya”. És a dir, res de dret a decidir i menys de referèndum.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.