Assassí per deducció

Els pares de Marc Hernández i Paula Mas i el seu advocat, Carles Monguilod, es van reunir ahir durant dues hores amb el fiscal Víctor Pillado i quatre mossos de la unitat d’investigació que porta el cas del doble crim de Susqueda, i van sortir prou convençuts que la línia d’investigació és la correcta i que hi ha molts indicis que assenyalen Magentí. Fins al punt que ja han decidit que dimarts que ve es posaran al costat del fiscal i demanaran que Jordi Magentí, el sospitós, continuï en presó preventiva. Serà la seva posició en la vista que té fixada l’Audiència de Girona arran del recurs presentat per Benet Salellas, que defensa Magentí, empresonat des del 1 de març i que es continua declarant innocent.

Les explicacions dels Mossos i el fiscal, donades després que s’aixequés el secret de sumari, han servit per esvair els dubtes que va manifestar l’acusació fa tres setmanes, quan va respondre al jutjat que no estava en condicions de decidir si Magentí havia de continuar o no en presó preventiva. Ara, però, la prudència dels pares continua i Monguilod, que va deixar ben clar ahir que encara que ara vegin “indicis sòlids” esperaran fins al final del procés d’instrucció, que encara es preveu llarg i complex, per decidir si formulen acusació contra Jordi Magentí. “Els pares no volen equivocar-se. Volen estar segurs que acusen l’assassí dels seus fills”, va aclarir Monguilod, que també va fer de portaveu de les famílies per tal de mostrar públicament l’agraïment a la feina i el tracte dels investigadors dels Mossos.

Monguilod va admetre que, ara per ara, cap prova directa no incrimina Magentí, només un reguitzell d’indicis que, d’un en un, són rebatibles fàcilment, però que encadenats un darrere l’altre serveixen per assenyalar Magentí com a “únic sospitós possible”. Els investigadors han triat Magentí, reu de l’assassinat de la seva primera dona, després de moltes proves pericials, moltes deduccions i d’excloure totes les persones que hi podia haver el dia del crim a Susqueda. Els investigadors fixen el crim el dia 24 d’agost, entre les 11.20 i les 11.26 h. Han exclòs el fill del mateix Magentí, Jordi, a pesar que un testimoni sorpresa, un company de la presó de Magentí, va assegur que li havia dit en confidència: “Va ser el meu fill.” Testimoni que els investigadors no valoren. El fill, que també podria haver conduït el Land Rover captat a la vora del pantà, està exclòs perquè es va comprovar que el seu telèfon mòbil era lluny de Susqueda el dia del crim. S’han exclòs, després de ser rigorosament investigats, els belgues i francesos del Llomar i tot just fa uns dies els van retornar les barques que els havien comissat perquè hi van detectar unes taques de sang. Que no era de les víctimes. Han exclòs l’home que fa tres anys viu emboscat en una cabanya de fusta a prop de la Font del Borni, ben a prop de l’escenari del crim. Escenari que situen a les runes de la Rierica. El lloc on Magentí solia anar a pescar. El mòbil o motiu que la investigació aventura com a probable voreja l’especulació, tal com admet Monguilod, però suma com a indici i es basa en el perfil personal de Marc Hernández, un noi que estudiava a l’escola forestal i tenia molta sensibilitat ecologista, i el de Magentí, definit pels pèrits en el judici de fa 18 anys com una persona amb reaccions explosives. La deducció: Marc podria haver recriminat Magentí en veure que pescava amb arts il·legals perquè, assenyalen, és sabut que a vegades havia utilitzat mètodes no permesos, com ara portar ànecs vius de reclam per als silurs. No n’hi ha proves. Però és una deducció, que s’afegeix a la llista d’indicis.

Indicis són també les dues taques del caiac dels nois, que van donar positiu al Bluestar (reactiu de la sang), tot i que no se’n va poder treure ADN. Dedueixen que l’assassí va pujar els cadàvers al caiac i els va anar a submergir al fons del pantà. La pedra que hi havia dins de la motxilla lligada al cos de Marc amb trossos de corda tallada del caiac es perfila com un roc tret de les ruïnes de la Rierica. I la sorra i les restes de vegetals de la roba del noi també entaforada a la motxilla, se suposen procedents també dels voltants de la casa enrunada. Falten encara anàlisis més exhaustives.

L’arma del crim no s’ha trobat. Però els investigadors creuen lògic que Magentí anés al pantà amb arma perquè abans havia anat a visitar una plantació de marihuana en un punt allunyat. L’indici que apunta que podria tenir una arma il·legal: al seu ordinador va fer cerques, abans i després del crim, de com comprar armes per internet. També són indicis per als investigadors la munició, del calibre 22, que es va trobar a l’habitatge de Magentí, tot i que els informes de la policia científica indicaven que els trets que presentaven els cossos podrien ser de 9 mm. Però el calibre, remarquen, es difícil de precisar per l’estat dels cossos després de 32 dies a l’aigua i perquè no s’han trobat bales ni beines. Això s’atribueix a dues possibilitats: que es disparés amb un revòlver que no desprèn la beina, o amb una pistola o un rifle i que l’assassí les hagués llençat. Com va fer el 1997 Magentí quan va recollir les beines després de matar la dona i les va llençar a la riera.

Es considera també un indici el lloc on va ser trobat enfonsat el cotxe de les víctimes: un punt únic on un talús el feia enfonsar de cop. Només ho podia saber un bon coneixedor de la zona. Magentí ho és. I el fa sospitós que comprés el bitllet per a la dona coincidint amb la troballa del cotxe. Pensen els Mossos que l’endemà del crim, el 25 d’agost, Magentí va anar al pantà amb la dona i la va deixar sola una estona mentre ell s’ocupava d’amagar proves del crim. Sospitosa també la conversa que va tenir amb la seva mare al cotxe, en la qual li va dir on hi havia càmeres i on “ja no els veien”. Els Mossos escoltaven Magentí, a través de micròfons, al cotxe, a casa... I continuen buscant proves per afegir als indicis.