Lamela acusa Trapero de ser punta de llança del procés
La jutgessa de l’Audiencia Nacional processa el major i altres càrrecs d’Interior per delictes de sedició i organització criminal
En l’acte es relata un aixecament tumultuari sense violència
El major Josep Lluís Trapero formava part de la cúspide d’una organització criminal –encapçalada pel president Carles Puigdemont– que durant dos anys va maniobrar per aconseguir la independència mitjançant un pla “minuciosament traçat” i executat de manera jerarquitzada. Així consta en l’ordre de processament que ahir va fer pública la jutgessa de l’Audiencia Nacional, Carmen Lamela, que incrimina tant l’antic màxim responsable dels Mossos d’Esquadra com altres càrrecs polítics relacionats amb el cos policial: el seu exdirector Pere Soler, l’exsecretari general d’Interior César Puig i la intendent Teresa Laplana. A tots ells els torna a citar el 16 d’abril.
Concretament, la magistrada atribueix a Trapero dos delictes de secessió –pel fets del 20 i el 21 de setembre davant la conselleria d’Economia i per l’1-O– i un delicte d’organització criminal. En el mateix acte també processa Soler i Puig per un delicte de sedició i un altre d’organització criminal, en els dos casos relacionats amb la celebració del referèndum, mentre que a Laplana l’assenyala per un delicte de sedició pels incidents del setembre.
Ús “il·legal” dels Mossos
La jutgessa relata en un escrit de 35 folis l’ús “il·legal” que es va fer del cos policial per tal d’“obstruir” qualsevol actuació que intentés impedir la consecució de la independència i que, en aquest punt, ja sigui per acció o omissió, van dur a terme actuacions que formaven part d’aquest objectiu comú dissenyat des de l’àmbit del govern, del Parlament i d’entitats socials, concreta. També els atribueix tasques d’“espionatge” a membres de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional que en el període anterior a l’1-O havien estat desplaçats a Catalunya. En un altre moment hi afegeix que la policia catalana va evitar intervenir “en els casos que els membres d’aquest cossos eren agredits” i “fins i tot en alguns casos van arribar a increpar i a enfrontar-se a alguns d’ells”.
La jutgessa insisteix en diverses ocasions en la definició de “tumultuós” i el seu caràcter “intimidatori i coercitiu” per referir-se a les concentracions davant la conselleria o als col·legis durant l’1-O, subratllant que les seves actuacions responien a consignes i els missatges rebuts des de l’executiu i des de les entitats sobiranistes.
Davant de l’actuació d’aquests “grups multitudinaris”, la interlocutòria de Lamela assenyala que la cúpula d’Interior –i més concretament la intendent– van negar l’auxili als cossos estatals durant els incidents ocorreguts a Barcelona al setembre, quan un grup de manifestants es van concentrar davant la conselleria en el moment que una comissió judicial entrava a l’edifici. La jutgessa destaca la passivitat dels Mossos. El mateix paper atribueix als agents catalans durant els dies previs i la jornada de referèndum de l’1-O. Lamela conclou que amb vista a aquesta celebració la cúpula política d’Interior i el major Trapero –destituït pel 155– “van simular un dispositiu enganyós i fraudulent, conduint els seus subordinats a autèntic abandonament de les seves funcions, incomplint el mandat judicial” que obligava a impedir la votació.
El processament de la cúpula d’Interior arriba després que, el 23 de març, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena prengués la mateixa decisió pel que fa al govern que dirigia Carles Puigdemont, que va implicar l’ingrés a la presó de cinc consellers més i l’impuls de les ordres de detenció internacional contra el president i altres membres del seu executiu que s’havien exiliat a l’octubre, tots ells acusats de rebel·lió. La mesura també incloïa la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
En el cas dels dirigents d’Interior, no se’ls acusa d’aquest delicte, sinó de sedició, pel fet que Lamela entén que no es va actuar amb violència, considerant-ho, doncs, “una rebel·lió de segon grau” en la qual entén que els Mossos van tenir un paper de “cooperadors necessaris”. Per la jutgessa, Trapero va establir un pla “premeditat” precisament perquè no s’actués. “La seva conducta va ser de total inactivitat”, diu, i hi afegeix que fins i tot es va poder detectar una connivència entre els agents policials i els membres de les meses. I és per això que Lamela justifica que durant l’1-O els cossos de l’Estat es veiessin “obligats a actuar en un mar d’oposició i resistència perfectament organitzat”.
L’acte dona molta rellevància a un codi alternatiu que els Mossos van usar aquells dies per evitar els canals oficials de comunicació; al testimoni del tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, que va dirigir el dispositiu policial estatal, i a un testimoni protegit que va declarar en un jutjat de Lleida que hauria corroborat la passivitat i l’espionatge dels Mossos als agents espanyols.
“Catalunya viu una rebel·lió”
L’expresident espanyol José María Aznar va reaparèixer ahir per sentenciar que la situació que es viu a dia d’avui a Catalunya és “una rebel·l.ió en tota regla” que, segons ell, impedeix obrir espais per al diàleg. L’actual cap visible de la fundació FAES considera que els esdeveniments dels darrers mesos “llencen per la borda tots els esforços d’integració de dècades de desenvolupament de l’autogovern i d’intervenció en la política” estatal, i fan inviable un escenari d’acostament amb els dirigents sobiranistes. L’excap del PP va fer aquestes afirmacions en el decurs d’una conferència al País Valencià en què hi va afegir que l’escenari de futur és blindar aquest territori i les Illes Balears de “l’expansionisme” que atribueix a l’independentisme català. Aznar també va voler destacar l’actitud de la societat espanyola en els últims temps, adduint que ha respost amb un “sòlid sentit nacional” davant un desafiament que, segons insistia, no considera ni que hagi conclòs ni que hagi estat definitivament derrotat.