Processó pels presos polítics a Tarragona

Més de 300 persones han marxat en processó al voltant de la presó de Tarragona per reclamar l’alliberament dels “presos polítics” i el retorn dels exiliats.

El CDR tarragoní ha volgut adaptar aquesta concentració de protesta, que durant els últims mesos s’ha vingut convocant cada divendres al mateix lloc, a la iconografia dels actes religiosos propis de la Setmana Santa. Els participants en la processó, han fet dos voltes pels carrers que circumval·len el recinte penitenciari mostrant pancartes amb missatges reivindicatius, fotografies dels consellers i líders polítics independentistes empresonats o a l’exili. A banda dels omnipresents elements grocs en la vestimenta, molts d’ells han marxat amb les típiques cucurulles o caputxes, també de color groc en aquest cas, així com elements penitencials com espelmes, grillons oi un tambor obrint la comitiva.

“Avui, perquè és Setmana Santa, hem fet el nostre viacrucis: amb la nostra Verònica, amb el viacrucis que portem damunt, amb les cadenes, amb tot el que representa el que vivim els catalans. Portem a l’esquena no una creu, sinó més gran: aquell estat que ens persegueix pel sol fet d’haver nascut a Catalunya i estimar la nostra terra”, ha explicat gràficament un dels participants en aquesta singular processó. L’acció ha transcorregut sota la mirada, a distància, de diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Tarragona, que puntualment ha hagut de regular el trànsit i tallar el pas als vehicles.

Després de fer els dos tombs a la presó al so del timbal, carraques i entre càntics de llibertat per als presos polítics, els concentrats s’han agrupat a l’accés principal, a l’avinguda República Argentina. Allà s’ha fet la lectura d’un manifest ple d’al·lusions bíbliques, traçant paral·lelismes entre el suposat paper de Jesucrist, com a “home de pau” que va “defensar el seu poble” i “desobeir” el “règim imperant”, amb el moviment independentista.

“Es veu que després de 3.000 anys la lluita encara continua. La seva història pot ser un simbolisme per a la gent, perquè sempre hi ha algú que se’n renta les mans. Aquí també els tenim: si Pablo Iglesias aixequés el cap i veiés amb allò que s’ha transformat el socialisme, agafaria el primer que tindria a la mà i els trauria de l’hemicicle”, ha llegit la portaveu entre els aplaudiments del públic.

“A cada generació sempre ha hagut el Ponç Pilat de torn, els fariseus i els escribes. Per tant, vol dir que cada generació ha de lluita: o sigui, que no podem defallir de cap de les maneres”, ha afegit. El parlament s’ha clos amb un “visca la República”, en aquest cas acompanyat d’un “amb l’ajuda de Déu” i amb la confiança que l’objectiu de la independència “està més prop del que sembla”. El cant dels Segadors ha posat punt i final la concentració.