L’ONU admet la demanda de Puigdemont
El Comitè de Drets Humans de l’ONU accepta estudiar la vulneració de drets polítics esgrimida pel president de la Generalitat però no dicta mesures cautelars
La fiscalia ha de decidir ara si demana l’execució de l’euroordre
Puigdemont demana unitat als partits a través d’un dels seus advocats
Una espurna de llum en el cas de Carles Puigdemont enmig d’un procés d’extradició incert. Dilluns al matí, després que el president de la Generalitat passés la primera nit detingut a la presó de Neumünster, i en espera de ser identificat per la jutgessa instructora que va examinar en primer terme l’euroordre, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va admetre a tràmit la seva demanda contra l’Estat espanyol per la vulneració de drets polítics. Es tracta, però, d’una acceptació que no entra en el fons de la qüestió i que tampoc no dicta mesures cautelars, a diferència del que sí que va fer en el cas de Jordi Sànchez.
Els advocats de Puigdemont no van demanar aquestes mesures en presentar la demanda, a principis de març. En canvi, sí que van esgrimir un argument de pes per fer-ho en el cas de Sànchez: és l’Estat espanyol qui el reté i impedeix que pugui exercir els seus drets polítics. Per aquesta raó, segons va explicar l’advocada Neus Torbisco-Casals a Catalunya Ràdio, van presentar dimecres passat el cas de Sànchez al Comitè de Drets Humans, que va pronunciar-se en 48 hores. Ara, la situació processal del president de la Generalitat ha canviat per la detenció a Alemanya.
En la demanda, Puigdemont denunciava que s’havien vulnerat el seu dret a la participació política, el dret a la lliure associació i reunió, i el dret a la llibertat d’expressió i opinió, tots ells reconeguts en diversos articles de la Declaració de Drets Humans i en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. La confirmació de l’admissió a tràmit va arribar dilluns, però no va ser fins ahir que van fer públic el document. El govern espanyol va menystenir-ho perquè no prové d’un òrgan jurisdiccional. Respecte a l’euroordre, també va al·legar que l’executiu no intervindrà en el procés d’extradició. S’executa, va dir, “entre autoritats judicials sense intervenció dels polítics”.
El procés d’extradició continua en curs, i el pronunciament de l’ONU no hi interferirà, segons fonts expertes en dret internacional consultades per aquest diari. La fiscalia alemanya ha de determinar en els pròxims dies si es compleixen els requisits per demanar l’execució de l’ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena davant de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein. Després, serà aquest el tribunal que haurà de decidir si l’admet a tràmit i, al mateix temps, si manté o modifica la detenció de Puigdemont a la presó. Dilluns, la jutgessa instructora que va analitzar formalment l’euroordre i va corroborar la identitat de Puigdemont, va considerar que hi havia un risc de fuga a Bèlgica , tenint en compte que no es pot presumir que el procés d’extradició fos el mateix allà i podria tenir un “incentiu notable” per anar-hi. De fet, Puigdemont va ser detingut quan hi viatjava procedent de Finlàndia, on era quan el Suprem va tramitar les euroordres i les ordres internacionals de detenció per a tots els processats a l’exili. En la interlocutòria, la magistrada indicava que l’extradició podria ser improcedent i denegada però que també podria no ser-ho, tenint en compte la jurisprudència. És a dir, no prenia partit per cap opció i deixava obertes totes les possibilitats.
Un dels advocats de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va assegurar ahir que el president de la Generalitat “no es rendeix” i va mostrar la seva confiança en la justícia alemanya. També va fer una crida a la “unitat del sobiranisme”. Avui, de fet, JxCat, ERC i la CUP aprovaran conjuntament dues resolucions que insten el Parlament a garantir el seu dret polític a ser investit, al costat del de Sànchez i el també empresonat Jordi Turull. Alonso-Cuevillas va destacar que es troba “en perfecta forma anímica” i en “excel·lents condicions físiques”.
Investidura de Sànchez
Després de l’acceptació de les mesures cautelars per a Sànchez per part del Comitè de Drets Humans, la seva defensa sosté que l’Estat espanyol hauria d’acatar-les i permetre que l’expresident de l’ANC sigui investit acudint presencialment al Parlament o a través d’un debat telemàtic. Per això es decanten perquè, al marge de consideracions polítiques, JxCat, ERC i la CUP tornin a intentar investir-lo. Així ho va manifestar Torbisco-Casals. Si l’Estat ho permet, sosté, “podrem dir que compleix el dret internacional”, es demostrarà que vulnera drets humans i això “es podrà al·legar en totes les demandes d’altres presoners polítics”. Els advocats de Sànchez ja van presentar un escrit al Suprem perquè Llarena tingui en compte l’ONU.
Torbisco-Casals defensa que les mesures cautelar són igual de vinculants per a l’Estat espanyol que els pronunciaments de la Cort Internacional de Justícia o el Tribunal Europeu dels Drets Humans, i afecten tots els poders de l’estat, incloent-hi el judicial. En canvi, altres experts consultats per aquest diari consideren que si Estrasburg hagués dictat mesures cautelars seria totalment vinculant, mentre que les del Comitè de Drets Humans no ho són per al poder judicial espanyol i el govern pot argumentar que hi ha separació de poders.
Investiguen els acompanyants de Puigdemont
La fiscalia de l’Audiencia Nacional va obrir una investigació per avaluar si les quatre persones que acompanyaven Carles Puigdemont en el viatge des de Finlàndia van cometre un delicte d’encobriment. Entre els acompanyants, hi havia dos agents dels Mossos d’Esquadra que ja estan sent investigats internament per la policia catalana, amb l’objectiu de determinar si feien feines d’escorta en períodes de permís i de vacances. Els altres dos acompanyants de Puigdemont eren amics seus.
La fiscalia ja recull informació per aclarir si tots quatre van cometre un delicte d’encobriment. Quan es va produir la detenció del president de la Generalitat un cop travessada la frontera d’Alemanya amb Dinamarca, tots cinc eren al cotxe.
No és la primera vegada que els acompanyants de Puigdemont són investigats. Existeix el precedent del mosso d’esquadra que va ser expedientat després d’una investigació de la divisió d’afers interns per haver acompanyat Puigdemont a l’exili, a Bèlgica, aprofitant un període de vacances i un permís. Pretenen aclarir també, segons va especificar l’ACN, si la quinzena d’agents que vetllen per la seguretat del president de la Generalitat són policies catalans que viatgen a Brussel·les per oferir voluntàriament els seus serveis quan fan dies de festa al cos de Mossos d’Esquadra.