Acció coordinada contra Rússia
Expulsen 60 funcionaris acusats d’espionatge
Catorze estats membres s’afegeixen a la decisió i impliquen el Kremlin en l’enverinament de l’exespia rus
Moscou amenaça de respondre-hi de manera recíproca
La guerra freda entre Rússia i les potències occidentals s’escalfa. Ahir, en un moviment de solidaritat i unitat inaudit fins ara, els Estats Units, el Canadà i catorze països de la Unió Europea van expulsar diplomàtics russos del seu territori com a càstig conjunt per l’atac a l’exespia Serguei Skripal a Salisbury de fa tres setmanes.
El govern de Trump, en el gest més significatiu i poderós contra Moscou des que va arribar al poder, va ordenar a 60 individus amb seu a Nova York i Washington abandonar els EUA en un termini de set dies. Tots ells són espies ocults en tasques diplomàtiques, segons funcionaris de la Casa Blanca.
A més, Rússia haurà de tancar el seu consolat a Seattle, instal·lació que seria clau en les tasques d’espionatge per la seva proximitat a una base submarina dels EUA i a una fàbrica d’avions Boeing.
Els 60 afectats i les seves famílies, 12 de la delegació davant l’ONU a Nova York i 48 del servei diplomàtic a Washington i altres consolats, tenen set dies per abandonar el país.
Es tracta de l’expulsió més important d’agents russos des del desembre del 2016, quan Barack Obama, en una de les últimes decisions com a president, va fer fora 35 persones. Des de llavors, el Departament del Tresor ha sancionat una vintena de persones i empreses per la presumpta ingerència en les últimes eleccions presidencials.
“Els EUA i els seus aliats i socis deixen clar a Rússia que les seves accions tenen conseqüències”, va dir en un comunicat la Casa Blanca. “Hem pres aquesta decisió per demostrar la nostra indestructible solidaritat amb el Regne Unit i per imposar conseqüències a Rússia per les seves constants violacions de les normes internacionals”, hi va afegir una portaveu del Departament d’Estat.
Ampliar les mesures
Diversos funcionaris de l’administració nord-americana –que van preferir mantenir-se en l’anonimat– van explicar que, en cas de represàlia russa, els EUA “es reserven el dret” d’ampliar les mesures aplicades. Washington, si res no canvia o veu com escalen els atacs russos, farà tot el que sigui necessari per seguir “reduint l’habilitat de Rússia” d’espiar i amenaçar la seguretat nacional dels EUA.
En una administració com la de Donald Trump, reticent a criticar el Kremlin –encara cueja el fet que el president felicités el seu homòleg Vladímir Putin per la recent victòria electoral–, l’acció i el to tan determinants com els d’ahir contrasten amb el discurs habitual.
Tot i així, la Casa Blanca va mantenir les “portes obertes” al diàleg per millorar la relació, amb un requisit fonamental: un “canvi de comportament” del govern rus i la fi de la campanya “d’activitats desestabilitzadores” que està duent a terme arreu del món.
El compte de Twitter de l’ambaixada russa a Washington, avesada a trolejar cada decisió contra Rússia, hi va respondre amb una enquesta pública per decidir quin consolat dels EUA a Rússia s’hauria de tancar com a represàlia.
El Canadà s’hi solidaritza
Des d’Ottawa, la ministra d’Afers Estrangers, Chrystia Freeland, va anunciar que, “solidaritzant-se amb el Regne Unit”, expulsarà quatre diplomàtics russos i no autoritzarà que n’entrin tres més.
A l’altra banda de l’Atlàntic, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, seguia els passos de Trump. Poc temps després que Washington confirmés l’expulsió massiva, cap a les quatre de la tarda i des de la remota ciutat búlgara de Varna, on els líders europeus es reunien amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, Tusk anunciava que fins a catorze estats membres de la Unió Europea expulsarien diplomàtics o representants russos al seu territori. Una resposta als atacs de Salisbury que, de fet, ja havia avisat que es podia produir a finals de la setmana passada, quan va alertar que hi hauria més mesures a banda de cridar l’ambaixador de la Unió Europea a Rússia. Tot un èxit diplomàtic de Theresa May quan la seva popularitat estava més que mai en hores baixes pel drama del Brexit.
Al costat de May
La meitat del bloc europeu, inclòs l’eix francoalemany, Itàlia i l’Estat espanyol, s’ha alineat amb May per mostrar que, malgrat el divorci, els socis europeus són ferms amb la seva aliança en matèria de seguretat a Europa.
El contundent missatge, que des de la diplomàcia europea qualifiquen de “força excepcional”, implicarà de moment l’expulsió de 30 diplomàtics, la meitat respecte als Estats Units. Segons el Ministeri d’Afers Estrangers alemany, “Rússia continua sense col·laborar en la investigació” i per això han decidit fer fora quatre diplomàtics. El mateix nombre d’individus expulsarà París, que els ha donat una setmana per abandonar el país.
Estats tradicionalment hostils amb el Kremlin com ara els bàltics, Polònia, Finlàndia i la República Txeca també han aprofitat per afegir-se a l’expulsió col·lectiva. L’Estat espanyol va confirmar ahir que ha decidit expulsar “dos funcionaris diplomàtics” de l’ambaixada russa a Madrid perquè els atacs representen, segons van assegurar, “una seriosa amenaça” per a la “seguretat col·lectiva i el dret internacional”.
Més represàlies
Però les represàlies no acaben aquí. El representant europeu amb menys simpatia pels russos, el polonès Donald Tusk, ahir no descartava “mesures addicionals”, entre les quals, “més expulsions en els pròxims dies i setmanes”, possiblement d’altres membres de la UE que encara no han fet el pas. El govern de May s’apunta una victòria diplomàtica amb l’expulsió conjunta de funcionaris russos més gran que ha fet Occident des de la caiguda del bloc soviètic. “L’extraordinària resposta internacional dels nostres aliats avui quedarà marcada en la història com l’expulsió col·lectiva més gran d’oficials d’intel·ligència russos i ajudarà a defensar la nostra seguretat compartida”, piulava ahir satisfet el ministre d’Afers Estrangers britànic, Boris Johnson.