Marta Rovira se’n va a l’exili per “fer sentir” la seva veu

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, es va convertir ahir en la setena exiliada per motius polítics arran del procés sobiranista, en una destinació a hores d’ara desconeguda, tot i que fonts de la investigació del Suprem no confirmades filtraven a la tarda a Efe que es trobaria a Suïssa. La número 2 del partit, que segueix així els passos del president Puigdemont, els consellers Comín, Ponsatí, Serret i Puig i l’exdiputada Anna Gabriel, no va comparèixer a les deu del matí a la vista a què el jutge Llarena l’havia citada al Tribunal Suprem per sentir com era processada pel presumpte delicte de rebel·lió. Pocs minuts després, ERC feia pública una emotiva carta en què confirmava que havia emprès el “camí de l’exili”. “Serà un camí dur, però és l’única forma que tinc de recuperar la meva veu política”, justificava, després d’admetre que, sobretot en les últimes setmanes, se sentia en una “presó” i no es veia “lliure” per expressar-se davant les “amenaces judicials arbitràries” que tan sols pretenen silenciar aplicant “descaradament criteris polítics”. En un to més personal, Rovira, que no amagava la “profunda tristor” per haver d’abandonar el país, subratllava que l’exili li permetrà “fer de mare” de la seva filla de 7 anys, quelcom que no podria fer des de la presó. Malgrat tot, la republicana s’acomiadava abraçant el missatge de Junqueras i reclamant que la rancúnia i el ressentiment “no s’apoderin” de l’estat d’ànim dels independentistes. “Només des del respecte i l’amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds”, cloïa.

Ja la vigília, abans del fallit ple d’investidura de Jordi Turull, Rovira havia reunit el grup parlamentari d’ERC i, segons fonts presents, havia intervingut amb un discurs i un to que molts van relacionar amb un comiat davant la previsible entrada avui a la presó. Rovira va posar èmfasi en la necessitat de seguir endavant en l’estratègia del partit vers la República, i va fer consideracions orgàniques d’ordre intern. I és que si bé ella, com deixa clar en la carta i al vespre va confirmar el partit, seguirà exercint com a secretària general d’ERC, amb el president Oriol Junqueras a la presó el comandament en la pràctica quedarà en mans de Pere Aragonès, que en el consell nacional d’urgència celebrat dijous a la nit va agafar el relleu a Anna Simó com a adjunta a la presidència. Simó, de fet, feia temps que tenia previst plegar, si bé esperava que s’aclarís la situació sobretot dels encausaments judicials per redissenyar l’estructura interna.

Rovira, de fet, ja no va anar dijous al consell nacional, ja que va marxar directament després del ple del Parlament. Just abans, això sí, va deixar l’acta de diputada, igual que les també processades Carme Forcadell i Dolors Bassa. Totes tres van abandonar l’edifici, a quarts d’onze de la nit, entre aplaudiments als passadissos dels diputats republicans, que no podien amagar una sensació de tristor i de fi de cicle davant el previsible empresonament, i més després de la investidura fallida. Després del discurs de Turull, Rovira ja s’havia absentat una bona estona durant el ple, fins i tot durant la intervenció de qui previsiblement li prendrà el relleu com a portaveu del grup, Sergi Sabrià.

Ell mateix, com a vicesecretari de comunicació, Aragonès –previsible home fort també en el futur govern, si s’acaba formant– i el vicesecretari de coordinació interna, territori i organització, Isaac Peraire, s’albiren ara com el triumvirat que durà les regnes en absència dels dos líders. Al Parlament també es preveu que hi guanyi protagonisme Gerard Gómez del Moral. De fet, dels fins ara principals càrrecs orgànics només queden Josep M. Jové, president de consell nacional, i Lluís Salvadó, tots dos encara diputats si bé potser per poc temps, ja que també estan pendents d’un procés judicial. A més, el segon té obert un expedient informatiu intern arran de la filtració d’unes converses privades de contingut masclista.