Política

Putin suavitza el to

GEST

Descarta iniciar una cursa armamentista i s’obre a un diàleg “constructiu” amb Occident

Promet reduir el nombre de pobres

Els observadors denuncien falta de “competència real” en els comicis de diumenge

L’endemà d’arrasar en les eleccions presidencials russes, amb el millor resultat que ha aconseguit mai a les urnes (més del 76% dels vots), Vladímir Putin va rebaixar el to de la confrontació amb Occident assegurant que no desitja embrancar-se en cap cursa armamentista i que, per contra, s’obre a un diàleg “constructiu” i farà tot el que pugui per resoldre els contenciosos que manté amb altres països mitjançant “canals polítics i diplomàtics”.

El cap del Kremlin va aprofitar una trobada amb els rivals que va derrotar diumenge en els comicis per explicar que pensa centrar-se més en afers interns que no pas internacionals. En aquest sentit, va marcar com a prioritat elevar el nivell de vida de la població invertint més en educació, infraestructures i sanitat, i alhora reduint la despesa en defensa. “I més quan tenim el problema de la disparitat entre els que tenen molt, grans ingressos, i els que viuen modestament, per dir-ho suaument. L’Estat ha d’eliminar aquesta disparitat i reduir el nombre de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa”, hi va afegir.

Aquesta actitud més dialogant, que probablement serà rebuda amb escepticisme a Europa i als Estats Units després d’anys de profunda desconfiança mútua, contrasta amb la retòrica bel·licista de la campanya electoral, durant la qual el líder rus va desvelar el nou arsenal nuclear, amb capacitat, segons va dir, per atacar gairebé qualsevol punt del planeta. Les diferències entre Rússia i Occident van des de Síria fins a Ucraïna, passant per les acusacions al Kremlin d’haver impulsat ciberatacs i haver interferit en processos electorals aliens i, més recentment, pel cas de l’enverinament de l’exespia rus Serguei Skripal i la seva filla, el 4 de març a Salisbury (Anglaterra).

Putin va fer una crida ahir als altres set candidats presidencials per deixar enrere les passions de la campanya i per “sumar forces amb vista a dur a terme una tasca constructiva pel bé del país”. “M’agradaria que ens guiéssim sempre pels interessos a llarg termini de Rússia i del poble rus i que deixéssim en un segon pla les preferències partidistes o de grup”, va manifestar.

Amb gairebé el 100% escrutat, la Comissió Electoral Central va anunciar que Putin, que ha governat Rússia com a president o com a primer ministre des del 1999, havia guanyat amb un 76,69% dels vots (més de 56 milions en total), la victòria més àmplia aconseguida mai per un líder postsoviètic. L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), però, la va deslegitimar a causa de les restriccions en les llibertats fonamentals i de la prohibició que el candidat liberal Aleksei Navalni pogués participar en la cursa presidencial. “Unes eleccions sense competència real, com hem vist aquí, no són unes veritables eleccions”, denunciava l’OSCE en un comunicat. El segon candidat més votat, el representant del Partit Comunista, Pàvel Grudinin, va obtenir un 11,8% i l’ultranacionalista Vladímir Jirinovski, un 5,6%. Navalni, que havia instat a boicotejar els comicis, es va atribuir el mèrit d’haver fet baixar la participació i, en aquest sentit, va acusar les autoritats d’haver manipulat les xifres. Les dades revelen una participació del 67,7%, lleugerament per sota del 70% que s’havia fixat el Kremlin. El portaveu presidencial va negar que les tensions amb Occident haguessin animat els ciutadans a acudir a les urnes.

El president reelecte va rebre ahir les habituals trucades de felicitació pel seu triomf electoral, entre les quals, les dels presidents Xi Jinping i Macron, i la del primer ministre Netanyahu. També li va trucar Merkel, que va defensar la necessitat de diàlegs “bilaterals” i “internacionals”.

Voldria que ens guiés sempre l’interès a llarg termini del poble rus i que deixéssim en un segon pla els partidismes
o
No permetrem cap cursa armamentista. Tenim tot el que ens cal
Vladímir Putin
PRESIDENT DE RÚSSIA

“Creu que manaré fins als 100 anys?”

Redacció

Una de les incògnites que planen sobre Rússia fa referència al temps que Putin pensa continuar en el poder. La Constitució russa només permet encadenar dos mandats, de manera que Putin haurà de plegar quan hagi esgotat el que va començar tot just ahir. Quan li van preguntar sobre la possibilitat de presentar-se als comicis en un futur més llunyà, el president rus va dir fent broma: “Creu que em quedaré al poder fins que tingui 100 anys?” Tot i que té un horitzó de sis anys per pensar en un eventual successor, la incertesa sobre el seu futur és una font d’inestabilitat per a l’elit, que només ell té capacitat de mantenir sota control i que ara, previsiblement, es començarà a moure per preparar l’escenari post-Putin.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.