Per què?

Avui el candidat a la presidència de la Generalitat, el reclús Jordi Sànchez (reclús perquè així ho ha decidit la justícia espanyola, és clar), sortirà de la presó de Soto del Real (que és a Madrid, i no pas a Catalunya, de manera que així castiguen també les famílies, és clar) per anar a declarar al Tribunal Suprem. Sànchez (com també ho farà Joaquim Forn) hi defensarà el seu recurs contra la decisió del jutge Pablo Llarena de negar-li la llibertat condicional. Hi defensarà també, suposo, el seu dret a poder assistir al ple de la seva investidura ni que sigui sortint de presó unes hores. El candidat a president de la Generalitat vol assistir a la seva investidura (o a la seva possible investidura, és clar, perquè la CUP fa de CUP) ni que sigui arribant al Parlament escortat per desenes de furgons policials. Així li ho farà saber avui (li ho tornarà a fer saber) a la sala d’apel·lacions del Suprem. No hi tinc gaire esperança, jo, en aquesta decisió. Ni en aquest recurs, ni en cap altre dels que té presentats Sànchez. I em penso que vostès tampoc. Perquè el jutge Llarena ja va descartar la sortida de Sànchez de la presó argumentant que no hi havia les condicions “per a un trasllat segur”, i considerant que hi havia “risc de reiteració delictiva”. “Però, quan i on vol que reincideixi? Dins la furgoneta?”, es pregunta irònicament però amb raó el lletrat de Sànchez en el recurs d’apel·lació. Jo no hi tinc, deia, gaire esperança. Probablement cap. Seria una sorpresa (evidentment agradable, democràtica, raonable, lícita i enraonada) que no tindrem. L’aparell judicial ha decidit anar a totes i aplicar, sempre sota un paraigua legal, el grau més alt de càstig preventiu. I com més investigacions, escorcolls, detencions i preses de declaració, millor. La pregunta sempre és la mateixa: per què? Jo me la faig sovint, aquesta pregunta. Per què tanta represàlia? Venjança? Revenja? Per què Jordi Sànchez no pot ser investit president? Per què aquesta causa general? Per què aquest contra tot i contra tothom? Probablement, pensin-ho, perquè no jutgen tant el que ha passat fins ara (que també) sinó sobretot perquè pretenen establir les bases perquè no torni a passar. No hi havia precedents, doctrina ni jurisprudència i, és clar, els espanta el que ha passat. Però els atemoreix encara més el que pugui passar en un futur. És per això, també.