Aval europeu a la sobirania sahrauí
El tribunal de la UE exclou el Sàhara Occidental de l’acord pesquer amb el Marroc, perquè “no forma part del regne”
Per Rabat, el dictamen “no refuta” la seva capacitat per negociar en nom dels sahrauís
Regal d’aniversari de Luxemburg al Sàhara Occidental. Just quan es compleixen 42 anys de la proclamació de la República Sahrauí, la justícia de la Unió Europea reafirma la seva sobirania sobre els recursos del seu territori. El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) va considerar ahir que l’acord de col·laboració en el sector pesquer entre la UE i el Marroc és vàlid perquè exclou el Sàhara Occidental. Per tant, la UE no pot importar productes d’aquest territori que es regeixin per un acord firmat amb Rabat i sense el consentiment dels sahrauís, segons aquesta sentència.
El dictamen del tribunal amb seu a Luxemburg conclou que l’acord de pesca signat el 2006 i que hi facilita, sobretot, l’accés de vaixells espanyols, no pot incloure la zona sahrauí perquè “conculcaria determinades normes del dret internacional” i, “en especial, el principi de la lliure determinació”. És a dir, conclou que aplicar l’acord a aquest territori infringeix la sobirania del Sàhara sobre els seus recursos i que les seves aigües adjacents no estan compreses a la zona de pesca marroquina que comprèn el protocol.
La decisió es basa en la sentència del mateix tribunal del 2016, en què s’afirmava que el Sàhara no és part del Regne del Marroc, i es produeix a instàncies de Western Sahara Campaign. L’organització que promou el dret a la lliure determinació del poble sahrauí va al·legar que les autoritats britàniques actuaven il·legalment atorgant llicències per pescar en aquestes aigües, perquè l’acord europeu amb el Marroc era, segons ells, contrari al dret internacional i europeu. Luxemburg els ha donat la raó parcialment considerant que és “vàlid” perquè no inclou les aigües sahrauís. Un dictamen poc habitual, ja que no segueix el criteri de l’advocat general del TJUE, que argumentava el contrari dient que, efectivament, l’acord s’aplicava al Sàhara Occidental i a les seves aigües adjacents.
Crida per un acord
Alegria i preocupació. Sentiments oposats que van dominar ahir a les diferents parts afectades per la sentència. El Front Polisario va celebrar la sentència i va exigir als països del bloc comunitari una revisió “urgent, amplia i diplomàtica” del seu paper “en l’explotació il·legal dels recursos” sahrauís. Tanmateix, el president de la República Sahrauí, Brahim Gahali, va ser prudent fent una crida “per obtenir resultats concrets” i “avançar en el procés de pau”.
Per la seva banda, el coordinador de l’ONG que va portar el cas al tribunal europeu, John Gurr, va exigir que el poble sahrauí “pugui decidir per si mateix qui es beneficia dels recursos naturals del seu territori mentre esperen que es compleixi el seu dret a l’autodeterminació”.
A Rabat la sentència no va caure gens bé i va córrer per aconseguir un comunicat exprés de Brussel·les que reafirmés el seu suport. I la Unió Europea no va fer esperar un dels seus socis predilectes del nord d’Àfrica, al qual gairebé mai condemna per violacions de drets humans. Ni 24 hores va trigar la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, a fer un comunicat conjunt amb el ministre d’Afers Exteriors marroquí per garantir la seva voluntat de “preservar l’estabilitat de les seves relacions comercials” i de donar suport a “una solució política definitiva”. Ara bé, com es materialitzarà això encara és una incògnita. La portaveu de Mogherini va confirmar ahir que s’estan mirant la sentència amb lupa per determinar “les conseqüències eventuals i properes etapes”, això sí, “respectant la sentència del Tribunal de Justícia”.
Rabat, en contra
El govern marroquí va ser més ràpid que la maquinària europea per sortir al pas amb una excusa que li permeti continuar explotant els recursos pesquers sahrauís. Així, va afirmar que el dictamen “no refuta la capacitat del Marroc” per negociar un acord fins i tot a les aigües del sud”, fent referència a les del Sàhara Occidental, i que, quan s’exhaureixi l’actual acord, el mes de juliol, “hauran d’adaptar els instruments [legals] per estar en consonància amb el tribunal europeu”. Ara bé, mentrestant, Rabat ja ha dit que els vaixells europeus podran continuar pescant, sense especificar si els permetran entrar en aigües sahrauís.
LES XIFRES
Inquietud del sector pesquer espanyol
Cop per a l’Estat espanyol. La gran beneficiària de l’acord pesquer amb el Marroc ha estat sempre la flota espanyola, ara preocupada pels efectes de la sentència europea. El pacte amb Rabat ha permès fins ara l’accés a les aigües atlàntiques a 119 vaixells, dels quals 100 eren espanyols, i la majoria provinents d’Andalusia. Un sector pesquer que ha explotat principalment les aigües sahrauís des de l’any 2004 gràcies a l’acord, renovat dos cops, l’últim el 2013. El 91, 5% de les captures efectuades per embarcacions europees en el marc d’aquest protocol s’han fet en aquesta zona, segons xifres de la Comissió Europea recollides per l’advocat general Merchior Watehlet. El govern espanyol no es va pronunciar ahir sobre les conseqüències de la sentència ni sobre com l’aplicarà, mentre que el PSOE va demanar la compareixença de la ministra d’Agricultura al Congrés perquè “els interessos d’una part important del sector pesquer estan en joc”.