L’ANC aprova reprendre el full de ruta de després del 27-O
Aposta per implantar la República i ampliar l’acció davant els tribunals i l’opinió pública europea, sense afegir-hi cap esmena
Renya els partits perquè no han restaurat encara el govern legítim
“Hem de restituir el govern legítim i reprendre el camí del 28-O, que va quedar bloquejat, plantar cara al govern espanyol, fer costat a la República i a les accions necessàries per implementar-la.” Així resumia el coordinador d’incidència política de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Pairó, el full de ruta per als pròxims dos anys que l’assemblea general va aprovar ahir per aclaparadora majoria, sense incorporar al final cap de les 116 esmenes vives que es van votar al pavelló de la Mar Bella de Barcelona.
També es van tombar, en una cita que es va allargar vora sis hores, les dues esmenes a la totalitat presentades, una que proposava un full de ruta nou i l’altra, la dissolució de l’entitat per no haver acomplert objectius ni haver aconseguit quedar prou al marge dels partits. “Cal més que mai una ANC unida i independent, amb capacitat de generar grans consensos en l’objectiu irreversible de la República”, proclamava el vicepresident, Agustí Alcoberro, al capdavant des de l’empresonament del llavors president, Jordi Sànchez –“passi el que passi sempre tindrem relleu”, en reflexionava com a lliçó–, i que ahir s’acomiadava perquè no repetirà en el secretariat.
El líder en funcions, que també feia autocrítica per haver confiat a l’inici del procés en la qualitat democràtica tant de l’Estat com de la UE, admetia que veu “amb preocupació” que dos mesos després de les eleccions encara no hi hagi acord per restaurar el govern legítim, en un altre dels missatges –abans Pairó ho havia qualificat de “malauradament lamentable”–, que es va repetir durant la matinal. Això sí, el discurs d’Alcoberro era de confiança en les possibilitats de la República, que veu “inevitable” pel creixent i per “l’irreversible” suport social assolit. En un missatge escrit des de la presó, l’expresident Jordi Sànchez s’afegia als ànims per afrontar els canvis que hi haurà a l’entitat i donava ple suport a qui en sigui el pròxim president, tot animant-la a continuar treballant en la “capacitat mobilitzadora”, a la qual es comprometia a unir-se quan surti. En la mateixa línia, el president Puigdemont, en un missatge des de Brussel·les, es comprometia a mantenir-se implicat en el projecte des de l’exili, on pot expressar les seves idees “sense perill”, i animava tothom a persistir i mantenir-se fidel al projecte.
Disposats a la presó
Amb el nou full de ruta, l’ANC es proposa mantenir-se com a “pal de paller” en la construcció de la República, en col·laboració –que no en competència– amb els nous moviments socials que han aparegut després. “Això no vol dir que l’ANC estigui amortitzada”, proclamava Pairó, que aprofitava per advertir tots els líders polítics i civils “que hi ha i els que hi haurà” que han de tenir “molt clar” que el seu camí potser passa també per la presó. “Només acceptant les conseqüències de la lluita serem lliures per dur-la a terme”, indicava .
Entre les futures fites que Alcoberro destacava hi ha la potenciació de l’acció exterior, per intentar guanyar-se les simpaties de l’opinió pública internacional, sobretot a Europa, a fi que faci canviar de posició els seus governs respecte a Catalunya, ja que aquest és el punt on “més feble és l’Estat espanyol”, amb el qual ja es dona per perdut l’intent d’establir cap diàleg bilateral. En paral·lel, s’anuncia una campanya de denúncia de la repressió judicial que ha afectat el moviment independentista –que avui ja té més de 1.100 encausats– davant les institucions europees i internacionals, com ara l’ONU, juntament amb altres entitats. Tot plegat, sense oblidar que cal augmentar la base social per “enfortir” la majoria per la República.
Eleccions el 17 de març amb diversos candidats
L’assemblea general d’ahir va aprovar per àmplia majoria la convocatòria d’eleccions el dissabte 17 de març al secretariat nacional, ens del qual una setmana després sortiran els nous càrrecs dirigents. Entre ells, el nou president, càrrec vacant des que a l’octubre Jordi Sànchez –que igualment hauria hagut de plegar ara– va ser empresonat i poques setmanes després va dimitir per anar a la llista de JxCat. Els estatuts de l’entitat fan que gairebé dos terços dels actuals components del secretariat hagin de plegar, amb la qual cosa es preveu una àmplia renovació. El mateix Alcoberro feia ahir una crida a presentar-se en un procés que s’iniciarà la setmana vinent amb la ratificació dels candidats a les seves assemblees territorials.
Després que en les últimes setmanes ja s’apuntessin els noms del president del Ciemen, David Minoves, i de l’exdiputat de la CUP Antonio Baños –que ahir indicava que de moment aspira a repetir en el secretariat– com a candidats al lideratge, ahir se’n confirmaven dos més: l’actual cap de premsa de l’ANC, Adrià Alsina, que algun cop ja n’ha exercit de portaveu, i el vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernàndez, que discrepa de l’excessiva dependència dels partits. La professora d’economia Elisenda Paluzie es presentarà al secretariat, però no preveu fer-ho a la presidència.