Alerta per l’elevat grau de denegació d’asil a refugiats
El 70% de les peticions que fan els estrangers que busquen refugi polític són denegades i això aboca els exiliats a la condició de sensepapers
Amorós estudiarà la situació amb el Ministeri de l’Interior
L’elevat nombre de casos de petició d’asil que està denegant el govern espanyol està abocant desenes d’estrangers a una situació de precarietat absoluta, circumstància que ha fet disparar les alarmes entre les administracions que reben l’impacte d’aquesta immigració política transformada en immigració irregular. La situació és greu, fins al punt que el responsable de les polítiques d’immigració del govern de la Generalitat, Oriol Amorós, s’entrevistarà properament amb alts càrrecs del Ministeri de l’Interior –responsable de la tramitació dels permisos d’asil– per abordar la qüestió.
Amorós va anunciar la celebració d’aquesta reunió ahir en el transcurs d’un col·loqui sobre el fenomen dels refugiats que va organitzar l’entitat Casa Nostra, Casa Vostra, amb la voluntat de fer balanç de la situació un any després de la multitudinària manifestació que va clamar a Barcelona per l’acolliment dels exiliats polítics. Amorós va recordar que l’Estat ha posat el llistó molt alt en el filtre de la concessió de permisos d’asil, fet que ha comportat que fins a un 70% de les peticions hagin estat denegades. Moltes de les persones que no aconsegueixen regularitzar la seva situació per aquesta via administrativa són de nacionalitat veneçolana i ucraïnesa. Aquest fet els posa en una situació molt difícil, perquè així que acaba el procés de sol·licitud d’asil amb denegació perden qualsevol dret a rebre assistència i passen a ser persones sense papers.
Es dona el cas que algunes de les denegacions d’asil es comuniquen quan els refugiats ja estan treballant, circumstància que els deixa en un risc evident de perdre la feina, perquè sense tenir la situació regularitzada a l’Estat no poden tenir un contracte de treball.
En analitzar aquesta situació, Amorós va ironitzar afirmant que el que toca demanar al govern estatal és que els tràmits per aconseguir la condició de refugiat polític es dilatin tant com sigui possible i si pot ser fins a tres anys, perquè si han d’acabar amb denegació els immigrants poden almenys instar un procés de regularització per la via de l’arrelament.
A l’acte d’ahir, que es va portar a terme a la seu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, hi van ser convidats tots els actors implicats en el problema dels refugiats, des dels mateixos immigrants fins a les associacions que treballen per millorar les seves condicions i les administracions. Totes les administracions hi eren convidades, però el moderador de l’acte, el periodista Xavi Rosiñol, va fer constar que expressament s’havia deixat una butaca buida per evidenciar que cap representant del govern espanyol hi havia volgut ser.
Precisament, la falta de voluntat del govern del Partit Popular de fer efectius els seus compromisos en l’acollida de refugiats va merèixer les crítiques del representant de l’Ajuntament de Barcelona, el tinent d’alcalde Jaume Asens, que va titllar la gestió de l’executiu de Mariano Rajoy d’“irresponsable i immoral”. Asens va donar valor a la resposta solidària de la ciutadania de Barcelona, recordant que “mentre el racisme i la xenofòbia creixen a Europa, aquí hi ha un compromís valent amb els drets humans”.
El regidor Asens va explicar que mentre el govern espanyol segueix sense articular polítiques reals i efectives de suport als refugiats, són els ajuntaments els que han d’actuar com a coixí de suport a aquests col·lectius, amb pressupostos cada cop més importants. L’any passat, Barcelona va pagar 2 milions d’euros per donar allotjament d’urgència en hotels i pensions a persones necessitades, i per a aquest any s’ha pressupostat el doble d’aquesta quantitat.
El problema de l’accés a l’habitatge és la principal preocupació de la majoria dels refugiats. Així ho va posar de manifest Norma Véliz, representant a l’acte de l’entitat Mujeres Pa’lante, que va remarcar la dificultat afegida que suposa per a una dona sola o amb fills poder llogar un pis. Véliz va explicar que és molt freqüent que se’ls respongui amb un “refugiats no” quan s’interessen pel lloguer d’un pis que està en el mercat i expliquen per a qui serà l’habitatge.