Alemanya i França volen un exèrcit europeu comú

Les ministres de Defensa de França i Alemanya, Florence Parly i Ursula von der Leyen, van indicar ahir que els seus països incrementaran significativament la despesa militar i van apostar per avançar cap a un exèrcit europeu comú, encara que sempre en estreta cooperació amb l’OTAN. Parly i Von der Leyen van fer aquestes declaracions en obrir amb sengles discursos la Conferència de Seguretat de Munic (MSC), un fòrum clau sobre política internacional que se celebra en aquesta ciutat alemanya fins diumenge, i en el qual la defensa europea comuna és un dels temes a debat. Von der Leyen va assegurar que els europeus han de “tenir la capacitat” i el “compromís polític” d’actuar també militarment en l’escenari internacional per tal de tenir-hi “pes”. La ministra alemanya es va referir a la lluita contra el terrorisme islamista i, indirectament, a la creixent amenaça de Rússia.

Per la seva banda, Parly va parlar de la necessitat que Europa estigui preparada per afrontar les amenaces del present amb una “estratègia autònoma”, en un temps en què els EUA “es volen involucrar menys”, tot i que “sempre en coherència amb l’OTAN”. “No és o Unió Europea o OTAN. Això és un debat equivocat”, va postil·lar Parly, que va considerar “indispensable” la “aliança amb els EUA a través de l’OTAN”.

El conflicte de Corea

D’altra banda, el secretari general de l’ONU, que seguidament va intervenir en la mateixa conferència, va advertir de la possibilitat d’un conflicte nuclear a la península de Corea i, encara que va aplaudir els recents avenços entre Seül i Pyongyang, no els va considerar suficients. “En les últimes setmanes s’ha produït una millora en les relacions intercoreanes”, va reconèixer Guterres en referència al restabliment del diàleg entre els dos països i l’obertura d’una línia telefònica directa entre els dos exèrcits. No obstant això, segons hi va afegir el secretari general de l’ONU, no s’ha avançat en la “qüestió central”, que és la “desnuclearització” de la península coreana, un procés en què es necessita la voluntat de dos actors, principalment els EUA i Corea del Nord, per iniciar un “debat significatiu”.