Política

Les claus

Canvi de rumb a Europa?

Segurament, una de les “concessions doloroses” a què al·ludia Merkel durant les negociacions amb l’SPD era la renúncia a la cartera de Finances, en mans del totpoderós Wolfgang Schaüble aquests darrers vuit anys. Exministre de l’Interior de Kohl condemnat a una cadira de rodes per culpa d’un atemptat, Schäuble ha encarnat el manual de l’austeritat aplicat per a l’eurozona per fer front a la gran crisi financera del 2008: disciplina fiscal i pressupostària per mantenir el dèficit a ratlla i reformes draconianes a canvi del salvament de països com Grècia, desbordats pel deute i la corrupció.

Sintonia amb París

Ara aquesta política que va ser l’emblema dels mandats de Merkel pot canviar si els socialdemòcrates ocupen el buit deixat pel seu antic lloctinent, actual president del Bundestag. Aprofitant que la locomotora alemanya avança a tota màquina, els socialdemòcrates s’obren a les propostes de Macron per crear un pressupost d’inversions per a la zona euro i mecanismes que protegeixin els seus estats de futurs daltabaixos financers. L’acord de govern posa fi a l’“austeritat forçada”, proclama un Schulz eufòric, amb l’esperança de convèncer unes bases reticents a ratificar la gran coalició. El missatge sona bé a Europa, però caldrà veure si, amb el pròxim govern a Berlín, s’obre de debò una nova etapa al continent. L’euroescepticisme ha crescut al Bundestag, que és qui té l’última paraula en política fiscal, mentre que les traves podrien arribar dels mateixos conservadors de Merkel, gelosos guardians dels interessos dels contribuents, que marcaran de prop els seus socis perquè no es desviïn del camí de l’“estabilitat”.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.