Preocupació pels sol·licitants d’asil que cauran en la irregularitat

Dels 7,6 milions d’habitants de Catalunya, un 14% tenen nacionalitat estrangera, amb els marroquins (2,8%), els romanesos (1,3%) i els xinesos (0,7%) com a principals col·lectius. En aquest marc, la secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, que forma part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, va acompanyar l’any passat més de 19.400 persones perquè poguessin regularitzar la seva situació administrativa. El secretari d’Igualtat i Migracions, Oriol Amorós, va expressar ahir la seva “preocupació” per la previsió que moltes de les persones que ara són sol·licitants d’asil cauran en la irregularitat quan el govern espanyol els el denegui.

Amorós va recordar que l’Estat té una alta taxa de denegació de sol·licituds d’asil, i això fa preveure que moltes persones procedents d’Ucraïna i de Veneçuela, algunes de les quals van arribar fa tres anys buscant protecció internacional, cauran en la irregularitat. Les últimes dades que ha publicat el Ministeri de l’Interior són del 2015, any en què es van denegar set de cada deu peticions . En aquell moment, dels 3.240 expedients resolts, 220 van assolir l’estatus de refugiat i 800, la protecció subsidiària. D’aquestes sol·licituds, 1.302 venien de Catalunya; 606, d’originaris d’Ucraïna; 61, del Marroc; 59, d’Algèria, i 51, de Síria.

“Són persones que passen d’una protecció a no tenir res i a estar en situació d’irregularitat. Ens estem preparant –va explicar Amorós– per fer-hi front tot i trobar-nos dificultats de tota mena.” Una de les dificultats són els comptes de la Generalitat intervinguts i els pressupostos prorrogats. A més de les denegacions d’asil, un altre flux d’irregularitat és l’arribada de dones hondurenyes que venen a treballar. “Ja ho vam viure fa quinze anys amb les dones bolivianes. Gestionar aquests fluxos migratoris no és a les nostres mans, però qui ho faci hauria de permetre entrades ordenades i evitar situacions de patiment”, va plantejar el secretari d’Igualtat.

En el cas de Catalunya, en el balanç de l’any 2017 destaquen 10.748 sol·licituds d’arrelament (7,2% menys que el 2016), 9.361 de les quals van ser favorables i 11.112, de reagrupament familiar (representa un 0,7% d’augment).