Cap pena per haver revelat converses
Missatges privats de Sirera, Bosch o Rita Barberá es van publicar sense conseqüències
Els serveis jurídics del Congrés van veure en el cas Rubalcaba una base legal per denunciar vulneració de comunicació personal
La jurisprudència no és procliua sancionar la difusió de converses de polítics en actes públics
Diversos casos de revelació pública de missatges privats de diputats i senadors han provocat polèmiques polítiques i mediàtiques tant pel contingut com per la possible vulneració de drets però cap ha acabat als tribunals els darrers anys. Amb tot, els serveis jurídics del Congrés van considerar que hi havia base legal per denunciar la vulneració del secret a les comunicacions del diputat Alfredo Pérez Rubalcaba.
A Catalunya el cas amb més repercussió mediàtica va ser, el 2009, el del president del grup parlamentari del PP, Daniel Sirera, a qui una fotògrafa va retratar escrivint al seu telèfon mòbil el missatge: “Aquest partit és una merda” en una conversa per SMS amb la companya de grup Carina Mejías, avui regidora barcelonina de Ciutadans. La imatge publicada en aquest diari va portar el Parlament a reprovar la difusió de missatges personals dels diputats i a recordar que podia constituir una “intromissió il·legítima del dret a la intimitat”. La cambra, però, deixava en mans dels diputats afectats portar el cas als tribunals. De fet, la reprovació es referia a dos casos simultanis. El mateix dia que Sirera era enganxat escrivint el seu missatge, el diari Público publicava una altra conversa captada al mòbil del diputat d’ICV Jaume Bosch en què el conseller d’Interior, Joan Saura, qualificava de tostón el discurs del president Montilla en el ple de política general.
Dos anys després es repetia el rebombori, aquest cop al Congrés, perquè el diari El Mundo publicava un missatge de text rebut al mòbil per Rubalcaba en què un interlocutor li assegurava que Alberto Ruiz-Gallardón seria el pròxim ministre de Defensa. Aquest cop els serveis jurídics de la cambra baixa espanyola feien un informe molt dur en què acusaven el diari d’“un temerari acte d’invasió d’una comunicació protegida”. Recollint fins i tot jurisprudència internacional, l’informe concloïa que s’havia vulnerat el dret constitucional al secret de les comunicacions del diputat Rubalcaba. Tot i considerar els lletrats que l’exvicepresident del govern tenia base jurídica per denunciar el fotògraf i el diari, Rubalcaba ho va desestimar.
En una visió divergent, l’advocat penalista Jorge Navarro dubta que casos com el de la difusió ahir per Telecinco de la conversa entre Puigdemont i Comin siguin constitutius de delicte. Si bé és cert que es tracta d’una conversa privada captada i difosa per un tercer que n’és aliè, Navarro indica que també cal tenir en compte l’espai, l’àmbit i el moment dels fets. Comín no era en un espai privat o íntim, sinó en un acte públic en què havia participat com a personatge públic i la informació revelada té “evident interès general”.