El president Trump nega haver volgut acomiadar el fiscal del ‘Russiagate’
El president va pressionar per fer fora Mueller, que l’investiga per obstrucció a la justícia
Només la negativa del seu advocat l’hauria fet recular
El president dels Estats Units, Donald Trump, s’aboca de nou a l’abisme de la trama russa, el malson que l’ha perseguit durant el seu curt mandat. Cada escàndol que apareix és més greu que l’anterior: l’últim, la revelació que va ordenar l’acomiadament del fiscal especial que investiga el Russiagate, Robert Mueller. Trump, des del fòrum de Davos, ho va negar.
“Notícies falses”, va assenyalar breument, la mateixa resposta que dona gairebé sempre que es publica una informació que el desestabilitza.
Tot hauria passat al juny, un mes després de la contractació de Mueller. El seu acomiadament –un rumor ara confirmat que circulava per Washington des de feia mesos– havia de servir per posar fi a l’embolic en què s’havia ficat el mateix Trump amb la fulminació de James Comey, el director de l’FBI que investigava la intromissió russa en les eleccions presidencials.
Mueller ha continuat la investigació i s’ha acostat cada vegada més al nucli dur del president. A poc a poc, ha virat des de la ingerència fins a l’obstrucció a la justícia.
L’advocat de la Casa Blanca, Donald McGhan, va amenaçar de dimitir si el magnat s’atrevia a fer un pas que podria ser “catastròfic” per a la presidència i que aixecaria més suspicàcies sobre la relació amb Moscou. Finalment, Trump va recular. Des d’aleshores, el president i el seu entorn han negat fins a vuit vegades haver-se plantejat acomiadar Mueller.
Casualment, la bomba va esclatar la mateixa setmana que es va conèixer que Mueller vol interrogar el magnat per una possible obstrucció a la justícia, i hores després que el president es mostrés totalment obert a declarar presencialment i “sota jurament” davant el fiscal que l’investiga. Els seus advocats no n’estan tan convençuts, i ràpidament van sortir públicament a dir que seran ells els que decidiran si el seu client declara o no davant Mueller.
‘Dreamers’ a canvi del mur
La Casa Blanca ja ha presentat la seva proposta per resoldre la qüestió migratòria. L’administració nord-americana està disposada a concedir un camí cap a la naturalització a gairebé dos milions de joves sense papers –els anomenats dreamers– a canvi de condicions dures: més de 20.000 milions d’euros per a seguretat, especialment per a la construcció del mur promès a la frontera amb Mèxic, i la reducció dràstica de la immigració legal en més del 50%. Ningú n’ha quedat content: l’ala dura antiimmigració veu la proposta com una “amnistia”, mentre que els activistes pro-dreamers critiquen la “xenofòbia” del pla.