Política
ARKADY OSTROVSKY
PERIODISTA EXPERT EN RÚSSIA I L’EUROPA ORIENTAL
“Ja ha començat el compte enrere per succeir Putin”
“Creixerà la frustració amb l’economia, i les regions i les grans ciutats demanaran més autonomia; la qüestió és com hi respondrà Moscou”
“El risc d’una desintegració territorial de Rússia, un país extens i divers, és molt gran”
“El Kremlin només continuarà interferint en les nostres democràcies si li permetem fer-ho”
LLIBRES I ANÀLISI
Nascut a la desapareguda Unió Soviètica, Arkadi Ostrovski és un expert coneixedor de la realitat política de Rússia i de l’Europa oriental. Ha cobert l’actualitat sobre aquests països com a periodista del Financial Times i del setmanari The Economist, on treballa actualment. Doctorat en literatura anglesa per la Universitat de Cambridge, va ser finalista del premi Pulitzer. És autor del llibre The invention of Russia, un estudi sobre la manipulació dels mitjans i del llenguatge a la Rússia moderna, celebrat per la crítica i amb el qual va guanyar l’Orwell Prize del 2016, el màxim guardó britànic en literatura política
Les generacions joves reclamen les seves oportunitats i estan desplaçant el debat al carrer
Falten menys de dos mesos per a les eleccions presidencials de Rússia, que tornarà a guanyar Vladímir Putin, al poder –com a cap d’estat o primer ministre– des del 1999. El periodista Arkadi Ostrovski, que dissabte va participar en el seminari del Cidob Què porta entre mans Rússia?, analitza en aquesta entrevista què pot passar en la nova etapa que s’obre.
Què podem esperar d’un altre mandat de sis anys de Putin?
Crec que el seu principal objectiu serà mantenir-se al poder i també hi haurà la qüestió de com gestiona la seva successió. Per tant, no cal esperar canvis, ni polítics ni econòmics. El compte enrere ja ha començat i l’elit, a Moscou, ja està debatent com ha d’acabar tot plegat.
Com creu que es desenvoluparà aquest final de ‘regnat’?
Tres grans temes dominaran l’agenda: la geopolítica –la relació de Rússia amb Occident– i l’economia, que s’està estancant. La població russa compara encara la situació actual amb la dels anys 90, quan els nivells de vida eren molt més baixos. Però, com més ens allunyem d’aquells temps, les noves generacions, que només han conegut Putin, ja no tindran records dels anys 90, de manera que la gent començarà a comparar la situació amb la de principis dels anys 2000, quan els ingressos tenien un creixement de dos dígits, i augmentarà la frustració.
Quin és el tercer tema que dominarà l’agenda?
És la qüestió de la successió de Putin. Primer, cal saber què passarà amb les elits regionals. Rússia és un país molt gran i molt divers. Tenim el Tatarstan, la república musulmana més extensa de Rússia, que és molt rica i té uns bons resultats econòmics; Txetxènia, absolutament diferent de qualsevol altra, tant socialment, com políticament i religiosa; el Llunyà Est, que és on la influència de la Xina és més gran. En definitiva, la manera com les elits regionals construiran la seva relació amb Moscou serà un aspecte molt important. I després hi ha un segon factor que és el carrer i, en concret, els seguidors del líder opositor Aleksei Navalni.
Quina influència té Navalni?
Li han prohibit participar en les eleccions però, de fet, ho està fent, no a través de les urnes sinó intentant fer caure la popularitat de Putin perquè sap que, tan aviat com perdi la legitimitat, perdrà també el poder.
Tem un risc de desintegració territorial a mitjà termini?
Sí. Putin ha centralitzat tant el poder que les elits se senten perjudicades per una relació fiscal que consideren injusta: els diners marxen i no tornen i Moscou es queda tots els recursos. El risc d’una desintegració territorial és molt gran.
Què creu que passarà?
Crec que les regions i les grans ciutats demanaran més autonomia –no la independència–, una altra relació fiscal i més poder polític i econòmic. La qüestió és com respondrà Moscou a aquestes demandes. Si ho fa amb violència, les possibilitats de ruptura territorial creixen molt.
Què passa dins la societat russa? S’està organitzant un moviment fort d’oposició?
Sí. De fet, estan passant dues coses: una és que s’acosta una nova generació que reclama les seves oportunitats, i el principal problema de Putin és la seva incapacitat per parlar de futur. Però la gent el vol, un futur, i per això el procés polític s’està desenvolupant ara fora de l’espai delimitat pel Kremlin, al carrer. D’altra banda, la societat, que és moderna i secular, s’està radicalitzant davant d’un poder que apel·la als valors tradicionals per mantenir-se. El potencial per al conflicte creix.
El Kremlin continuarà interferint en les democràcies occidentals?
Això només depèn d’una cosa: de si allà on Putin intenta interferir li deixem fer-ho. Si Occident és fort i confia en si mateix, això no passarà. Putin explota els nostres problemes interns, la pujada del populisme a causa de la incapacitat de les elits liberals per resoldre les desigualtats. El seu objectiu és debilitar l’ordre liberal occidental i té raó de veure això com una amenaça.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.