Política

L’eix anglofrancès

Macron i May renoven la relació especial entre els dos països

La primera ministra britànica destina 50 milions extres a la seguretat al canal de la Mànega

Creen un grup per compartir informació d’intel·ligència

Londres vol seguir treballant amb la UE per garantir la seguretat

França i el Regne Unit van mostrar ahir la voluntat de mantenir la relació especial que els uneix des del 1904, coneguda com a entente cordiale, més enllà del Brexit, i especialment en matèria de seguretat. Així ho van expressar els seus dos mandataris en la reunió que van mantenir a Sandhurst, l’acadèmia militar britànica, l’escenari escollit per a la posada en escena de la seva vella i renovada amistat. El president Emmanuel Macron va arribar a primera hora de la tarda a Sandhurst, on va ser rebut per la primera ministra Theresa May. Els dos líders van dinar en un gastropub. Van acordar ampliar l’acord de Le Touquet, signat el 2003 i que permet a la policia francesa dur a terme controls en territori britànic i viceversa. Milers d’immigrants intenten creuar el canal de la Mànega en ferri o pel túnel des de França. El Regne Unit ha reduït el nombre d’intents d’entrada il·legal de 80.000 a 30.000 en els últims tres anys. May es va comprometre a destinar 50,5 milions d’euros extres a millorar la seguretat al canal. Aquests diners seran destinats a la instal·lació de càmeres de videovigilància, noves tanques i tecnologia per detectar la immigració il·legal i evitar que es torni a establir un campament il·legal com la “jungla”, desmantellat el 2016. Hi ha 700 sensepapers en aquests moments retinguts a Calais esperant per entrar al Regne Unit. En aquest sentit, Macron va demanar a May que acceleri els tràmits de les peticions d’asil de les persones que estan retingudes a França i que permeti l’entrada de nens immigrants sense família. “Aquesta és una relació única entre dues de les democràcies més antigues i més grandioses del món”, va dir la primera ministra en francès durant la conferència de premsa conjunta posterior. Va expressar també que havien de demostrar aquest lideratge en l’àmbit militar i va anunciar la creació, abans del 2020, d’una força expedicionària conjunta que permeti desplegar fins a 10.000 soldats “d’una manera ràpida i efectiva per fer front a qualsevol amenaça”. La primera ministra també va anunciar un pacte multimilionari entre la multinacional aeronàutica Airbus i la companyia aèria Emirates Airlines per construir 36 avions de passatgers a les fàbriques de França i del Regne Unit. Per la seva banda, Macron va anunciar la cessió de l’històric tapís de Bayeux, del segle XI, que sortirà de França per primer cop en 950 anys i serà exhibit en un museu britànic el 2022, un gest amb el qual Macron va dir que obria “un nou capítol en la cooperació cultural i científica”.

Ahir també es va celebrar la primera reunió del que es coneix com a The Quint, els caps de les cinc agències de seguretat internes i externes dels dos països per compartir informació i establir una estratègia conjunta en la lluita contra el terrorisme. El Regne Unit i França són socis molt propers en la lluita contra el terrorisme islàmic i en la prevenció d’atacs terroristes, ja que són dos dels països europeus més castigats pel terrorisme. Des de fa anys, hi ha una porta oberta i directa entre els serveis d’intel·ligència dels dos països, com es va demostrar en l’atac a la sala Bataclan de París el 2015, quan el Regne Unit va posar agents seus al servei de la intel·ligència francesa.

Hi ha certa preocupació a Londres i a Brussel·les per la possibilitat que el Regne Unit quedi fora d’òrgans europeus com ara l’Europol. Londres vol i necessita continuar treballant amb la UE per garantir la seguretat. La seva intenció és seguir formant part del Grup de Contraterrorisme, al qual pertanyen les agències d’intel·ligència de tots els països de la UE, a més de Noruega i Suïssa, per continuar compartint informació. Les declaracions d’ahir van ser una mostra de les seves intencions.

Nou impuls a Irlanda del Nord

La nova ministra britànica a Irlanda del Nord, Karen Bradley, nomenada la setmana passada, i el ministre d’Afers Estrangers irlandès, Simon Coveney, van anunciar ahir que es reprenen les converses per formar govern compartit a Irlanda del Nord. El govern està suspès atesa la impossibilitat d’arribar a un acord entre els dos principals partits, el DUP (unionista protestant britànic) i el Sinn Féin (republicà catòlic irlandès). per crear un nou executiu. Les tres rondes de converses que s’han celebrat fins ara han fracassat. Estan encallades perquè el Sinn Féin exigeix una llei que iguali la llengua gaèlica amb l’anglesa, cosa que no accepta el DUP, que demana la intervenció de l’autonomia des de Londres. La novetat de la nova ronda de converses és que ara estaran obertes als cinc principals partits nord-irlandesos, els dos catòlics, els dos protestants i el Partit de l’Aliança, amb representants de les dues comunitats. Bradley va dir que tenen poc temps, però que encara es pot restaurar el govern a Stormont.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.