Macron defensa a Calais la seva severitat envers l’acollida de refugiats
El president francès assegura que impedirà la construcció d’un nou campament
L’Estat repartirà menjar als immigrants en aquesta localitat
El president francès, Emmanuel Macron, es manté ferm en la defensa de la seva severitat envers l’acollida de refugiats. Malgrat les nombroses crítiques que li arriben des de l’àmbit polític, el dirigent centrista va defensar ahir a Calais, al nord de França, la seva política migratòria, que pretén sintetitzar humanisme i fermesa. En mig d’una polèmica creixent per la nova llei migratòria que prepara l’executiu, Macron es va desplaçar a un centre d’acollida de refugiats a la localitat de Croisilles i, després, a Calais, on es va reunir amb els dirigents locals, les associacions humanitàries i va pronunciar un discurs davant les forces de l’ordre. “En cap cas permetrem que es reconstrueixi una nova jungla a Calais”, va assegurar el president, fent referència al campament improvisat d’immigrants –el més gran d’Europa– que va reunir unes vuit mil persones abans del seu desmantellament, a finals d’octubre del 2016. Entre 600 i 700 refugiats, la majoria afganesos, sudanesos i eritreus, malviuen actualment a Calais amb l’esperança de creuar el canal de la Mànega i emigrar al Regne Unit. Tot i que ara són força menys, viuen en unes condicions probablement pitjors que les de la jungla: dormen amb sacs de dormir en descampats als afores de la ciutat, s’alimenten gràcies al repartiment de menjar de les associacions i pateixen abusos policials, com l’ús habitual de gas pebre, segons han denunciat algunes ONG.
Macron va recordar ahir als 1.160 agents de policia desplaçats a Calais que han d’actuar “de manera exemplar”, però els va prometre una “prima excepcional”. El dirigent centrista també va anunciar que l’Estat serà a partir d’ara l’encarregat de repartir el menjar als refugiats en aquesta localitat.
Amb aquesta promesa, Macron espera reduir les crítiques que ha rebut per la seva política migratòria. Una sèrie de personalitats vinculades al macronisme van retreure-li ahir en una tribuna a Le Monde “haver trencat amb l’humanisme que defensa”. Aquestes crítiques no fan referència només a la situació dels refugiats a Calais, sinó també a la nova llei migratòria que ampliarà de 45 a 90 dies la durada màxima de l’empresonament en un CIE francès i la decisió de l’executiu d’autoritzar la presència de policies en les residències d’acollida per controlar la documentació i incentivar les extradicions.
França, un país poc solidari
Fins a 100.412 persones van demanar asil a França l’any passat, una xifra rècord per a aquest país. Malgrat un increment significatiu del nombre de refugiats –un 17% més que el 2016–, l’administració francesa només va concedir-lo a 32.011 estrangers, segons va informar ahir el Ministeri de l’Interior. En els dos últims anys, a França han rebut resposta positiva les peticions d’uns 50.000 refugiats, mentre que l’administració alemanya n’ha acceptat 575.000. Amb aquestes xifres, França –un país històricament receptor d’immigrants– forma part del club dels estats europeus poc solidaris amb els refugiats.