Kuczynski sobreviu a la seva destitució

Pedro Pablo Kuczynski s’ha salvat. En l’últim sospir d’una sessió interminable, dijous a la nit va aconseguir per només nou vots evitar la seva destitució, un procés iniciat per l’oposició que respon a l’expresident Alberto Fujimori i que té majoria al Congrés. La supervivència de Kuczynski va ser per poc, fins i tot quan dies abans tots el donaven per perdut. La moció per “incapacitat moral permanent” necessitava 87 vots, els dos terços del parlament monocameral peruà, però finalment en va obtenir 79, amb 19 vots en contra i 21 abstencions. Va ser clau el paper de l’esquerra, que va refusar de votar tot i el seu rebuig del president, i de deu fujimoristes díscols, entre els quals hi havia Kenji Fujimori, germà menor de Keiko, promotor del procés. Va ser clau l’indult que Kenji encara espera a favor del seu pare, pres per delictes de lesa humanitat i corrupció. Per a això necessita Kuczynski en el poder.

El president va fer servir la sessió per defensar-se dels seus vincles amb Odebrecht, la constructora brasilera que ha sembrat el desconcert a l’Amèrica Llatina amb el repartiment de centenars de milions de dòlars en suborns a presidents i ministres. Kuczynski va dir que era cert que la consultora Westfield Capital, de la seva propietat, va cobrar d’Odebrecht 782.000 dòlars entre el 2001 i el 2006, però va aclarir que, com que en aquesta època era ministre del govern d’Alejandro Toledo, no estava al corrent dels negocis de l’empresa. Va dir aleshores que Perú era davant un intent de cop d’estat dirigit pel fujimorisme. “És a les seves mans salvar la democràcia o enfonsar-la per molt de temps”, va clamar davant els diputats.

Estratègia

L’odi a Fujimori finalment va poder més i els hereus de l’autòcrata no van aconseguir els vots necessaris. Va ser en el fons l’èxit d’una estratègia de darrera hora de l’oficialisme: el govern va advertir durant la setmana que el vicepresident, Martín Vizcarra, no assumiria el càrrec vacant, fet que en la pràctica deixava el poder al president del Senat, Luis Galarreta, un home de Fujimori. Això va convèncer l’esquerra, que finalment va preferir donar suport a Kuczynski abans de donar tot el poder als hereus de l’expresident. La baralla entre Keiko i Kenji va fer la resta.

El procés va ser el rastre més visible del dany institucional que la brasilera Odebrecht ha causat a tota l’Amèrica Llatina. La constructora va admetre davant la justícia que va pagar 26 milions d’euros en suborns al Perú entre el 2004 i el 2015 a canvi de contractes d’obra pública. Els anys abasten les presidències de Toledo, Alan García i Ollanta Humala. Toledo és pròfug als Estats Units, acusat de rebre de l’empresa 18 milions d’euros per a la seva campanya electoral, i Humala i la seva dona estan presos a Lima per un presumpte suborn de 2,5 milions d’euros. L’escàndol va tocar també Keiko Fujimori, per contribucions fosques d’Odebrecht durant la campanya presidencial del 2016, quan va perdre contra Kuczynski. El de dijous semblava ser el torn de l’actual president.

Fins al darrer moment

La votació es va tancar ben entrada la nit. “Peruans, demà comença un nou capítol en la nostra història: reconciliació i reconstrucció del nostre país. Una sola força, un sol Perú”, va escriure el president a les xarxes socials tot just conegut el resultat. Va ser un missatge als sectors del fujimorisme que el van salvar i, particularment, a Kenji, qui va rebre la pressió del seu partit fins al darrer moment mentre el seu pare veia el procés per la televisió de la presó. Potser el gest del menor dels Fujimori al final haurà desnuat l’indult per a l’autòcrata, cosa que se sabrà els pròxims dies.