Tots els ulls en el recompte

La situació anòmala amb què s’han convocat les eleccions, amb la Generalitat intervinguda des de Madrid i amb una actuació dels poders de l’Estat, arbitrària segons molts partits i personalitats jurídiques, per haver imputat judicialment i mantenir a la presó líders independentistes, ha aixecat suspicàcies en alguns sectors independentistes sobre la netedat del procés electoral. Si l’Estat ha actuat així per escapçar l’independentisme, per què no hauria de fer-ho també per evitar un resultat que el faci tornar a les institucions? La decisió de no convocar observadors internacionals, i algunes mesures exagerades de la Junta Electoral, com la prohibició del color groc fins i tot en fonts públiques, han reforçat la temença d’alguns que l’Estat no actuï amb la neutralitat a què obliguen els comicis.

Però alterar, avui dia, els resultats d’unes eleccions és pràcticament impossible. El temor, justificat o no, ha fet que els partits i el moviment independentista s’hagin mobilitzat més que mai per omplir els col·legis electorals d’interventors i apoderats que observaran durant la jornada de votació que tot es faci amb normalitat, i estaran presents a cada taula en el moment de fer el recompte dels vots a partir de les 8 del vespre. L’ANC, els CDR i els partits independentistes s’han coordinat per aconseguir estar presents amb interventors en tots els col·legis i per assistir al recompte taula per taula, i disposaran a la nit d’un recompte global de tot el país que es podrà comparar amb les xifres oficials provisionals que oferirà l’Estat. L’ANC ha muntat un centre de dades amb 250 voluntaris i aquest recompte paral·lel es podrà seguir a la plaça Universitat de Barcelona. A més, cal recordar que les taules electorals no les constitueix el personal de l’administració sinó tres ciutadans escollits per sorteig des dels ajuntaments (el president de taula i dos vocals), els quals verifiquen que cada persona que vota estigui en el cens de la taula i s’identifiqui correctament, i són els que fan el recompte, vot a vot i llegint-lo en veu alta, davant la presència dels interventors dels partits. Ells tenen l’última paraula en cas de dubte sobre la validesa d’una papereta, i són els que elaboren i signen l’acta final amb el resultat d’aquella taula electoral. A l’exterior la plataforma Catalans al Món ha organitzat voluntaris que s’acreditaran d’interventors en consolats i ambaixades per comprovar que el nombre de vots rebuts coincideixi amb els del recompte oficial. Això sí, a l’exterior s’han registrat, com en altres comicis, problemes per votar perquè la tramesa de la documentació ha arribat tard en alguns casos.

El recompte taula per taula, doncs, és difícilment manipulable. Però, i les xifres globals que ofereixi el govern? La gestió informàtica de la recollida de dades s’ha adjudicat a l’empresa Indra, cosa que va aixecar suspicàcies, ja que és una empresa investigada en un dels casos de presumpte finançament il·legal del PP. Indra recollirà telemàticament el resultat de les actes de cada taula a mesura que es vagin tancant, i el recompte centralitzat per aquesta empresa serà el que donarà l’escrutini provisional que coneixerem durant aquesta nit. Però en el cas improbable que en aquest punt es vulgui manipular el resultat, el frau no tindria gaire recorregut: al cap de tres dies, es reuneix la Junta Electoral amb representants de tots els partits, i es fa un recompte manual que pot durar hores amb totes les actes de cada taula, es prenen decisions sobre els vots declarats nuls o dubtosos i s’afegeixen al recompte els vots arribats dels catalans residents a l’estranger. D’aquesta reunió en surt la proclamació definitiva de l’escrutini. Ha passat, en alguna ocasió, que algun diputat ha ballat d’un partit a un altre entre l’escrutini provisional i el definitiu. Però és a causa que la suma del vot exterior hagi fet decantar la balança en alguna circumscripció. Amb la presència de tots els partits en aquest recompte final, cadascun amb les còpies de les actes de cada taula, és pràcticament impossible que es pugui alterar allà el resultat real.

I si el frau es produeix per haver alterat prèviament el cens, inflant-ho amb ciutadans d’altres territoris? Del tot improbable: el cens es tanca dos mesos abans de la convocatòria (l’1 d’agost, en aquest cas) i qualsevol empadronament a partir d’aquella data no té efectes en aquestes eleccions. L’Oficina del Cens Electoral fa el cens a partir de les persones censades pels ajuntaments. Si, per fer trampa, s’hagués inflat ara el cens, els ajuntaments se n’haurien pogut adonar, ja que el cens electoral se’ls ha enviat a ells perquè en facin informació pública. Els partits i candidatures el poden analitzar i impugnar si observen irregularitats, com ara un increment no justificat. Per canviar el resultat, una hipotètica adulteració del cens hauria de ser massiva: a la circumscripció de Barcelona, caldrien entre 15.000 i 25.000 vots fraudulents per alterar un sol diputat. El cens del 2017 és de 5.553.983 persones, 43.130 més que el 2015, un augment que es considera lògic amb la incorporació de nous votants majors de 18 anys i l’evolució demogràfica natural del país.