Política

Elsa Artadi

Número 10 a llista per Barcelona de Junts per Catalunya i cap de campanya

“El 21-D ha de servir per restaurar la democràcia”

Elsa Artadi va en el lloc 10 de la llista de Junts per Catalunya per Barcelona i n’és la directora de campanya. És una de les estrategues de la formació

Quan realment creus que tens la raó, no et negues al diàleg. S’escuden darrere del no perquè no tenen ni la raó ni la legitimitat
Per què entra en política una persona acostumada a treballar en segona línia?
Pel mateix que els companys que són a la llista. A meitat de novembre, et truca el president i et diu: “El Jordi Sànchez i jo estem fent una llista per anar a les eleccions i la voldríem unitària.” I a moltes persones que venim del món professional, de diversos àmbits i tendències, ens demanen participar-hi. Ho agraïm i ens hi sumem.
No va sentir vertigen, en implicar-s’hi en un moment tan complicat?
El moment és complicat, però també és cert que tenim un govern i uns líders civils que ens han portat molt lluny. Nosaltres estem agraïts de poder fer el mateix que han fet ells fins ara i d’acompanyar-los en aquesta llista. És un honor.
Va ser a la manifestació dels 45.000. Com la va veure?
Va ser molt emocionant, un dia increïble. S’ha donat la xifra de 45.000, però la policia amb què érem nosaltres ens deien que ja podíem comptar que érem el doble i que estaven molt impressionats per la manera tan endreçada i cívica de fer manifestacions dels catalans.
I la UE, com si sentís ploure...
Això no és ben bé així. Al marge de l’opinió pública, que és un xic diferent, els països europeus i les institucions han reclamat repetidament, i sobretot a partir de les imatges de l’1-O, diàleg i negociació.
Per què aquesta resistència al diàleg del govern d’Espanya?
Quan realment creus que tens la raó no et negues al diàleg. Ells saben que estem en una democràcia, que el poble s’expressa amb molta claredat, que ho ha fet cada vegada i que ho farà de nou el 21-D. Ells s’escuden darrere del no perquè saben que no tenen la raó ni la legitimitat. Què es pensaven que tenien? La força bruta. Es pensaven que intimidant, fent por i posant gent a la presó aturarien el referèndum. No van ni trobar les urnes. Són incapaços de controlar el territori, la gent i la voluntat popular.
Tornem a Brussel·les. Al president com el veu anímicament?
Està en una situació difícil i no es pot trivialitzar la situació, ni la d’ell ni la dels quatre consellers exiliats. Situació complicada, mesures de seguretat, la família i els amics a distància, la incertesa... Però està en forma, molt determinat.
El lema ‘Puigdemont, el nostre president’ d’on ve?
Nosaltres per què ens presentem en aquestes eleccions? Perquè ens les convoca en Rajoy, que des de Madrid decideix que no li agrada el nostre govern i el treu. I això no és així. El govern el nomena el president, i al president el tria el Parlament. La voluntat popular rau on rau, no en un despatx de Madrid. Les nostres institucions són el Parlament, el govern i el president. El primer efecte que han de tenir aquestes eleccions és restaurar la democràcia, i això vol dir restaurar el govern que hi havia.
La Junta Electoral diu que no podem anomenar “president” el president.
Molt curiós, perquè al president Montilla li segueixen dient president Montilla. També han prohibit els llaços grocs.
Un dels contrasentits que veiem...
I en canvi no els preocupa que tinguem candidats a la presó i a l’exili que no puguin fer campanya en igualtat de condicions. Els preocupa que hi hagi una pancarta que digui “Democràcia”, perquè creuen que afavoreix certs partits. S’ho haurien de fer mirar. Si creuen que les paraules democràcia, llibertat i dignitat afavoreixen alguns partits, això vol dir que els altres hi han renunciat.
Com es pot
restituir un govern si Esquerra és la llista més votada?
Nosaltres creiem que guanyarem les eleccions. L’enquesta que val és la del dia 21. I, enquesta rere enquesta, la persona preferida per ser president de la Generalitat és l’actual, amb una gran majoria.
Algunes enquestes pronostiquen un independentisme sense majoria.
El que val és el vot de la gent, que a més no caldrà que hi vagin a les 5 de la matinada ni que passin por ni vetllant les escoles, perquè no hi haurà un problema de violència de l’Estat. Si en aquelles condicions de l’1-O es va poder fer tot això, ara el 21-D s’ha de revalidar el resultat.
L’independentisme es mobilitza i rep garrotades. Aquest sentiment pot portar a la majoria absoluta?
Sens dubte la gent està molt decidida, perquè té la convicció que només a través de la independència tindrem un futur millor. Tot això no ho fem només per un sentiment. És la convicció de deixar per als teus nets un futur millor.
Hauria estat millor una llista conjunta, amb la CUP fins i tot?
Hi vam treballar molt, en la llista conjunta. No és moment de retrets, però és evident que molta gent ho demanava. No va ser possible. Van ser dies complicats, i per això vam fer la llista que vam poder fer. La llista del president és el que més s’acosta a la llista unitària.
Com es fa una campanya amb candidats a l’exili i a la presó?
Amb molt d’esforç, molta determinació i amb un equip que és fantàstic i que s’hi deixa la pell cada dia.
Sembla que es va proclamar la república i que després es va fer marxa enrere.
Per què no es va més enllà el 27 d’octubre? La gent s’hauria mobilitzat, però ja vam veure com reaccionava l’Estat l’1-O. Algú ha de ser responsable i no posar en perill la gent. Ara ens trobem un 21 de desembre. Una gran ironia, perquè ells mateixos han provocat aquesta segona volta de l’1-O...
Doncs hi ha por d’una tupinada.
En el recompte serà molt difícil, perquè tenim apoderats i interventors a totes les meses electorals.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.