Eleccions 21-D
JxCat i ERC eviten els terminis
Els programes dels exsocis de JxSí es comprometen a “construir república” però no concreten com, tot i coincidir que cal recuperar institucions i presos
La CUP manté l’aposta unilateral i avisa que podria bloquejar el Parlament
ERC i JxCat no concreten en els seus programes electorals les fórmules ni els terminis per continuar el procés en cas que l’independentisme guanyi el 21-D. El debat obert sobre la viabilitat o no de la unilateralitat (ERC i el PDeCAT advocaven per substituir-la per la bilateralitat, mentre que JxCat no la descarta) ha estat rellevat per uns programes que eviten dibuixar un full de ruta detallat, a diferència del que va pactar JxSí el 27-S, si bé es comprometen genèricament a desplegar la república. La complexitat del context actual, amb quatre presos polítics i altres amb la cautelar, molts integrats a les llistes, múltiples processos judicials oberts i part del govern a l’exili, ha enrevessat la confecció dels projectes polítics.
És una dificultat afegida al qüestionament intern que uns i altres han fet al full de ruta anterior, i a la denúncia explicitada (i no prevista) que l’Estat espanyol estava disposat a recórrer a la violència per impedir la independència.
Els republicans situen l’agenda social en primer pla mentre defensen arribar a acords també amb els comuns per ampliar la base social del procés i aglutinar forces per quan arribi l’hora de desobeir. JxCat prioritza la restauració de Carles Puigdemont com a president i la restitució de les institucions catalanes com a pas previ per “continuar la construcció de la república”. Cap dels dos, però, diu res de desplegar la llei de transitorietat. La CUP, en canvi, manté l’aposta unilateral per assolir-ne la “materialització”, i condiciona l’eventual suport a un govern independentista a la definició d’un full de ruta en aquesta línia. Totes tres llistes insisteixen a obrir un procés constituent de base ciutadana per definir el futur del país.
JxCat defensa un diàleg amb el govern espanyol condicionat a diverses premisses, que inclouen la restauració del president i les institucions catalanes i la “revocació” de les causes pendents per motius polítics i “posar fi a l’estat d’excepció”. Per començar, exigeix al govern espanyol, al PSOE i a Cs que acceptin els resultats electorals del 21-D. La candidatura de Puigdemont es referma en el dret a l’autodeterminació i recorda que està emparat amb tractats internacionals subscrits per Madrid. No tanca cap àmbit al diàleg. “Volem parlar de tot”, sentencia en el programa. Més enllà d’això, JxCat obvia les referències al marc autonòmic o republicà per desplegar les seves propostes sectorials, que sovint sobrepassen les competències estatutàries. En l’àmbit internacional, per exemple, advoquen per la voluntat de permanència en la UE i per transformar-la en una unió federal que sigui “lleial” als seus principis fundacionals. Situen com una de les seves “principals ambicions polítiques” la realització d’un gran debat nacional, participatiu i d’apoderament ciutadà que s’emmiralli en el Congrés de Cultura Catalana. També posen èmfasi en la construcció d’un “estat digital” que doti la ciutadania d’una identitat digital catalana autogestionada.
Tot i que la part final incorpora les conclusions del procés intern que ha impulsat des del 2013 per dissenyar “la república que farem”, com a proposta del partit en un procés constituent, el programa electoral d’ERC evita parlar d’accions unilaterals per arribar-hi, i és molt curós tant pel que fa al llenguatge com a les concrecions en el full de ruta nacional. En aquest camp tot just fixa cinc grans “compromisos” amb la ciutadania, alguns molt vagues, com el primer, que parla de “treballar per fer efectiu” el dret a l’autodeterminació exercit l’1-O, i reivindicar el valor de la mobilització del 3-O. Els punts segon i tercer parlen d’“exigir” l’alliberament dels presos polítics i la finalització de la pressió judicial i policial al país, així com la “retirada immediata” de l’article 155 i de la intervenció de les finances de la Generalitat. El quart compromís consisteix a impulsar un gran “diàleg de país” entre la ciutadania, eufemisme per parlar de la fase inicial del procés constituent, que inclouria la convocatòria d’un fòrum cívic amb partits i societat civil, i la creació d’un consell assessor de seguiment format per experts. Per acabar, els republicans prometen tot just instar l’Estat espanyol i les institucions europees a una negociació “en peu d’igualtat” i sense renúncies per fer possible l’accés a la “plena independència”.
Més consensos i amplis
De fet, ERC subordina la implementació de la república a l’assoliment previ de consensos més amplis, que impliquen un acostament als comuns –el programa parla explícitament de mirar d’“aplegar” les voluntats favorables al dret a decidir i contràries al 155– i que hauria de ser possible gràcies al desplegament d’un ventall de 50 mesures –aquestes sí concretades, en tots els àmbits– que serveixin per interpel·lar i atreure també més sectors socials. A les mesures s’hi barreja la creació d’estructures que servirien per a una república, com la conversió de l’Institut Català de Finances en un banc públic o la fixació d’un salari català de referència, amb altres de tall més autonomista que no són del tot noves, com és la reducció de l’IRPF a les rendes baixes o la recuperació d’alguns tributs propis tombats pel TC. Fins i tot s’admet que algunes propostes requeririen una negociació amb el govern espanyol, com la reforma del marc fiscal per als autònoms, la simplificació de l’impost de societats o el desplegament del corredor mediterrani.
La CUP, en canvi, advoca per la “materialització i construcció” de la república i argumenta que la unilateralitat és l’“única manera d’avançar”, com va demostrar el referèndum de l’1-O. El grup només donarà suport a la investidura d’un govern que tingui com a “objectiu prioritari” aquesta “materialització”. Això vol dir que no “dilati” els terminis i que aprovi els decrets de desplegament del marc republicà provisional, la llei de transitorietat jurídica, en la línia de les resolucions aprovades al Parlament el 27 d’octubre que acompanyaven la declaració formal d’independència. Els ha anomenat “decrets de la dignitat”, perquè també pretén que ampliïn els drets socials a partir de mesures com un pla de xoc contra la pobresa o la supressió dels concerts a les escoles que segreguen per sexe. Si hi hagués un programa de govern “en clau de construcció republicana”, procés constituent i ampliació de drets a la classe treballadora, la CUP fins i tot podria plantejar-se formar part de l’executiu si la seva assemblea nacional ho avala.
Per contra, si l’independentisme perd o ERC i JxCat no prioritzen la república, si se centren en la simple recuperació de l’autonomia o prioritzen “acumular forces” amb aliances amb altres partits per facilitar un canvi de govern a l’Estat, els cupaires avisen que seguiran la tàctica de “no col·laboració”, no assistint als plens o exercint un vot de bloqueig com a mesura de protesta per la vulneració del mandat de l’1-O i de la proclamació de la república.
Per construir-la, els cupaires plantegen diversos fronts. Un és l’institucional. Més enllà del rebuig a la suspensió de l’autonomia, al·lega que el govern impulsarà mesures concretes per fer tangible la república que es basin en la “garantia de drets i l’horitzó constituent”. Un altre front és el municipal, que ha de “desplegar un procés de construcció i arrelament de sobiranies”, teixint “xarxes de contrapoder i d’autogestió”.
Un tercer front és el “poder popular”, que concep com a protagonista en la defensa republicana. Finalment, en l’àmbit internacional, insisteix que cal trobar aliances i simpaties arreu, intensificant les relacions amb moviments polítics i fòrums, a banda de governs. A més, la CUP remarca la importància del procés constituent, primer de base participativa i vinculant, com a pas previ a la formació de l’assemblea constituent.
Puigdemont no serà finalment en el debat de TV3
El conseller Jordi Turull substituirà el president Carles Puigdemont en el debat de la campanya electoral a TV3, segons van confirmar ahir fonts de Junts per Catalunya i de la televisió pública catalana. La candidatura va assegurar abans de l’inici de la campanya electoral que Puigdemont intervindria en el debat del dia 18 de manera virtual des de Brussel·les, però finalment serà Turull, el número quatre de la llista per Barcelona, qui representarà JxCat. Fonts de la formació argumenten que el motiu és, sobretot, per estar en igualtat de condicions amb la resta de partits, ja que tècnicament la participació de Puigdemont era possible. Així, justifiquen que Turull és la millor opció: el cap de llista és a Brussel·les, el número dos, Jordi Sànchez, està empresonat, i la número tres, Clara Ponsatí, és amb Puigdemont a la capital belga. En el debat tampoc hi serà el cap de llista d’ERC, Oriol Junqueras, també empresonat.
