Ultimàtum irlandès a Londres
Irlanda posa dilluns com a data límit perquè es resolgui la qüestió de la frontera
Els aliats nord-irlandesos retiraran el suport a May si allunya la província del mercat britànic
Tusk fa pinya amb Dublín
Negociadors europeus, irlandesos i britànics estan treballant contra rellotge per trobar una solució a la frontera nord-irlandesa abans de la cimera del 14 i el 15 de desembre en què la Unió Europea (UE) decidirà si comença a negociar el futur pacte comercial amb el Regne Unit.
Ahir es van reunir a Dublín el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, per tractar de la situació. Després de la reunió, Tusk va dir que “el futur del Regne Unit depèn, en bona part, de Dublín”.
Tusk es refereix al fet que Irlanda podria vetar que el Regne Unit passi a la següent fase si no troba satisfactòria la seva proposta sobre la frontera. La UE va posar com a condició per entrar en la nova tanda negociadora assolir primer “suficient progrés” en els tres afers que considera clau: la factura de sortida, els drets dels europeus residents al Regne Unit i la frontera a Irlanda del Nord.
Brussel·les ha rebut amb bons ulls l’última oferta de May de 55.000 milions d’euros com a compensació per sortir de la UE. Pel que fa als drets dels immigrants, sembla que aquesta qüestió està ben encarrilada. Queda la frontera nord-irlandesa, l’últim obstacle per a la primera ministra britànica per començar a negociar la futura relació comercial, que és vital per al Regne Unit. Les empreses i els bancs ja li han dit que cal urgentment una pròrroga per seguir comerciant dins del mercat únic abans del gener. May s’hi juga també el seu futur en el càrrec i ha de cedir.
Irlanda ha deixat ben clar en nombroses ocasions que vetarà l’inici de la segona fase de les negociacions si May no li garanteix que no s’imposarà una frontera física a Irlanda del Nord. “Les demandes irlandeses són les demandes de la UE”, va assegurar Tusk ahir a Dublín. I hi va afegir: “Sé que per alguns polítics britànics això deu ser difícil d’entendre, però aquesta és la lògica darrere del fet que Irlanda és membre de la UE i el Regne Unit se n’anirà.”
Últim territori de la UE
Per la seva banda, Varadkar va explicar que la frontera entre Irlanda del Nord i Irlanda “ja no és un símbol de divisió sinó de cooperació i no es pot permetre que el Brexit posi en perill els acords de Divendres Sant [els acords de pau del 1998 que posaven fi a trenta anys de conflicte entre republicans catòlics irlandesos i unionistes protestants britànics]”.
En aquests moments no hi ha frontera entre el territori d’Irlanda del Nord, que pertany al Regne Unit i depèn de Londres, i la República d’Irlanda, al sud de la illa, perquè tots dos països pertanyen a la UE. Però quan el Regne Unit marxi, aleshores la República d’Irlanda es convertirà en l’últim territori de la UE, fet que l’obliga a posar-hi controls, com a la resta de territoris limítrofs comunitaris. Milers de persones passen d’un costat a l’altre de la frontera per treballar o estudiar cada dia diverses vegades. “El Regne Unit va començar el Brexit i és la seva responsabilitat fer una proposta raonable per evitar instal·lar-hi una frontera física”, va explicar Varadkar, que hi va afegir que ha posat a May com a data límit el 4 de desembre perquè li faci una proposta factible. En aquest sentit, un informe d’una comissió parlamentària britànica sobre el Brexit va concloure ahir que els controls fronterers seran inevitables després de sortir de la UE i descartava que siguin factibles els controls amb ajut de l’última tecnologia sense posts fronterers ja que aquests “no han estat provats i són especulatius”.
La UE ha proposat mantenir Irlanda del Nord dins la unió duanera i traslladar els controls duaners als ports del mar d’Irlanda, que separa l’illa de la de la Gran Bretanya, però aquesta opció és inacceptable tant per al govern de Londres com per al DUP, el partit nord-irlandès unionista que manté May i els conservadors al poder.
Davant la possibilitat que no s’arribi a cap acord, el DUP va dir ahir que retirarà el suport a May si hi ha cap canvi a la frontera d’Irlanda del Nord, és a dir, si es creen barreres comercials entre la província i la resta del Regne Unit. Els tories van haver de pactar amb el DUP després de perdre la majoria absoluta al juny.
LES FRASES
Trump esperona l’extrema dreta
Daniel PosticoEl grup d’extrema dreta britànic Britain First ha reconegut que se’ls ha disparat el nombre d’afiliats després que el president dels EUA, Donald Trump, compartís a Twitter vídeos antimusulmans que ells havien publicat i en els quals apareixien ciutadans musulmans agredint locals. Paul Golding, el líder del grup, va dir que havia rebut centenars de sol·licituds d’adhesió 24 hores després que Trump repiulés els tres vídeos als seus 44 milions de seguidors. Fins aleshores no arribaven al miler de seguidors. La vicelíder del grup, Jayda Fransen, va reconèixer el favor que els havia fet Trump i li va demanar que intervingués en la causa judicial que té oberta al Regne Unit per l’ús d’un llenguatge amenaçador i abusiu contra els musulmans en un discurs a Belfast l’estiu passat. Fransen, de 31 anys, està en llibertat sota fiança per assetjament religiós agreujat, té prohibit apropar-se a cap mesquita i entrar a Luton, la ciutat anglesa amb la comunitat musulmana més gran.
