Indignació i apel·lacions a la reacció dels demòcrates

“No ens rendirem, no ho farem, lluitarem fins al final.” Les paraules, entre llàgrimes, de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, a Madrid just després de saber-se que els consellers que van anar a declarar a l’Audiencia Nacional anaven directament a la presó ressonaven arreu i resumien ahir a la tarda el sentiment que va envair tot el moviment sobiranista, i més enllà. També el resumien expressions com “desolació”, “vergonya” o “indignació profunda”, que feia servir la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. I també les interpel·lacions que feien tots, no a la mobilització dels independentistes, ni tan sols dels sobiranistes, sinó dels demòcrates. De Catalunya, de l’Estat espanyol i d’Europa. “Que surtin i reaccionin, i que impedeixin que això passi en ple segle XXI!”, implorava Rovira. “Que diguin rotundament que això és intolerable”, reclamava Pascal, que qualificava de “miserable” l’engarjolament. “Es carreguen els independentistes per pensar el que pensem”, afirmava Rovira, que alertava que la pròxima vegada aquesta repressió pot afectar qualsevol persona d’aquest “estat de dret fallit” que no pensi “com ells volen que pensi”.

La cupaire Gabriela Serra encara anava més enllà, i denunciava que l’espanyola és “l’única democràcia occidental” que ha estat capaç d’empresonar un govern i dissoldre un Parlament escollits a les urnes. “Amb el seu vessant més repressiu i centralista demostra que no coneix el poble de Catalunya”, desafiava, mentre preconitzava una mobilització indefinida a partir d’ara. “Farem tot el possible perquè sigui impossible l’aplicació del 155”, desafiava, en la mateixa línia del comunicat que va emetre la CUP, que insta la gent a “sortir al carrer i manifestar-se”, i “no normalitzar” la situació de repressió de l’Estat. “S’ha acabat la revolució dels somriures”, resumia també Antoni Castellà, de Demòcrates, que apel·lava al govern “tirànic”: “No ens van poder esclafar amb el franquisme, què els fa pensar que podran ara?”

Des de Podem, Albano Dante Fachin reclamava la mobilització fins al 21-D amb una resposta conjunta i “contundent” basada “en el que es va veure l’1-O i el 3-O”, un guant que, des dels comuns, la portaveu Elisenda Alamany recollia en part cridant a parlar de “com defensar les institucions” i reclamant “nous consensos” contra l’escalada judicial. Uns consensos en què tenia un missatge específic per al PSC, ja que li reclamava una posició explícita per l’amnistia i contra el 155; “ha arribat la fi dels equilibris polítics”, li exigia.

També va ser a través d’una nota que va reaccionar el PSC en aquest “dia trist per a Catalunya i Espanya”, per dir que “acata” les decisions de la justícia, si bé la mesura cautelar de presó per als consellers la troba “desproporcionada”. Els socialistes en culpen Puigdemont, de qui tampoc veuen encertada la “negativa” a comparèixer ahir, per “situar-se fora de la legalitat” tota la legislatura. “Mesures tan extremes no són la solució”, assenyalava a Twitter l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, que defensava específicament la seva conciutadana, la consellera Meritxell Borràs.

Pel seu cantó, la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, va evitar valorar la resolució judicial, més enllà de criticar la “fugida” de Puigdemont perquè “precipita els fets”. Segons ella, ja havien “avisat” i ara tocar “tancar” el procés el 21-D. Xavier García Albiol, líder del PP català, també desvinculava “decisions i calendaris” polítics dels judicials, i desitjava que el president també “hagi de retre comptes davant de la justícia”.