Els EUA adverteixen Pyongyang

El secretari de Defensa dels EUA, James Mattis, va afirmar, ahir, que el seu país prioritza l’ús de la diplomàcia amb Corea del Nord, però que no dubtarà a oferir una “resposta militar massiva” davant un eventual atac nuclear de Pyongyang.

El màxim responsable del Pentàgon va finalitzar amb aquests termes la seva visita de dos dies al país asiàtic per participar en la reunió consultiva anual en matèria de defensa entre els dos països, després de què va voler matisar les seves conciliadores paraules de divendres passat a la zona desmilitaritzada (DMZ), en què va afirmar que els EUA no busquen la guerra.

“No us equivoqueu, qualsevol atac als Estat Units o als seus aliats serà derrotat”, va dir Mattis en una roda de premsa al costat del seu homòleg sud-coreà, Song Young-moo, en què també va afirmar que qualsevol atac nuclear “trobarà una resposta militar massiva” i que els EUA tenen “moltes opcions militars” dissenyades per reforçar la diplomàcia i la dissuasió.

Mattis va tractar, durant la seva estada al país asiàtic, de rebaixar la tensió disparada entre Washington i Pyongyang pel bel·ligerant intercanvi d’acusacions entre tots dos països, en un context en què Corea del Nord ha assegurat que el seu desenvolupament nuclear busca contrarestar el dels EUA. En aquest sentit, el secretari nord-americà de Defensa va insistir, ahir, que Corea del Nord ha augmentat les amenaces i ha accelerat els seus programes d’armes “innecessàriament”, i que el seu país només vol aconseguir la “completa, verificable i irreversible” desnuclearització del règim, “que és l’únic camí per a la seva supervivència”, va dir.

Mattis va advertir que, en cas d’atac, l’exèrcit nord-coreà no seria rival per a la defensa combinada de Washington i Seül, i va indicar que els aliats continuaran intentant “fer entendre a Corea del Nord que no pot aconseguir els fins que busca a través del seu comportament provocador”.

Potència nuclear

El secretari de Defensa va anar més enllà en assegurar: “No puc imaginar una situació sota què els Estats Units puguin acceptar Corea del Nord com una potència nuclear”, una de les reiterades demandes del règim que lidera Kim Jong-un. El veterà militar nord-americà va considerar que seguir pel mateix camí i amb el seu desenvolupament armamentístic serà, a la llarga, “contraproduent” per a Pyongyang i “reduirà la seva seguretat”.

Els continus assajos d’armes de Pyongyang, incloent-hi la seva sisena i més potent prova nuclear, el 3 de setembre passat, i el llançament de dos míssils intercontinentals, van incrementar la tensió a la zona fins a cotes inèdites i són un dels motius que els aliats van esgrimir, ahir, per ampliar el seu desplegament estratègic a la regió. En aquest sentit, Seül i Washington van acordar expandir el “desplegament rotatori” d’actius estratègics nord-americans –com ara submarins, portaavions i bombarders– i continuar promovent les maniobres conjuntes i activitats d’entrenament per millorar les seves capacitats combinades en previsió de qualsevol atac, segons recull la seva declaració conjunta.

Mattis es va mostrar, però, en contra del desplegament d’armes nuclears tàctiques a Corea, com han demandat alguns parlamentaris sud-coreans, al·legant que podria tenir un afecte advers per als esforços globals per a la no-proliferació.

El màxim exponent d’aquest moviment, la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) –una coalició d’ONG d’un centenar de països entre què no hi ha els EUA– va ser, precisament, reconeguda enguany amb el Nobel de la pau per alertar de les conseqüències del seu ús i buscar un tractat que les prohibeixi.

Recuperació del control

Els Estats Units i Corea del Sud també van acordar, ahir, continuar estudiant la devolució a Seül del control operatiu de les seves tropes (Opcon), actualment en mans del Pentàgon, i que Corea del Sud considera important recuperar en l’actual context a la regió.

La visita de Mattis va servir de preàmbul a la del president nord-americà, Donald Trump, que, el 7 de novembre que ve, es reunirà amb el seu homòleg sud-coreà, Moon Jae-in, per abordar el problema nord-coreà, en un moment en què la tensió s’ha rebaixat després del silenci armamentístic de Pyongyang, que es manté fa gairebé un mes i mig.