Política
VÍCTOR PALLEJÀ DE BUSTINZA
ARABISTA I ISLAMÒLEG
“Europa vol reequilibrar forces a favor de Teheran”
“L’acord nuclear iranià amb l’administració Obama és la notícia més important del Pròxim Orient en els últims trenta anys”
“Els estudiants protesten a la capital però la majoria de la societat està agraïda al règim, que li ha donat una igualtat que no havia tingut, aquesta és la clau de l’estabilitat”
“Els iranians saben viure amb grans contradiccions”
Del Pròxim Orient a l’Índia
Investigador i professor associat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Víctor Pallejà de Bustinza és expert en pensament islàmic i història de les religions. Gran coneixedor de l’Iran, aquest mes ofereix el curs Ciutats de l’Islam a l’Àsia: Isfahan, Mashhad, Yazd i Xiraz, a la Casa Àsia, on el mes que ve n’impartirà un altre sobre l’Índia del Taj Mahal: art, cultura i història dels grans emperadors mogols.
L’Iran no és com sembla perquè té moltes capes, i una història i una cultura denses. També és una potència regional i una peça decisiva per al Pròxim Orient, l’Àsia central i l’equilibri global. Però la decisió del president Trump sobre el pacte atòmic genera incertesa no sols a Teheran.
Trump està posant l’Iran al mateix sac que Corea del Nord?
Primer caldrà veure si Trump té un pla immediat i a mitjà termini. L’acord atòmic de l’administració Obama va ser la notícia més important per al Pròxim Orient en els últims trenta anys, perquè va obrir portes a repensar equilibris interns i a donar esperança a un país tan important com l’Iran.
Per què Trump ho fa ara?
Podria ser per desviar l’atenció dels problemes domèstics, però també és versemblant pensar en el retrobament de l’Aràbia Saudita i Israel per aplicar una política d’ostracisme cap a l’Iran. Trump actuaria per la relació preferent amb Israel.
En quin punt està la pugna regional entre Riad i Teheran?
Les monarquies petrolieres estan entrant en crisi perquè el sistema no és estable i tenen societats sense perspectives de futur, mentre que l’Iran té potencial. Molts països volen apropar-se a una potència jove amb un dinamisme intel·lectual i cultural absent en les monarquies del Golf i, malauradament, al món àrab en conjunt.
Qui assolirà el lideratge regional, l’Iran o l’Aràbia Saudita?
És incert dir-ho, però no només del petroli viu l’home i hi ha més factors a valorar, com la militarització d’una Turquia supermusculada que reclama objectius polítics que fa poc ni somniava. Europa considera que cal reequilibrar les forces en favor de l’Iran. I en aquest punt també cal esmentar els interessos de Rússia i de les noves polítiques israelianes després de la desfeta de la Primavera Àrab.
Els iranians surten al carrer el 2011 per demanar reformes però no troben una via política. El moviment popular pot revifar?
L’Iran és sempre a punt de viure un gir polític sobtat, però passen els anys i no succeeix. Els estudiants protesten a Teheran però la majoria de la societat, sobretot en els segments pobres i rurals, està agraïda al règim, el primer en la història recent que els ha donat una igualtat que no havien tingut mai. Aquesta és la clau de l’estabilitat.
Com s’ho fa la joventut iraniana per viure en una estructura política i religiosa tan rígida?
La cultura iraniana és complexa i els iranians saben viure amb contradiccions extraordinàries. Poden viure amb la fascinació per Occident però mantenint tradicions que consideren invariables. El xiisme permet aquesta combinació, que s’embolcalla de nacionalisme. De fet, se n’exagera la dimensió religiosa. L’eix nacionalista i el racial també són molt importants.
Sovint la religió serveix per tapar altres factors?
Sí, al Pròxim Orient la religió és una mena de disfressa que amaga les vergonyes més inconfessables. Ja no queden sectors arrelats de debò a les tradicions. Aquesta és la realitat, però ningú s’atreveix a dir que el rei va nu perquè aleshores serien ateus, i això no ho vol ningú. El que passa al Pròxim Orient és per causes socials, polítiques i econòmiques. El factor religiós hi és, però en petita mesura tot i gaudir de molt prestigi.
La potència de la cultura iraniana uniformitza la societat?
El cos literari i el prestigi de la llengua es viuen de forma profunda a l’Iran però no arriben a unificar ni a tenir un mapa homogeni. Trobem població més profundament iraniana a l’Afganistan o el Tadjikistan perquè l’Iran cultural no és el mapa que veiem.
L’època daurada de la cultura persa és la de la Ruta de la Seda?
Té diverses èpoques daurades però quedaran per sempre el més d’un miler d’anys de la Ruta de la Seda amb un període específic que és el califat seljúcida i la cultura khorasaniana. Una part molt petita de l’Iran està en aquesta cultura oriental. A més, la cultura iraniana ha après a resistir tota mena d’embats.
És difícil d’entrar-hi?
Molt. És una societat hermètica i tancada; també extremada. Els iranians són capaços de fer coses que els mediterranis no entenem, com per exemple viure la religiositat amb una vida del tot inconseqüent.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.