referèndum 1-O
implementació dels resultats
La república, damunt la taula
Puigdemont porta avui al Parlament els resultats de l’1-O amb la intenció de declarar formalment la independència
Els detalls del text s’acabaran de negociar avui, mentre les crides a la mediació es multipliquen
Ara sí, ha arribat el dia D. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compareixerà a les sis de la tarda per petició pròpia al Parlament per traslladar-hi oficialment els resultats del referèndum de l’1-O i proposar els passos a seguir ara perquè la cambra actuï en conseqüència segons l’article 4.4 de la llei del referèndum. I la conseqüència d’un 90% a favor del sí, amb un 43% de participació tot i el tancament de col·legis i les desenes de càrregues dels cossos policials de l’Estat, no és sinó una declaració formal d’independència. Això sí, caldrà veure amb quins detalls i quins matisos, que n’hi haurà, i que el president concretarà en el seu discurs, després que ahir les diverses parts implicades evitessin avançar res per no exposar-se a un setge estatal encara més gran. L’expectació nacional i internacional és màxima: a més dels que tenen passi permanent, hi ha 800 periodistes acreditats (dels quals, 300 són estrangers) i diverses mobilitzacions previstes, com la de l’ANC i Òmnium al passeig Lluís Companys, ja que el Departament d’Interior tancarà per motius de seguretat el parc de la Ciutadella.
El govern va mantenir contactes al llarg del dia d’ahir amb Junts pel Sí, la CUP i altres agents socials per consensuar al màxim el text de la declaració. De fet, segons fonts properes, ho podrien acabar de fer avui fins a la mateixa hora del ple, si bé ja hi ha acord en el nucli principal. A la nit, Efe avançava que s’estaria ultimant una declaració “amb efectes progressius”, en què, per a les qüestions que afecten el marc institucional, Catalunya es declararia sobirana, però en d’altres es reconeixeria que la desconnexió requeriria una negociació directa amb l’Estat o una mediació internacional, en què s’insistirà especialment. Això sí, tot i que a més de JxSí i la CUP no es descarta que altres diputats hi donin suport, des del govern insistien que d’entrada no està previst que el text es voti. Tant el cupaire Benet Salellas com el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, van recordar que els resultats de l’1-O són “vinculants” i donen per fet que avui no cal esperar res que no sigui l’aplicació del mandat popular, si bé amb matisos.
Voluntat de mediació
El portaveu republicà, Sergi Sabrià, feia èmfasi ahir a instar el govern espanyol perquè accepti una mediació, a la qual continua tancat en banda, i indicava que “la construcció de la república i la voluntat de diàleg han d’anar en paral·lel”. “En cap cas es vol tornar a l’inici del debat”, aclaria, això sí. El cupaire Benet Salellas, en canvi, refredava les expectatives i a més posava condicions a un eventual mediador, que ha de ser algú “que respecti els drets humans”, entre els quals el d’autodeterminació, i que no vingui “per garantir l’statu quo”. Pel cupaire, la declaració ha de ser amb totes les conseqüències, és a dir, no pot ser “ni simbòlica, ni retòrica ni accessòria”, i la defensava com una manera d’iniciar una negociació “entre iguals” amb l’Estat, una posició similar a la de Demòcrates, que va deixar clar que no acceptaria “declaracions en diferit o simbòliques”. “És la nostra línia vermella, un referèndum no és interpretable”, recordava el diputat Antoni Castellà.
La porta a un referèndum pactat, en qualsevol cas, podria seguir oberta, ja que Sabrià no descartava l’opció que va assenyalar al matí l’eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa, que va recordar a Onda Vasca que a Eslovènia, just després de proclamar-la, van suspendre la independència uns mesos “a fi de negociar amb Belgrad un referèndum acordat”. Precisament, el que també s’espera amb la declaració és que alguns països es comencin a mullar pel que fa a un eventual reconeixement de la república catalana. “Estem molt satisfets dels resultats de la política internacional; són enormement positius”, assenyalava en aquest sentit Sabrià.
Si, com tot indica, i malgrat el “vertigen” que es reconeixia en alguns sectors de l’independentisme, la declaració es fa avui, la llei de transitorietat jurídica entrarà en vigor en el mateix moment, si bé els partits no amagaven tampoc que no es podrà aplicar del tot de seguida. ERC recordava que es va fixar un període de sis mesos –en teoria, per fer la fase participativa del procés constituent, abans de convocar eleccions– “per acabar d’afinar el que calgui”, i resoldre els punts que faltin. Que no seran pocs, perquè la independència implica el control efectiu d’aspectes tan delicats com les infraestructures, les duanes, el poder judicial i la recaptació impositiva, a què l’Estat evidentment es resistirà. Hi haurà “un debat i una tensió democràtica en les properes setmanes i mesos perquè totes aquestes tecles es posin a disposició de la república catalana”, vaticinava Salellas. L’un i l’altre, en tot cas, relativitzaven la probable decisió del govern estatal d’aplicar l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autogovern, que recordaven que ja s’aplica de facto. “El que no farà l’Estat és aturar-nos amb amenaces”, deia Sabrià.
Crides a aturar la DUI
Mentrestant, les pressions a Puigdemont perquè aturi la declaració d’independència també es van multiplicar ahir. El delegat estatal, Enric Millo, li va demanar que “reflexioni serenament” perquè les conseqüències “són impredictibles”, i li va recordar que la independència és “inviable”, com demostren, segons ell, els canvis de seu d’empreses que s’han vist els últims dies. En tot cas, indicava que el govern estatal “està preparat per a qualsevol eventualitat”. “No permetrem que ningú converteixi Catalunya en un estat independent; l’Estat té mecanismes suficients per impedir-ho”, amenaçava després de reunir-se amb Societat Civil.
Tot i que des d’un prisma molt diferent, també l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar a Puigdemont que freni. “L’1-O no pot ser un aval per proclamar la independència”, implorava, i alhora recordava la “finestra de diàleg” que s’ha obert amb la petició gairebé unànime des de l’exterior que s’obri una mediació “sense condicions”, per a la qual ella es posava també a disposició. Colau reclamava “gestos de distensió”, i també exigia a Rajoy “que actuï amb responsabilitat d’estat”, que descarti l’aplicació del 155, que retiri els efectius policials i que reverteixi la intervenció de la Generalitat. “Que no prenguin cap més decisió que posi fi als espais de mediació és l’acte més valent que poden fer”, acabava l’alcaldessa.
També des de l’exterior va arribar un degoteig de crides al diàleg. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van parlar per telèfon amb Mariano Rajoy, mentre vuit premis Nobel de la Pau signaven una carta perquè s’enceti un diàleg. Tot el món està pendent avui de Catalunya. Una nova república podria emergir a Europa.