Política

Alemanya

Merkel busca refugi a ‘Jamaica’

Les negociacions per formar nou govern estan esquitxades per la caiguda de vots de la cancellera

Els pròxims comicis a la Baixa Saxònia marquen l’agenda

“Jamaica és una gran bogeria, però es possible”, afirmava, aquest dissabte, al diari d’esquerres Die Tageszeitung, el verd Robert Habeck, ministre d’Agricultura i Medi Ambient al land de Slesvig-Holstein. En aquest petit estat federat hi governa una coalició entre conservadors, liberals i ecologistes, el tripartit que a Alemanya es defineix com a “Jamaica”. No per connotacions exòtiques, sinó perquè els colors negre, groc i verd identificatius d’aquests tres partits es corresponen amb els de la bandera del país caribeny. Ahir mateix, un congrés en format reduït d’Els Verds va donar permís per encetar els primers sondejos –previs a l’apertura formal de negociacions– amb conservadors i liberals.

Merkel ha quedat abocada a aquesta constel·lació inexplorada a escala federal. A Slesvig-Holstein, un land fronterer amb Dinamarca, amb 2,8 milions d’habitants, es va instal·lar arran de la victòria a principi d’any del conservador Daniel Günther.

Aquella victòria va ser un cop per als socialdemòcrates de Martin Schulz. Ara sembla una ironia que aquell petit land marqui el camí a escala federal, en un país de 82 milions d’habitants. Hi ha, a més, un joc d’antipaties arrelades entre els verds i els liberals, d’una banda, i entre els ecopacifistes i els conservadors bavaresos, de l’altra.

Però la matemàtica postelectoral mana. El bloc conservador de Merkel va obtenir un 32,9 %, el seu segon resultat més baix de la història, i els socialdemòcrates de Schulz un 20,5 %, el seu record absolut a la baixa. Schulz descarta formar una nova gran coalició. Si no hi ha un cop de timó intern entre els socialdemòcrates, a Merkel només li queda Jamaica. O convocar noves eleccions, ja que la possibilitat d’un govern en minoria sona encara més remot a Alemanya que la jamaicana. Forma part del joc d’estratègies no tenir pressa o no mostrar-la. Si més no, fins veure què passa en les eleccions convocades pel pròxim 15 d’octubre. Són eleccions regionals, en un land de domini socialdemòcrata i on els sondeigs apunten a un empat entre aquests i els conservadors de Merkel.

El cop de timó intern contra Schulz no es descarta, abans o després d’aquestes regionals. Són moltes les crítiques desfermades sobre el candidat que havia de ser la gran esperança i que ha enfonsat encara més un partit que, des del 1999, ha conegut vuit relleus a la seva presidència. Cap d’aquests canvis no ha posat remei al cisma intern desfermat contra la línia centrista de l’aleshores canceller Gerhard Schröder. Com si en el partit no hi hagués prou mala maror, divendres es va confirmar el nomenament de Schröder com a cap del consell de vigilància de Rosneft, la petroliera russa afectada per les sancions contra Moscou i vinculada al poder de Vladímir Putin, amic de l’ànima de l’excanceller. Els socialdemòcrates tenen prou feina internament per mantenir la porta oberta a una gran coalició. Si més no, de moment. La cancellera, d’altra banda, fa veure que no té pressa. Fins per Nadal no cal comptar amb un nou pacte de govern, va avançar, la nit electoral.

LA XIFRA

3
mesos
va trigar la cancellera Angela Merkel a formar l’anterior coalició de govern.

Macron no té espera

La sang freda no s’encomana. Que Angela Merkel no es vulgui precipitar en la cerca de socis no vol dir que a Alemanya no hi hagi impaciència per l’empenta d’Emmanuel Macron. “El rei sol europeu”, titulava, dissabte, el diari alemany, Süddeutsche Zeitung, respecte al compàs d’espera que es prendrà la cancellera abans de materialitzar –o no– el ple suport a les reformes del president francès. Després de les eleccions a la Baixa Saxònia, abordaran els continguts en les negociacions de coalició. Si es forma un tripartit amb els liberals pot ser que el suport alemany a la refundació d’Europa planificada per Macron sigui una miqueta menys sòlid de l’acostumat en l’eix francoalemany. La idea del president francès de fixar un pressupost comunitari, en què Alemanya torni a ser el gran contribuent, no entusiasma els liberals. I tot apunta que a aquests els correspondrà el Ministeri de Finances. El seu titular actual i apòstol de l’austeritat, Wolfgang Schäuble, presidirà el Bundestag. Una tasca complexa, amb l’arribada de la ultradreta a la cambra baixa, per a un home que representa l’ala més conservadora del bloc de Merkel.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.