L’Estat perd Catalunya

No és gens casual que el portaveu espanyol Méndez de Vigo insistís ahir –en una casposa compareixença comparable a la del president Rajoy dimecres, per vantar-se de la força bruta aplicada i amenaçar amb accions majors si el sobiranisme no es rendeix incondicionalment– en l’adjectiu de “tumultuàries” per a les pacífiques mobilitzacions que aquests dies s’han produït i de ben segur seguiran produint-se a Catalunya a mesura que creixi l’ofuscació estatal. L’article 544 del Codi Penal reserva el delicte de sedició, penat amb fins a 15 anys de presó, als “reus que s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir per la força o fora de les vies legals” l’aplicació de les lleis. I és clar, d’aquesta equació perfecta només els falta inventar-se la tumultuarietat per poder empresonar sense manies Sànchez i Cuixart, sobre qui la fiscalia ja va posar la diana ahir, i milions de catalans si volen. I compte, perquè el conseller Forn avisa que això també serà l’excusa per intervenir els Mossos.

Davant la cívica i lluminosa revolució de les cassoles –espaordeix sentir-les cada nit– que protagonitza Catalunya, i que sens dubte serà mirall de totes les revolucions que vinguin al segle XXI, un Estat en blanc i negre s’acarnissa aplicant tàctiques del XIX, bloquejant les finances, regalant imatges de la Guàrdia Civil enduent-se emmanillats alts càrrecs com si fossin etarres, entrant a impremtes i mitjans i requisant cartells i fregalls. Cada vegada que obren la boca Rajoy, Soraya i Méndez de Vigo vomitant menyspreu, s’enroquen més en la pròpia fantasia i s’a-llunyen més de la majoria de catalans. De cada cop més. Avui ja estan inhabilitats de tota autoritat al país que no sigui policial i judicial, perquè ningú se’n creu les manipulacions i el poble no els reconeix. L’Estat ha perdut Catalunya.