Política

ANDREU JEREZ

COAUTOR DEL LLIBRE ‘FACTOR AFD’

“Veurem l’extrema dreta al Parlament”

“És molt probable que AfD obtingui un resultat de dos dígits i sigui la tercera força”

“Ha sabut canalitzar un vot de protesta transversal”

“Ha introduït a l’agenda política temes incòmodes per als dos grans partits”

Analista a Berlín
Llicenciat en periodisme per la UAB i germanòfil, Andreu Jerez (Múrcia, 1982) viu a Berlín des de fa deu anys. Màster en ciència política per la Universitat Europea Viadrina de Frankfurt de l’Oder, cobreix l’actualitat com a periodista freelance per a diversos mitjans. Actualment, treballa per a Deutsche Welle, la televisió pública alemanya per a l’exterior.

Juntament amb l’expert en comunicació Franco Delle Donne, el periodista Andreu Jerez acaba de publicar Factor AfD. El retorno de la ultraderecha a Alemania (Libros.com), una anàlisi sobre la irrupció i consolidació del partit antieuropeu i xenòfob Alternativa per a Alemanya (AfD).

Com sorgeix AfD?
Neix el 2013 arran de la crisi de l’euro com un partit euroescèptic i crític amb els rescats a bancs i a estats de la zona euro. A partir d’aquí, s’acaba radicalitzant en un congrés el 2015 en què s’imposen les forces més properes al neonazisme. El partit està molt dividit i la lluita pel poder encara no està tancada.
Veieu AfD com un estat d’ànim...
Es podria dir que AfD recull un malestar, un desencís amb la política establerta que expressa d’una manera molt nacionalista i contra les minories. Aglutina tot l’arc ideològic que va des de la dreta de la CDU/CSU fins a les forces amb un discurs pròxim al neonazisme, incorporant el vot de molta gent que mai havia votat la ultradreta. O sigui que aconsegueix un vot transversal, i aquesta és la clau per entendre AfD. Des de la fundació de la RFA, cap partit de la ultradreta ha aconseguit superar la barrera del 5% dels vots per entrar al Bundestag. Si no hi ha sorpreses, a partir del 24 veurem AfD al Parlament.
Amb quin percentatge?
Les enquestes vaticinen que obtindrà entre un 7% i un 11%, però cal tenir en compte que no sempre recullen el vot ocult, el de molta gent que no s’atreveix a dir que votarà AfD. És molt probable que obtingui un resultat de dos dígits i que sigui la tercera força més votada. Si es repeteix una gran coalició entre la CDU/CSU i l’SPD, seran els líders de l’oposició. I és important remarcar que aconseguirà superar el llistó del 5% sent un partit molt fràgil i dividit. Tenint en compte que fins a un 20% de la població té posicions ultradretanes, imaginem quins resultats podrà obtenir el dia que tingui un lideratge clar i hagi posat fi a les disputes internes.
Quin impacte té la irrupció d’AfD sobre el sistema polític alemany?
Això encara s’haurà de veure. El que sí que sabem és que ha aconseguit marcar l’agenda política del país, i col·locar al centre d’aquesta agenda temes molt incòmodes per als dos grans partits, la CDU i l’SPD, com ara la identitat nacional alemanya, la immigració, la integració, el multiculturalisme, l’islam...
AfD ha sabut connectar amb les preocupacions de la gent?
Sí, ha aconseguit atraure vots ocults, que no trobaven el seu partit o que en votaven d’altres perquè no hi havia res més. Les enquestes detecten fins a un 20% de descontents amb els partits tradicionals i AfD ha canalitzat tot aquest vot de protesta, que va des de l’esquerra (la postcomunista Die Linke i antics membres de la socialdemocràcia) fins a la CDU. És un partit transversal.
Merkel ha afavorit l’expansió d’AfD?
Merkel, que ha governat amb el segon partit en les últimes tres legislatures, justificava les seves decisions polítiques (euro, refugiats...) afirmant: “No hi ha alternativa.” Al final, ha fet que es banalitzés el debat polític a Alemanya i que s’enfortissin les posicions anti-establishment. Aquest ha estat el seu gran error.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.