Eurodiputats denuncien a la CE “les amenaces” als alcaldes que donen suport al referèndum
Els eurodiputats pregunten a la Comissió què farà per garantir que l’Estat espanyol “respecta la independència judicial”
Vint-i-set eurodiputats han preguntat aquest dimecres a la Comissió Europea (CE) per “l’amenaça” del ministeri fiscal als 712 alcaldes que han mostrat el seu suport a la celebració del referèndum si no van a declarar.
La pregunta ha estat iniciativa dels diputats d’ERC a l’Eurocambra Jordi Solé i Josep-Maria Terricabras i el demòcrata Ramon Tremosa.
En una sol·licitud que requereix resposta escrita per part de l’executiu comunitari, els eurodiputats li pregunten com actuarà davant “la persecució judicial i política” dels 712 alcaldes escollits “democràticament” que, segons assenyalen, representen el 75% dels batlles a Catalunya.
També li comuniquen que el fiscal general, Manuel Maza, i el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, van ser reprovats per majoria absoluta al Congrés dels Diputats. “El govern espanyol, no obstant, va rebutjar substituir el fiscal per la seva afinitat política amb el PP”, afegeixen.
En aquest sentit, citen les paraules pronunciades pel president de la CE, Jean-Claude Juncker, durant el seu discurs de l’Estat de la unió –on ha assegurat que l’estat de dret significa que la llei i la justícia són per un poder judicial independent– i li pregunten si considerarà iniciar el Mecanisme d’Estat de Dret.
El Mecanisme de l’Estat de Dret, que va entrar en vigor el 2014, permet a la Comissió Europea tenir un marc per afrontar les amenaces sistèmiques per a l’Estat de Dret de qualsevol dels 28 estats membres. El mecanisme possibilita iniciar un procés d’avaluació sobre un estat membre, amb qui es manté el diàleg permanent, per verificar si compleix els valors fonamentals recollits al Tractat de la UE. Durant el procés la CE pot enviar un avís, fer una recomanació amb uns terminis per al seu compliment o, en última instància, iniciar el procediment pel qual es pot suspendre eventualment a l’estat investigat el dret a vot al Consell.
Els eurodiputats catalans que signen la pregunta han compartit el text amb la resta de membres de l’Eurocambra per tal que s’hi adherissin i també el firmessin si ho volien. En el correu també els informaven de l’avís enviat al director de Televisió de Catalunya, motiu d’una altra pregunta parlamentària que els mateixos diputats van enviar dimarts a la Comissió. Prop d’una trentena s’han sumat a la pregunta d’aquest dimecres.