Juncker vol una UE amb un sol capità
sorpresa
El president de la CE proposa fusionar la seva presidència i la del Consell
Aposta per la creació d’un ministre de l’Euro, la integració de tots els estats a la moneda única, Schengen i la unió bancària
“Sap que a la Unió Europea tenim dos presidents, oi?”, li va dir Donald Tusk, president del Consell Europeu, a Donald Trump quan va visitar Brussel·les el maig passat. “Ho sé, ho sé”, va respondre Trump. El polonès rebia a Brussel·les el polèmic president nord-americà en una visita tan incòmoda per a tothom que el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, es va voler encarregar, fidel al seu estil, de trencar el gel. “N’hi ha un que sobra”, va etzibar, en referència a Tusk, i assenyalant-lo amb el dit, per si no havia quedat clar. Tusk va posar la seva ja habitual cara de circumstàncies per la nova sortida de to del luxemburguès.
Hi va haver algunes rialles a la sala, i tothom se’n va oblidar. Fins ahir. Perquè aquella broma aparentment inofensiva ahir es va convertir en una proposta real de la Comissió Europea.
En el seu discurs sobre l’estat de la Unió al Parlament Europeu d’Estrasburg, Juncker va dir que cal fusionar les presidències de la CE i del Consell. En altres paraules, fer fora “el que sobra”, Tusk, a qui el president de la CE pren el pèl sovint en les rodes de premsa de les cimeres europees. “No tinc il·lusions perquè no vull perdre-les”, li va deixar anar un dia, després que Tusk, citant Imagine, insinués que el Brexit podria ser reversible. “Europa funcionaria millor si fusionéssim les presidències de la CE i del Consell”, va dir ahir a Estrasburg.
Incredulitat
Tot i assegurar que no té “res en contra” del seu “bon amic Donald”, Juncker va reiterar que “Europa seria més fàcil d’entendre amb un sol capità liderant el vaixell”. La proposta, sorprenent, va ser rebuda amb certa incredulitat per alguns dels eurodiputats i fins i tot pel primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, que va piular que no s’han “de mesclar rols ni competències” i que Tusk “és necessari com a veu dels estats membres”. De fet, en un discurs amb la voluntat de revisar el seu llegat perquè no se’l recordi, només, pels fracassos del Brexit o els refugiats, Juncker va redoblar els seus esforços per integrar més la UE, fins i tot en contra del que proposen els mateixos estats membres, cada vegada més a punt per a l’Europa a dues velocitats.
Descartant que hi hagi “ciutadans de segona”, el president de la Comissió Europea va apostar perquè tots els estats formin part de l’euro, de l’espai de lliure circulació Schengen i de la unió bancària a final de març del 2019, coincidint amb el Brexit.
Poc ‘Brexit’
A més, va demanar la creació d’un ministre europeu de l’Euro, que sigui alhora vicepresident de la CE i de l’Eurogrup –institució que va liderar, en plena crisi, ell mateix–. La supercartera econòmica seria més “eficient”, segons Juncker, i permetria “coordinar tots els instruments financers de la Unió Europea que es poden dirigir a un estat membre en cas de recessió”.
En el seu discurs, Juncker gairebé no va mencionar el Brexit, tot i que va admetre que havia estat “dolorós”, i va passar de puntetes pels incompliments en matèria de refugiats. “Tot i que m’entristeix que la solidaritat no es reparteixi equitativament entre els estats, tot Europa ha continuat demostrant solidaritat”, va assegurar, assenyalant que “a diferència del que alguns diuen, Europa no és una fortalesa i mai n’esdevindrà una”. Juncker va prometre “vies legals” per arribar a la Unió Europea, però alhora va parlar de “redoblar” esforços per “retornar la gent que no té dret a quedar-se a Europa”.
Utilitzant alhora metàfores marineres, meteorològiques i de cases, Juncker va tancar amb un missatge optimista, si bé per alguns poc realista. “No és l’hora de la cautela. Hem començat a arreglar la teulada, hem de completar la feina ara que brilla el sol, i mentre brilli. Salpem del port i aprofitem el vent a les veles.”
Això sí, no va respondre a cap de les preguntes dels eurodiputats, a la fi del debat. Va marxar perquè –va assegurar– li va venir un atac de ciàtica.