Demòcrates a l’aguait
Una delegació de la Catalunya del Nord encapçalada per l’exalcalde de Perpinyà Jean-Paul Alduy visita Barcelona per donar suport al dret a decidir
Critiquen l’actitud de l’Estat i l’insten a autoritzar un referèndum sobre el futur de Catalunya
Amb altres observadors, s’entrevisten amb l’expresident Mas i li transmeten la seva solidaritat
“Europa no pot permetreel que està passant; els catalans han de poder votar”, afirma Alduy
Feia quinze anys que Jean-Paul Alduy no venia a Barcelona per viure una diada nacional de Catalunya. Actualment retirat de la política activa, l’històric exalcalde de Perpinyà –va governar la ciutat del 1993 al 2009– i senador per la regió dels Pirineus Orientals es va llevar ahir a primeríssima hora del matí, va agafar el cotxe i va venir a Barcelona “per defensar la democràcia” i per transmetre la seva “absoluta solidaritat” a Artur Mas, al qual considera “perseguit per haver defensat el dret de decidir dels ciutadans del seu país”. Acompanyat de l’històric activista nord-català Jaume Roure, i pel dirigent d’Unitat Catalana Brice Lafontaine, Alduy va tenir ocasió de viure des del mig de la plaça de Catalunya una jornada que va qualificar d’“emocionant” i “històrica”, i que el va refermar en les seves conviccions: “Europa és alguna cosa més que un mercat econòmic; és, sobretot, un exemple i un referent mundial en la defensa de la democràcia, i com a tal no es pot permetre el que està passant a Catalunya. No estic a favor del sí ni del no; el que demano és una cosa tan bàsica com que als catalans se’ls deixi votar.” L’exalcalde està convençut que l’èxit o el fracàs del referèndum de l’1-O el marcarà la participació. “Si és alta, veig impossible que el govern de Madrid pugui mantenir la seva posició de negar el diàleg.”
L’exalcalde i els seus companys de viatge estan plenament al cas del que passa a Catalunya gràcies al contacte constant que mantenen amb representants de partits i entitats sobiranistes. També amb representants del govern català i amb l’expresident Artur Mas, que els va rebre ahir mateix a mig matí a la seva oficina i amb el qual van tornar a coincidir durant una manifestació que els va impressionar pel seu caràcter festiu i el seu civisme. “És emocionant comprovar com els catalans sou capaços de mantenir el to d’aquestes manifestacions tot i el menyspreu de Madrid”, afirmava Lafontaine, que fa temps que no es perd cap Diada i que està convençut de les possibilitats d’un eventual reconeixement de la República Catalana per part de la comunitat internacional. “El que ha de fer Catalunya és actuar com un estat, i això és exactament el que el govern ha començat a fer aquesta mateixa setmana”, analitza. Pel representant d’Unitat Catalana, membre del moviment En Marxa i ferm defensor de l’actual president de la República, Emmanuel Macron, el govern francès no serà dels primers a reconèixer Catalunya, que al seu parer haurà de refiar-se d’altres estats –tria Bèlgica com a exemple més probable– per iniciar el seu camí en l’àmbit de les relacions internacionals en el cas d’una victòria del sí en el referèndum de l’1 d’octubre.
Trobada a l’Ateneu
Al migdia Alduy, Roure i Lafontaine, que després de la manifestació van tornar a casa, van participar en un dinar a l’Ateneu Barcelonès organitzat per l’exdiputada Gemma Calvet i per l’exdirector general de cooperació internacional de la Generalitat, Carles Llorens, actualment membres de la junta directiva d’aquesta entitat. A la cita hi van assistir altres observadors com ara l’exdiputat del Partit Quebequès i actual president de l’Institut d’Investigació sobre la Lliure Determinació dels Pobles i la Independència Nacional Daniel Turp, i el vicealcalde de Lima Jaime Salinas. Aquest últim vivia emocionat la seva primera Diada, i al·ludia a la mala gestió del procés que, des del seu punt de vista, ha fet el govern espanyol. “Als mitjans del meu país, és estrany que hi surti alguna cosa més que la visió de Madrid, però avui, en temps d’internet, és impossible evitar que la gent pugui accedir a una versió més plural d’aquest i de qualsevol altre conflicte”, afirma Salinas, admirat pel civisme i la capacitat de mobilització dels catalans, i convençut que “passi el que passi a partir d’ara, la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol canviarà”.
En termes semblants s’expressa Turp, que després d’una quinzena de visites ja és un dels màxims experts del conflicte català en el panorama internacional. “És clar que hi ha paral·lelismes entre Catalunya i el Quebec i Escòcia; la principal diferència és que hi ha governs que practiquen la democràcia i altres que no ho fan.” Turp, professor de dret constitucional i dret internacional a la Universitat de Mont-real i exdocent en altres centres de prestigi com ara Harvard, es quedarà uns dies a Barcelona per, entre altres coses, presentar les conclusions d’un estudi que una comissió d’experts ha fet sobre la situació actual d’un procés que, segons assegura, s’ha guanyat l’interès de tota la comunitat internacional.